Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques

Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques

Vestibul del Museu de les Arts Escèniques
Dades
Nom curt	MAE
Tipus	biblioteca especialitzada arxiu museu
Història
Creació	1923, Barcelona
Activitat
Àmbit	arts escèniques
Governança corporativa
Seu	Barcelona
Gerent/director	Anna Valls Pasola
Part de	Institut del Teatre
Altres
Transport públic	L3- Estació de Poble Sec
Lloc web	cdmae.cat

El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre (MAE) és una institució museística de Barcelona, que pertany a l'Institut del Teatre i que està especialitzada en teatre, dansa, òpera, sarsuela, varietats, màgia, circ i manifestacions parateatrals. Disposa d'un dels fons bibliogràfics i documentals més importants d'Europa. Entre les seves col·leccions destaquen les d'àmbit català i del Segle d'Or espanyol. També disposa d'altres col·leccions notables (cartells i programes de mà, fotografies, teatrins, esbossos escenogràfics i figurinisme) que es difonen a través d’un petit espai expositiu permanent, mitjançant el catàleg virtual Escena Digital  i potenciant les exposicions temporals.El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques aplega un arxiu, un museu i disposa de tres biblioteques: una a Barcelona, una altra a Terrassa i una tercera a Vic. L'any 2017 van visitar-les un total de 11.532 persones i 24.224 a través de la pàgina web.

El museu és membre de SIBMAS (Société Internationale des Bibliothéques et des Musées des Arts du Spectacle), i participa en el Projecte Europeu ECLAP . En l'àmbit català, participa en diferents projectes del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya i al projecte PRAEC (Projecte de Recerca sobre les Arts Escèniques Catalanes).

El MAE participa a la Nit dels Museus des de l’any 2013 organitzant visites guiades al seu fons, activitats per nens i joves, tallers i instal·lacions especials per l’ocasió. L'edició del 2018 va rebre un total de 2.620 visitants.

Al juliol de 2016 el MAE va iniciar el projecte de participació ciutadana anomenat Te'n recordes? que es basa en documentar i identificar als artistes en fotografies des de finals del segle XIX fins a l'actualitat. En aquest projecte es busca l'especial col·laboració de professionals, afeccionats, crítics del món de l'espectacle i dels espectadors entre altres. Posteriorment s'han afegit al projecte objectes de les tipologies d'escenografia, figurinisme i art.

Història

Els orígens del museu es deuen a Marc Jesús Bertran, crític teatral i musical, qui va idear un Museu del Teatre el 1912 i va presentar un projecte a l'Ajuntament de Barcelona i a la Mancomunitat el 1912. Sense obtenir permís de les institucions, Bertran ja va començar pel seu compte a recollir objectes i documents relacionats amb el món de les arts escèniques. Un any més tard, el 1913, es va crear l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (ECAD), fundada en el marc de la política cultural impulsada per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba.

Deu anys més tard, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el projecte i va crear el Museu del Teatre, la Dansa i la Música, nomenant primer director a Bertran, a qui va cedir un espai al Palau de les Belles Arts.

Després de diverses converses amb Adrià Gual, llavors director de l'ECAD -que seria la llavor de l'actual Institut del Teatre- Bertran va proposar a l'Ajuntament l'adscripció del Museu a l'Escola, proposta que es formalitzaria el 1923, però no duraria gaire. Bertran i el seu Museu sortiren de l'Escola en diverses ocasions fins que l'any 1934, mort ja Bertran, el Museu s'integrà de forma definitiva a l'Institut.

El 1936 es va inaugurar un espai d'exposició permanent a la Casa de la Misericòrdia del carrer Elisabeths de Barcelona, que va estar en actiu fins al 1945, quan es va traslladar juntament amb la Biblioteca històrica al Palau Güell, quedant a la Casa de la Misericòrdia la que fou anomenada biblioteca escolar al servei d'alumnes i professors.

Durant aquells anys tant el museu com la Biblioteca van anar incrementant els seus fons, a base de tota mena de llegats i donatius. Van ingressar milers de peces documentals: manuscrits inèdits, esbossos escenogràfics, fotografies, cartells, programes de mà i figurins entre d'altres. Cal destacar la incorporació el 1968 de la biblioteca i el fons documental d'Artur Sedó (1881-1965), un bibliòfil i empresari català provinent del món del tèxtil. Aquest fons, amb més de 90.000 títols, va fer que el museu es convertís en un dels centres més importants d'Europa pel que fa a fons bibliogràfics teatrals, on destacaven especialment el fons de teatre català de finals del segle XIX i inicis del XX i de teatre del segle d'or espanyol.

