Esteve Maignon i Duran
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIX  |
Esteve Maignon i Duran (segle XIX) fou un hisendat català.
Fill primogènit d'Esteve Maignon i Sargelet i de Madrona Duran. Els Maignon eren una família originària de Ginhac, una localitat propera a Montpeller, que van arribar a Barcelona al segle XVIII i van enriquir-se a través del comerç, mentre que la seva mare era d'una família pagesa de Teià.[1] Resident a la capital catalana, va tenir nombroses propietats a la part alta de la capital i a Gràcia, localitat on sobre uns terrenys seus s'hi instal·là el Manicomi de La Nova Betlem.[2] També en tingué a Badalona, on demanà permís per urbanitzar una peça de terreny anomenada camp del fiscal on, a partir de 1835, s'obriren els carrers Arnús i Lleó.[3] La compra d'aquests terrenys servia per donar solvència econòmica en negocis industrials o d'altres més volàtils.[1] En la urbanització executada a Badalona hi va deixar un espai lliure que es va dedicar a plaça de mercat a l'aire lliure i l'any 1853 va rebre el nom de plaça de Maignon. En els mateixos terrenys s'alçà el Convent de la Divina Providència i, el 1899 sobre l'antiga plaça s'hi construí l'edifici del mercat que també porta el seu nom.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Ballesteros i Ventura, Jordi «Joan Soler Cortina i el plànol geomètric de la Badalona de 1839». Carrer dels Arbres. Revista anuari del Museu de Badalona, 4a època, núm. 6, 2021, pàg. 134.
- ↑ Ausín, J. L. «Fundació i primera etapa de la Nova Betlem, 1857-1865». Gimbernat, núm. 28, 1997, pàg. 122.
- ↑ 3,0 3,1 Abras, Margarida; Carreras, Montserrat; Nieto, M. Dolors. Tots els carrers de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 2003, p. 153, 158.