Estroncianita
 Estroncianita | |
|---|---|
 Estroncianita d'Eslovàquia | |
| Fórmula química | SrCO₃ |
| Epònim | Sròn an t-Sìthein  |
| Localitat tipus | Sròn an t-Sìthein |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 05.AB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.AB.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/B.04 |
| Dana | 14.01.03.03 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | prismàtic, acicular, pseudohexagonal, columnar a fibrós, granular, massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 5.1 Å, b = 8.4 Å, c = 6.0 Å; Z = 4 |
| Grup puntual | ortoròmbica - dipiramidal |
| Massa molar | 147.63 g |
| Color | blanc, gris, groc, verdós, rosa, violeta |
| Macles | molt comunes, generalment en contacte, rarament penetració, també repetides |
| Exfoliació | gairebé perfecta {110}, pobre {021} |
| Fractura | desigual a semiconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 3,74 a 3,78 Les peces transparents són més pesants que les altres |
| Densitat | 3,7 |
| Propietats òptiques | biaxial(-) |
| Índex de refracció | nα = 1.52, nβ = 1.66, nγ = 1.67 |
| Birefringència | 0,15 |
| Angle 2V | mesurat 7°, calculat: 12° a 8° |
| Fluorescència | gairebé sempre fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Str |
| Referències | [1] |
L'estroncianita (en anglès strontianita)[2] és un mineral de la classe dels carbonats. Va ser descoberta l'any 1791 per Friedrich Gabriel Sulzer, i rep el seu nom de la localitat de Strontian (Escòcia). És l'anàleg d'estronci de la witherita. Pertany al grup de l'aragonita de minerals.[3]
Característiques[modifica]
L'estroncianita, o carbonat d'estronci, és un mineral normalment de color blanc, verdós o groguenc. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic i generalment es presenta en formes fibroses massiva, però de vegades apareix formant cristalls prismàtics curts o llargs. La seva duresa és de 3,5 a l'escala de Mohs. És soluble en àcids diluïts, presentant efervescència.
L'estroncianita és gairebé sempre fluorescent, i emet fluorescència de color blanc groguenc brillant sota l'ona curta, ona mitjana i la radiació d'ona llarga ultraviolada. La majoria de les estroncianites tenen forta fosforescència de color blanc groguenc després de l'exposició a les tres longituds d'ona. De vegades és també termoluminescent.[4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estroncianita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M2+)» juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.
Es tracta d'una important matèria primera per a l'extracció de l'estronci. És l'anàleg d'estronci de la witherita.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en filons hidrotermals de baixa temperatura i en sediments calcaris i argilosos, i com a mineral de ganga als filons de sulfurs. Es troba juntament amb barita, calcita, celestina, harmotoma i sofre.[5] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera de Cal Marçà (Castellfollit de Riubregós, Anoia)[6] i a la mina La Oriolana (Busot, Alacantí).[7]
Varietats[modifica]
L'emmonita és l'única varietat s'estroncianita coneguda. Es tracta d'una varietat càlcica gens estranya, ja que és habitual que l'estroncianita presenti un contingut menor de calci. La seva fórmula és (Sr,Ca)CO₃, i és originària del mont Großkogel, Tirol, Àustria.[8]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estroncianita |
- ↑ «Strontianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 juliol 2014].
- ↑ Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 24 juny 2014].
- ↑ «Aragonite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 juliol 2014].
- ↑ The Mineralogical Record (2006) 37-1:44
- ↑ «Strontianite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 15 juliol 2014].
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ «Mina La Oriolana». MTI Minas Comunidad Valenciana. [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ «Emmonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 juliol 2014].