Petita exposició al hall de l'Institut del teatre.

Més endavant a partir del 1970, sota la direcció de Xavier Fàbregas, es va plantejar la idea de crear un Centre de Documentació, amb la intenció de fusionar biblioteca i museu en una única institució operativa. Un cop creat, es va centrar a catalogar i documentar la multitud de fons que es van anar incorporant a la col·lecció. També va donar suport a campanyes de divulgació de la cultura escènica organitzant conferències, exposicions i premis teatrals entre altres activitats. El 1975 la Biblioteca-Museu va adoptar el nom oficial de Centre d'Estudis i Documentació de les Arts de l'Espectacle i la Comunicació (CEDAEC), i més endavant el va adaptar per Centre de Documentació de l'Institut del Teatre (CDIT).

A finals dels anys 90 es van iniciar unes obres de remodelació del Palau Güell, que amb el temps van fer que el llavors anomenat CDIT hagués de traslladar-se, ja el 1996, a una nova seu al carrer Almogàvers, al barri del Poblenou, mentre es construïa aquella que havia de ser la seu definitiva a Montjuïc (Barcelona). En aquell període els fons no eren accessibles al públic. Mentrestant, la biblioteca escolar havia anat creixent, primer al carrer Elisabeths i més tard al carrer Sant Pere més baix, i ja comptava amb 10.000 volums.

L'any 2000 es va inaugurar el nou edifici, on es van ajuntar el Museu, la Biblioteca històrica i la Biblioteca docent, tot adoptant l'actual denominació: Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE). Des de llavors el museu s'ha centrat a documentar els fons i iniciar la seva digitalització. L'any 2017 hi havia 111.500 imatges disponibles a internet.

El mes de març de 2011 es va signar un acord entre l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona pel qual l'Ajuntament cediria l'edifici de la Casa de la Premsa, obra de l'arquitecte Pere Domènech i Roura, construït per l'Exposició Internacional de 1929 per tal instal·lar-hi l'exposició permanent del museu. Un any després, l'agost de 2012, la coordinadora de Cultura de la Diputació de Barcelona, Rosa Serra, va dir que es paralitzava el projecte "per prudència". El 2015 es va anunciar que s'estudiaria la reforma del Teatre Arnau, de titularitat municipal, per tal de situar-hi el museu, incorporant els arxius i peces històriques de l'Institut del Teatre.. Posteriorment, el canvi de govern de l'Ajuntament de Barcelona va descartar la proposta. Finalment, l'any 2017, la plataforma Recuperem l'Arnau van aconseguir, a través d'un procés participatiu, que l'Ajuntament de Barcelona acceptés convertir el Teatre Arnau en un museu del Paral·lel i espai comunitari.

Historial de seus del museu

• 
  Palau de les Belles Arts (1923-1936)
• 
  Casa de la Misericòrdia (1940-1954)
• 
  Palau Güell (1954-1996)
• 
  Magatzem del Carrer almogàvers (1996-2000)
• 
  Institut del Teatre (2001-ACTUALITAT)

Objectiu

L'objectiu del museu és preservar la memòria de les arts escèniques de Catalunya, recollint tota la documentació associada (textos, programes de mà, esbossos escenogràfics, figurins, vestits…), donant suport a la docència i la recerca que s'imparteix als diferents centres docents de l'Institut del Teatre, difondre i preservar els fons bibliogràfics, museístics i d'arxiu; i donar resposta a les demandes d'informació sobre les arts escèniques catalanes.

Catàlegs

El MAE disposa de diferents catàlegs i recursos de consulta digital de lliure accés:

• Escena Digital: Dipòsit digital del fons i col·leccions d’arxiu i museu.

• Biblioescènic: Catàleg del fons bibliogràfic i audiovisual. Dins d’aquest destaca el Fons Sedó, comprat al bibliòfil Artur Sedó l’any 1968 i format per més de 5.500 unitats documentals en les que s’inclouen fotografies, cartes, autògrafs i especialment de 90.000 títols teatrals, especialment de teatre català i del Segle d’or espanyol.
• Hemeroteca Digital: Punt de referència de tot allò que apareix a la premsa sobre l’àmbit escènic català des de l’any 2004. S’actualitza diàriament i es nodreix de les notícies publicades al dossier de premsa del MAE. També es pot trobar premsa retrospectiva (s'inicia l'any 2018).
• Base de dades d’espectacles: Informació sobre espectacles, principalment representats a Catalunya, dels darrers 20 anys, organitzat per obres, intèrprets i autors.

