Gonzalo Pérez de Olaguer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Gonzalo Pérez de Olaguer Moreno  1936 Gènova (Itàlia) |
| Mort | 2008 (71/72 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | crític d'art, periodista |
Gonzalo Pérez de Olaguer (Gènova, 1936 – Barcelona, 2 de juny del 2008) fou un periodista i crític teatral.[1]
Era fill de l'escriptor i propagandista carlí Antonio Pérez de Olaguer. El 1956 va començar a estudiar Farmàcia a la Universitat de Barcelona però acabà dirigint el grup de Teatro Español Universitário (TUB). El 1963 va crear el grup Bambalinas i la llibreria de teatre Metropolitana. El 1965 va fundar amb Francesc Jover la revista teatral Yorick, revista de teatre, publicació mensual que va arribar fins al 1974. Va ser col·laborador habitual a les revistes Reseña, Revista Europa, Mundo Revista, Primer Acto i el Público.
Fa de crític teatral des del 1965 i, de manera continuada, en el Mundo Diario (1973-1976), Diario de Barcelona (1976-1978) i a El Periódico de Catalunya des de la seva aparició el 1978 fins al 2008, any de la seva mort. Des de 1991 mantenia col·laboració setmanal amb Guía del Ocio de Barcelona i des del 2003 firmava la secció «Memòria Crítica» de la publicació mensual del Teatre BCN.
Gràcies a la seva passió i dedicació per les arts escèniques va guanyar molts premis a la crítica i al periodisme, com el Premio Nacional de Teatro (1969-70), Premis Sitges de teatro (1967), Premi ADB (2003), V Premio Palma de Alicante (2005), Premi Christa Leem (2009), entre d'altres.[2][3][4][5]
Fons[modifica]
El seu fons es conserva al Museu de les Arts Escèniques de Barcelona. Va del 1956 al 2008 i està format bàsicament per retalls de premsa i crítiques teatrals dels quals la gran majoria ell és l'autor, programes de mà, informació vària de diferents obres, companyies teatrals, teatres..., fotografies i correspondència, sempre tenint com a tema principal el teatre. Es conserva en caixes que separen els documents per tipologia documental. Dins de les caixes cada document o sèrie es conserva en sobres inventariats.[6]
Publicacions[modifica]
- Teatre independent a Catalunya (1970)
- Adolfo Marsillach: una biografia socio-teatral (1972
- TNB, història d'una imposició (1990)
- La Fira al Teatre al Carrer de Tàrrega (1998)
- Memòria crítica: Els anys difícils del teatre català. Arola Editors. Tarragona, 2008.
Referències[modifica]
- ↑ «Gonzalo Pérez de Olaguer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Sàbat, Núria «Pérez de Olaguer, una vida per al teatre». Revista de Girona, vol. 254, 2009, pàg. 51.
- ↑ «Fons Gonzalo Pérez Oleguer». Barcelona: Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. [Consulta: 5 setembre 2015].
- ↑ Ordóñez, Marcos «En la muerte de Gonzalo Pérez de Olaguer, crítico teatral» (en castellà). El País, 04-06-2008.
- ↑ «Mestre de teatre: El crític teatral Gonzalo Pérez de Olaguer mor després duna llarga malaltia als 71 anys». Avui, 03-06-2008.
- ↑ «Fons Gonzalo Pérez de Olaoguer, Inventari de caixes» (PDF) p. 128. Barcelona: Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. [Consulta: 5 setembre 2015].