Ester Textorius

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEster Textorius

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 agost 1883 Modifica el valor a Wikidata
Västerås (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 1972 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, cantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
Activitat1901 Modifica el valor a Wikidata –
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeOskar Textorius (1904–) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0856756 Modifica el valor a Wikidata

Ester Textorius (Västerås, 22 d'agost de 1883 - Estocolm, 13 de febrer de 1972) fou una actriu teatral i cantant d'òpera de nacionalitat sueca.[1]

Biografia[modifica]

El seu nom de naixement era Ester Vilhelmina Pettersson, i va néixer a Västerås, Suècia.L'any 1904 es va casar amb l'actor Oskar Textorius.[2]

Textorius va començar la seva carrera interpretativa responent a un anunci de l'empresari teatral Emil Hillberg, debutant l'any 1901 al Teatre de Halmstad encarnant a Paula en l'obra Fri vilja. Després de formar-se amb Hillberg i amb l'actriu Josefina Gullberg, ella va treballar durant uns anys en diferents teatres del país. En aquests anys va tenir l'oportunitat d'actuar amb el famós actor del Teatre Dramaten Gustaf Fredriksson.[3] El seu paper favorit en aquesta època va ser el de Käthe a l'obra Gamla Heidelberg.

L'any 1907 va actuar per primera vegada a Estocolm, en una farsa representada en el Djurgårdsteatern, al mateix temps que gravava per al segell Lycrophon tres discos dedicats a l'opereta. Els anys 1909 i 1910 va treballar amb Anton Salmson en el recentment inaugurat Operett-teatern a Östermalm.[4] Des de 1911 a 1918 va actuar al Vasateatern. En aquests anys va representar moltes operetes i, malgrat el seu èxit, ella mai es va considerar com una bona cantant per als seus papers, per la qual cosa preferia interpretar personatges que no cantaven.[5] Textorius també va interpretar revistes, i l'any 1912 va gravar diversos discos per a la discogràfica Odeon.[6]

El 1911 va fer el seu primer paper al cinema al costat del seu marit en el curt d'Anna Hofman-Uddgren Stockholmsfrestelser.[7] Textorius, però, va participar solament en un grapat de pel·lícules, la majoria comèdies rodades als anys 1940.

Entre 1919 i 1925, el matrimoni Textorius va actuar a Goteborg, treballant ella sobretot al Folkteatern. Posteriorment van tornar a Estocolm, on el seu marit va obtenir el lloc de director del Oscarsteatern i el Vasateatern, treballant ella en labors d'administració.[8]

Oskar Textorius va morir l'any 1938.[9] Ella va morir el 1972 a Estocolm, als 88 anys.[10]

Filmografia[modifica]

  • 1911  : Stockholmsfrestelser
  • 1925  : Damen med kameliorna
  • 1941  : Lärarinna på vift
  • 1942  : Sexlingar
  • 1943  : Stora skrällen

Teatre[modifica]