Com a recursos complementaris existeixen guies temàtiques d’àrea concreta amb la finalitat d’ajudar i orientar en la recerca d’informació a partir dels recursos electrònics i del fons. També ha col·laborat al projecte Teatre Auri dins la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, que tracta de difondre la literatura dramàtica amb una selecció d’obres completament digitalitzades dels segles XVI i XVII.

Col·lecció

El MAE disposa d'un fons molt divers pel que fa a tipologia i col·leccions, amb més de 500.000 peces i documents que ha anat incorporant al llarg de la seva història. Actualment hi consten 130.446 registres a la biblioteca, 24.649 al museu i a l'arxiu i s'han dut a terme un total de 55.684 digitalitzacions.

Orígens

Dels objectes que formaven part de la col·lecció fundacional, cal destacar els esbossos i teatrins dels escenògrafs Maurici Vilomara, Salvador Alarma, Sebastià Carreras i Oleguer Junyent; així com els figurins de Francesc Soler i Rovirosa, Apel·les Mestres i Lluís Labartra; les fotografies d'Audouard i Amadeu per al teatre català i els llegats dels actors Lleó Fontova i Mareca i Iscle Soler. Entre 1955 i el 1970 es van incorporar d'altres llegats i donatius, entre els quals destaquen els d'Alexandre Nolla, els germans Enric i Jaume Borràs, Antònia Mercè, Carmen Tórtola Valencia i Maria Morera.

Més endavant, entre els 70 i el 1990, es van incorporar al fons, entre d'altres, la col·lecció de miniatures de Jaume Respall, els arxius d'Adrià Gual i d'Enric Giménez, els fons escenogràfics de Ramon Batlle, Joan Morales, Artur Carbonell, Bartolí i Amadeu Asensi, així com diversos objectes dels titellaires Anglès i Didó, les marionetes de Harry Tozer i l'arxiu fotogràfic de Pau Barceló.

En els últims anys també s'han incorporat figurins de Maria Araujo, les castanyoles de José de Udaeta, els fons de Fabià Puigserver, els vestits de Victòria dels Àngels,el llegat d'Aurora Pons, els arxius fotogràfics de Pilar Aymerich i Colita, la col·lecció d'indumentària de Gelabert Azzopardi i la donació de l’arxiu de la Fura dels Baus.

Fons

Ballarina Clàssica de Harry Vernon Tozer.

