Julia Faye

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJulia Faye

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 setembre 1892 Modifica el valor a Wikidata
Richmond (Virgínia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 abril 1966 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Hollywood (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaHollywood Forever Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Estatal d'Illinois Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1915 Modifica el valor a Wikidata –  1958 Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaCecil B. DeMille Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0269671 Allocine: 26257 Allmovie: p22905 AFI: 90874 TMDB.org: 130494
Find a Grave: 7901285 Modifica el valor a Wikidata
Retrat per a la publicació "Who's Who on the Screen" (1920)

Julia Faye (Richmond (Virginia),[1] 24 de setembre de 1892 – Pacific Palisades (Califòrnia), 6 d'abril de 1966)[1] va ser una actriu de cinema coneguda sobretot per haver participat en més de 30 pel·lícules de Cecil B. DeMille.

Biografia[modifica]

Va néixer a Richmond i va ser educada a la Illinois State Normal School. Els seus pares volien que estudiés magisteri però després de graduar-se es va sentir atreta pel mon del cinema.[1] Un dia va visitar una seva tia a Hollywood i va voler veure un estudi cinematogràfic. Allà es va retrobar amb Christy Cabanne, el director, que havia estat veí seu quan era petita[2] i la va posar en contacte amb el món del cinema. Va començar treballant per a la Triangle i després per a la Keystone de Mack Sennett[3] al principi com a actriu de doblatge i després amb el seu paper.[2] Va intervenir en pel·lícules com “A Movie Star” o “Bucking Society” i també va intervenir en rols menors com a "Intolerance" (1916) de D. W. Griffith. Poc després va començar a treballar per a la Lasky Players. Allà va conèixer un dia per casualitat Cecil B. DeMille director general de la companyia que poc després la va convidar a sopar. D'allí va néixer una amistat que poc després evolucionà i esdevingueren amants.[2] El primer paper amb DeMille va ser “The Woman God Forgot” (1917) a les que seguirien l'any següent “The Whispering Chorus”, “Old Wives for New” (1918), “The Squaw Man” (1918) i “Till I Come Back to You” (1918). Quan DeMille va abandonar la Famous Players-Lasky el 1925 per crear la DeMille Pictures Corporation, Faye va ser una de les actriu que el va seguir junt amb Leatrice Joy, Rod La Roque, Florence Vidor o Mary Astor.

L'actriu va continuar treballant en les pel·lícules de DeMille fins a l'era del so, almenys fins que la relació personal es va dissoldre. El 1935 es va casar amb el guionista Walter Anthony Merill, essent la persona que la va portar a l'altar el mateix DeMille.[4] Als anys 40, degut als pocs contractes amb el cinema, Faye va començar a tenir problemes econòmics. DeMille va respondre amb generositat posant Faye en la seva nòmina permanent i li va donar papers menors en les seves pel·lícules dels anys 40 i 50. La seva última aparició va ser a “The Buccaneer” (1958), que també va ser la darrera pel·lícula produïda per DeMille (va ser dirigida pel seu gendre, Anthony Quinn). A la mort de Cecil B. DeMille, la seva filla Cecilia es va fer càrrec del manteniment de l'actriu i va comprar una casa a Pacific Palisades per 40.000 dòlars on l'actriu va passar els darrers anys de la seva vida.[2] Va morir el 6 d'abril de 1966 de als 73 anys.

Filmografia parcial[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Stars of the Photoplay (en anglès). Photoplay Magazine, 1924, p. 83. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Eyman, Scott. Empire of Dreams: The Epic Life of Cecil B. DeMille (en anglès). Simon and Schuster, 2010-09-07. ISBN 978-1-4391-8041-9. 
  3. ↑ Walker, Brent E. Mack Sennett's Fun Factory: A History and Filmography of His Studio and His Keystone and Mack Sennett Comedies, with Biographies of Players and Personnel (en anglès). McFarland, 2010-01-13, p. 502. ISBN 978-0-7864-5707-6. 
  4. ↑ «Honeymoon halts screen comebackk of Julia Faye». San Pedro News Pilot, 8, 198, 25-10-1935, pàg. 2.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Julia_Faye&oldid=32940680»