  • 1906  : Allt på sin rätta plats, de Frans Hedberg, Södra Teatern[11]
  • 1907  : Telefonhemligheter, d'Herman Hanslleiter i Max Reiman, Djurgårdsteatern[12]
  • 1911  : Nattlampan, de Miguel Zamocois, Vasateatern[13]
  • 1912  : 4711, d'Algot Sandberg, escenografia de Knut Nyblom, Vasateatern[14][15]
  • 1913  : En äkta man, de Karl Hedberg, Vasateatern[16]
  • 1913  : Min herr far, de Franz Arnold i Victor Arnold, escenografia de Knut Nyblom, Vasateatern[17]
  • 1913  : Som man är klädd..., de Gábor Drégely, escenografia de Knut Nyblom, Vasateatern[18]
  • 1913  : Amatörtjuven, d'I. W. Hornung i Eugene Presbrey, escenografia de Knut Nyblom, Vasateatern [19]
  • 1914  : Spanska flugan, de Franz Arnold i Ernst Bach, Vasateatern [20]
  • 1914  : Kompanjonen, de Adolph L'Arronge, escenografia de Knut Nyblom, Vasateatern [21]
  • 1914  : Trötte Teodor, de Max Neal i Max Ferner, escenografia de Knut Nyblom, Vasateatern [22]
  • 1915  : Nattfrämmande, de Fritz Friedmann-Frederich, Vasateatern [23]
  • 1915  : Försvarsadvokaten, de Ferenc Molnár, escenografia de Knut Nyblom, Vasateatern [24]
  • 1916  : Annonsera!, de Roi Cooper Megrue i Walter C. Hackett, escenografia de Knut Nyblom, Vasateatern [25]
  • 1916  : Krigsäran, de Maurice Hennequin, escenografia de Knut Nyblom, Vasateatern [26]
  • 1917  : Efter skilsmässan, de Algot Sandberg, escenografia de Knut Nyblom, Vasateatern [27]
  • 1917  : Pultronen, de Lechmere Worrall i Harold Terry, escenografia de Knut Nyblom, Vasateatern [28]
  • 1917: Lilla yrhättan, d'H. M. Harwood, escenografia de Knut Nyblom, Vasateatern [29]
  • 1917: Victor Lundbergs barn, d'Hans Sturm, escenografia de Knut Nyblom, Vasateatern [30]
  • 1926: Kopparbröllop, de Svend Rindom, escenografia de Oskar Textorius, Södra Teatern [31]
  • 1938  : Kvinnorna, de Clare Boothe Llueix, escenografia de Rune Carlsten, Teatre Dramaten [32]
  • 1941  : Det evigt manliga, de James Thurber i Elliott Nugent, escenografia de Stig Torsslow, Vasateatern [33]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Ester Textorius Arxivat 2015-10-05 a Wayback Machine.». [Consulta: 29 agost 2015].
  2. ↑ Filmdatabas -Ester Textorius sfi.se Consultada el 29 d'agost de 2015
  3. ↑ «Oskar Textorius sällskap 1902–1903». [Consulta: 29 agost 2015].
  4. ↑ «748 (Vem är det : Svensk biografisk handbok / 1925)». [Consulta: 29 agost 2015].
  5. ↑ Karleric Liliedahl: Svenska akustiska grammofoninspelningar 1903–1928 (Estocolm 1987)
  6. ↑ Falun – Ester Troxelius Falun.se Retrieved 29 d'agost de 2015
  7. ↑ «Stockholmsfrestelser». [Consulta: 29 agost 2015].
  8. ↑ «Oscar Textorius». [Consulta: 29 agost 2015].
  9. ↑ «Arkivet Rollboken – Dramaten Arxivat 2017-07-05 a Wayback Machine.». [Consulta: 29 agost 2015].
  10. ↑ Sfi – Ester Textorius sfi.se Retrieved 4 de setembre de 2015
  11. ↑ «Teater, konst, litteratur» p. 3, 31-08-1906. [Consulta: 7 agost 2015].
  12. ↑ Bo Bergman. «Tre sommarrevyer» p. 2, 02-06-1907. [Consulta: 5 febrer 2017].
  13. ↑ «Nattlampan». [Consulta: 8 juliol 2015].
  14. ↑ Ariel. «Från scenen och estraden» p. 749, 10-11-1912. [Consulta: 27 juny 2015].
  15. ↑ «4711». [Consulta: 8 juliol 2015].
  16. ↑ «Teater, konst, litteratur» p. 6, 31-12-1912. [Consulta: 19 juliol 2015].
  17. ↑ «Min herr far». [Consulta: 8 juliol 2015].
  18. ↑ «Som man är klädd...». [Consulta: 8 juliol 2015].
  19. ↑ «Amatörtjuven». [Consulta: 5 juliol 2015].
  20. ↑ «'Spanska flugan' på Vasateatern» p. 9, 08-03-1914. [Consulta: 29 agost 2015].
  21. ↑ «Kompanjonen». [Consulta: 8 juliol 2015].
  22. ↑ «Trötte Teodor». [Consulta: 8 juliol 2015].
  23. ↑ «Nattfrämmande». [Consulta: 9 juliol 2015].
  24. ↑ «Försvarsadvokaten». [Consulta: 9 juliol 2015].
  25. ↑ «Annonsera». [Consulta: 5 juliol 2015].
  26. ↑ «Krigsäran». [Consulta: 10 juliol 2015].
  27. ↑ «Efter skilsmässan». [Consulta: 10 juliol 2015].
  28. ↑ «Pultronen». [Consulta: 10 juliol 2015].
  29. ↑ «Lilla yrhättan». [Consulta: 10 juliol 2015].
  30. ↑ «Victor Lundberg barn». [Consulta: 10 juliol 2015].
  31. ↑ «Teater och Musik» p. 8, 24-04-1926. [Consulta: 24 gener 2016].
  32. ↑ «Rollboken». Arxivat de l'original el 2015-05-29. [Consulta: 5 juny 2015].
  33. ↑ «'Det evigt manliga' på Vasateatern» p. 10, 28-06-1941. [Consulta: 25 agost 2015].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ester Textorius
  • Karleric Liliedahl: Svenska akustiska grammofoninspelningar 1903-1928 (Estocolm 1987)
  • Arvid Selling: Teaterfolk (Estocolm 1912)
  • Obituaris a Svenska Dagbladet i Dagens Nyheter, 16 de febrer de 1972
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ester_Textorius&oldid=33501298»