• Col·leccions singulars: formades per els fons personals, els fons institucionals i les col·leccions especials.
  • Fons personals: Que enclouen documentació molt diversa relacionada amb la trajectòria professional d'una personalitat, com és el cas dels fons relatius a Aurora Pons, Enric Guitart, Fabià Puigserver, Franz Joham, Gonzalo Pérez de Olaguer, Mary Santpere, Masó Majó, Mestres Cabanes, Ramon Solé i Valdívia, iXavier Regàs i Castells, Rosa Novell, Antonio el ballarí, Ángel Carmona, Emma Maleras, entre d'altres.
  • Fons institucionals: Provinents d'arxius de teatres, companyies i festivals d'arts escèniques, on destaquen el Teatre Malic, Teatre el Molino, Teatro Real, Teatre Romea, Centre Dramàtic Vallès, Grup Teatre Independent i La Fura dels Baus.
  • Col·leccions especials: En aquesta categoria es poden trobar col·leccions o arxius que per la seva tipologia,origen i valor, mereixen una comunicació i difusió específica.
• Fons bibliogràfic: Format per uns 128.854 volums, 9.550 manuscrits i documentació diversa com ara autògrafs, epistolaris, contractes, etc. Destaquen el fons Aureliano Fernández Guerra, que consta de 190 volums amb 12 obres cadascun d'ells, són impresos i manuscrits; el fons Ducs d'Osuna; el fons Emilio Cotarelo y Mori que es compon de gairebé 3.000 títols que formen una unitat tipològica pel que fa a l'anomenat "teatre menor" en edicions rares del segle XVII, sovint també amb anotacions autògrafes; el fons Pedro Salvà i Ricardo Heredia, una col·lecció formada a mitjan segle XIX a París pel marxant en llibres Pedro Salvà en la que destaquen les obres de teatre menor (entremesos, lloes, passos, balls i èglogues) agrupades en dotze volums de petit format; el fons Joaquin Montaner, de teatre menor dels segles XVI i XVII; el fons Josep Canals, empresari de diversos teatres barcelonins (Novetats, Principal, Romea i Tívoli), del qual els seus arxius provenen moltes obres manuscrites inèdites que ofereixen un bon panorama del repertori teatral català del primer terç del segle XX; fons Lluís Millà, prop de 5.000 títols que comprenen tota la història del teatre català dels segles XIX i XX. Altres procedències significatives són les de la Casa García Rico i Compañía de Madrid; Enric Giménez (inclou textos teatrals, programes, dibuixos i manuscrits originals); Givanel i Mas, amb alguns documents procedents del fons d'aquest notable cervantista català; Díaz Escobar, amb documentació sobre actors del segle XIX i algunes comèdies soltes; Lasso de la Vega, humanista i republicà andalús; Eduardo Marquina, amb un fons de 200 obres manuscrites i impreses; i, el fons Fernández Shaw, amb un repertori significatiu de sarsueles, entre altres. També hi ha accés a la International Bibliography of Theatre & Dance.
• Fons audiovisual: Està format per més de 8.157 enregistraments de vídeo, so i multimèdia, en creixement continu, i amb la finalitat de donar suport visual i d'àudio a l'estudi, la docència i la investigació, així com la creació i producció d'espectacles. Es conserven les produccions pròpies de l'Institut, bàsicament els tallers de teatre i dansa i d'altres activitats com tesines de finals de carrera, seminaris, conferències o workshops, entre altres.
• Fons de cartellisme: El museu conserva més de 7.079 cartells d'àmbit teatral de procedències diverses i abast geogràfic europeu, que enclouen representacions que van des del segle XIX fins a l'actualitat prioritzant els d'àmbit català. El 95% d'aquest fons es troba digitalitzat a Escena Digital.
• Fons escenogràfic: Amb més de 8.239 documents, representa bastament el període dels tallers dels pintors escenògrafs a la Barcelona de finals de segle XIX i principis del XX, incrementant-se durant la segona meitat del segle XX fins als nostres dies. Destaquen les obres d'autors com ara Francesc Soler i Rovirosa, Oleguer Junyent, Salvador Alarma, Maurici Vilomara, Joan Morales, Fèlix Urgellés, Fabià Puigserver, Sigfrid Burmann o els peculiars teatrins en miniatura de Jaume Respall.
• Fons de figurinisme: Format per més de 8.279 dissenys creats per autors com Francesc Soler i Rovirosa, Apel·les Mestres, Trabal Altés, Álvaro de Retana, Lluís Labarta, María Araujo o Alexandre Soler. Destaquen els més de 1.300 figurins creats per Fabià Puigserver o els dissenys de Marià Andreu i del dibuixant de còmics Nazario.
• Col·lecció de titelles i marionetes: Formada per 570 peces de l'art titellaire, on destaquen objectes de les col·leccions de Didó (Ezequiel Vigués), Anglès, Guinovart, Ingeborg, Vergés i les del marionetista Harry Vernon Tozer, cobrint especialment el teatre de titelles català de mitjan segle XX.
• Fons d'indumentària: El MAE compta amb un fons de més de 1.045 vestits de diferents artistes de l'escena. Destaquem les col·leccions d'Enric Borràs, Jaume Borràs, Lola Membrives, Margarida Xirgu i Maria Espinalt, així com els de la ballarina Tórtola Valencia, Carmen Amaya, el baríton Celestino Sarobe i el tenor Francesc Viñas. Les darreres grans incorporació han estat, l'any 2008, les 100 peces de vestuari i attrezzo de la soprano Victòria dels Àngels i les 275 de la companyia de dansa Gelabert-Azzopardi incorporades al 2013.
• Objectes: Compta amb més de 390 peces on destaquen les col·leccions de 539 parelles de castanyoles de José de Udaeta i la de 1000 objectes de màgia dels Germans Roca.
• Fons artístic: Comprèn més de 936 peces, de diversa tipologia artística (dibuixos, pintures, gravats, escultures etc.) de molt variada procedència a la que destaquen les obres de Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Marià Andreu en l'àmbit de pintura i obres dels escultors Lluís Montané, tres escultures de la ballarina Carmen Tórtola Valencia de Joaquim Viladomat, i l'escultura de Subirachs de Núria Espert.
• Arxiu fotogràfic: Conserva reportatges d'espectacles i fotografies de personatges relacionats amb les arts escèniques, i conté més de 300.000 imatges d'espectacles, d'actors, cantants lírics, compositors, instrumentistes, escenògrafs, autors literaris, etc.. En destaca la rellevància de fotògrafs de finals de segle XIX i inicis del XX com Rafael Areñas i Miret, els fotògrafs Napoleón, Nadar, Pau Audourd, Antoni Esplugas, o més actuals com Pau Barceló, Pilar Aymerich, Documents Sedó, Teatre Regina, Teatre Romea, Fons Institut del Teatre i Colita. Des de 1980 el MAE fa adquisicions regulars de reportatges d’espectacles de la temporada teatral catalana.
• Programes de mà: Formada per prop de 21.239 impresos dels espectacles que es representen als teatres de Barcelona, de Catalunya, la resta de l'Estat i l'estranger des de 1860 fins a l'actualitat. Destaca la col·lecció de programes de teatres del Paral·lel durant la postguerra (1940-1970).

Peces destacades

Entre les múltiples col·leccions destaquen algunes peces:

• Secreter del despatx d'Àngel Guimerà de Gaspar Homar. 1908 ca., Fusta, 174x94x40 cm
• Vestit i barret per a l'estrena absoluta de "Doña Rosita la soltera, o el lenguaje de las flores" de Federico García Lorca estrenada al Teatre Principal l'any 1935, utilitzats per Margarida Xirgu. Indumentària confeccionada per Manuel Fontanals. 1935, teixit de seda, tul i flors artificials.
• Vestit i complements de "Radamés" per Aida de Giuseppe Verdi al Gran Teatre del Liceu, utilitzats per Francesc Viñas. Anònim. 1903, teixit de seda, cotó i fils metàl·lics.
• La Commedia dell'Arte de Marià Andreu i Estany. 1926, oli sobre tela, 129 x 122 cm
• Ànec d'Ezequiel Vigués (Didó). Titella de cartró i fusta. 58 x 38 x 16 cm
• Retrat de Maria Riquelme de Santiago Rusiñol. 1895, oli sobre tela, 185 x 90 cm
• Tórtola Valencia a "Danza oriental" de Josep Viladomat. 1919 ca., estàtua de bronze, 46x14x15 cm
• Esbós per a l'obra Nausica. Acte I d'Adrià Gual pel Teatro Eldorado de Barcelona. 1921 esbós d'escenografia, tècnica mixta.
• De la terra al sol. Acte I per l'opereta de màgia de J.Moles i N. Manent al Teatre Tívoli, de Francesc Soler i Rovirosa. 1879, teatrí d'aquarel·la.
• Figurins de Cinta per a "Un lloc entre el morts" al Teatre Lliure de Fabià Puigserver. 1980, sèrie de figurins en tècnica mixta.
• Enric Borràs com a Manelic a Terra baixa de Ramon Casas. 1897 ca., oli sobre tela, 200 x 120 cm.
• Vestit oriental de Tórtola Valencia. 1913-1920 ca., teixits originaris de l'Índia en seda, cotó, brodat amb fil de seda, lluentons, miralls, fil metàl·lic, serrell de granets de vidre, boles de fusta i baquelita.
• Cavaller "Tranquil o Pericu" de Jaume Anglès, 1927 ca., fusta, 43 x 47 x 8 cm.
• Litografia signada i os de la mà de Calderon de la Barca d'Antonio Gómez Cross. 1840, 49 x 32,5 cm (amb marc).

• Peces destacades al MAE
• 
  Secreter del despatx d'Àngel Guimerà de Gaspar Homar
• 
  Vestit per a l'estrena absoluta de "Doña Rosita la soltera, o el lenguaje de las flores", utilitzat per Margarida Xirgu
• 
  Barret per a l'estrena absoluta de "Doña Rosita la soltera, o el lenguaje de las flores", utilitzat per Margarida Xirgu
• 
  Vestit de "Radamés", utilitzat per Francesc Viñas
• 
  Vestit de "Radamés", utilitzat per Francesc Viñas
• 
  La Commedia dell'Arte de Marià Andreu i Estany
• 
  Ànec d'Ezequiel Vigués (Didó)
• 
  Retrat de Maria Riquelme de Santiago Rusiñol
• 
  Tórtola Valencia a "Danza oriental" de Josep Viladomat
• 
  Esbós per a l'obra Nausica. Acte I d'Adrià Gual
• 
  De la terra al sol. Acte I de Francesc Soler i Rovirosa
• 
  Figurí de Cinta per a "Un lloc entre el morts"
• 
  Enric Borràs com a Manelic a Terra baixa de Ramon Casas
• 
  Vestit oriental de Tórtola Valencia
• 
  Cavaller "Tranquil o Pericu" de Jaume Anglès
• 
  Litografia signada i os de la mà de Calderon de la Barca d'Antonio Gómez Cross

Exposicions

Durant l'any es realitzen diferents exposicions temporals. Aquesta comparteix espai amb l'exposició permanent La Memòria de les Arts Efímeres.

ANY	EXPOSICIÓ
2018    (exposició permanent des del 2015)	La Memòria de les Arts Efímeres
Gener 2018	Josep Maria Benet i Jornet. Descripció d’un paisatge.
Setembre 2017	Pau Barceló i Josep Romeu
Maig 2017	Escola de Mim i Pantomima de l’Institut del teatre
Gener 2017	El Globus. El teatre independent a Terrasa abans i després.
Octubre 2016	Ànima. Fotografies d’Albert Nel·lo
Octubre 2016	L’aventura nord-americana de Maria Rosa de Guimerà
Maig 2016	Tot recordant a Rosa Novell
Maig 2016	Paral·lel. Una nova societat de l’espectacle en el primer terç del segle XX
Abril 2016	Antonio Gades. 50 años de danza española
Gener 2016	Captuar l'alè. Fotografies de Jesús Atienza
Abril 2015	Mariaelena Roqué, despulles despullades
Juny 2014	Serafí Pitarra (1864-1866)
Maig 2014	Audouard i Amadeo, fotografies d'escena
Abril 2014	Institut del Teatre. Els primers 100 anys
Novembre 2013	Carmen Amaya. Essència, Prèsencia i Mite.
Setembre 2013	Gelabert-Azzopardi, cartells
Abril 2013	Aules obertes d'escenografia
Abril 2013	Adrià Gual (1872-1943), el perfum d'una època
Febrer 2013	Adrià Gual. L’escenògraf de la modernitat
Gener 2013	Teatres en risc. Observatori d'espais escènics 2007-2012: cartografies teatrals i teatres en risc
Gener 2013	Joan Maragall, el poeta extasiat
Octubre 2012	Fabià Puigserver, teatre d'art en llibertat
Setembre 2011	Circ. La suma de totes les arts escèniques
Setembre 2011	10 anys de l'EESA/CPD de l'Institut del Teatre
Gener 2011	Pau Barceló. L’escena en imatges (1954-1990).
Gener 2011	IDN: Imatge, Dansa i Nous Mitjans
Abril 2010	Mestres Cabanes, escenògraf
Març 2010	Pawel Rouba, el gest que perdura
Gener 2010	Cartells teatrals polonesos
Gener 2010	Personatges. Amadeu Ferré i Mas
2009	Els fons del Centre de Documentació i Museus de les Arts Escèniques (MAE) del institut del Teatre
Desembre 2009	Recordant els Ballets Russos
Gener 2009	Mostra de cartells modernistes
Setembre 2008	Terra Baixa
Abril 2007	Arts de Màgia, la col·lecció dels germans Roca
Març 2007	L’auca del senyor Rusiñol: la peripècia teatral d’un artista múltiple
Novembre 2004	Txékhov
2003	Joan Magrinyà, una vida en dansa
2003	40 anys de Joglars
2002	Colita, imatges de teatre i José de Udaeta
2001	Teatre Auri i Espais Verdians
2001	La Creació de l’Efímer. De la idea a l’espectacle

Bibliografia

• Graells, Guillem-Jordi. L'Institut del Teatre 1913-1988: història gràfica PDF. Barcelona: Institut del Teatre, 1990. Pàgs. 58-61, 104-105, 128-129, 160-163 i 208-211.
• Guasch; Font; Saumells; Valls, Roger; Jordi; Mercè i Anna. Centre de Documentació i Museu de les Arts EscèniquesPDF. Barcelona: Institut del Teatre, 2013.
• Entrevista a Anna Valls en el reportatge “Institut del Teatre 1913-2013. Un siglo de historia”. Dins: rdE (Revista Digital de la Escena del Centro de Documentación Teatral de l’INAEM. Juny de 2013.
• Valls, Anna; Guasch, Roger. “Escena Digital 2.0, repositorio del Museo de las Artes Escénicas (MAE)”. Dins: El Profesional de la Información, 2013, maig-juny, vol. 22, núm. 3, p. 244-249.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques

• Web oficial del museu
• Els tresors de l'Institut del Teatre Vídeo a TV3