Ethel Cain

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEthel Cain

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 març 1998 Modifica el valor a Wikidata (26 anys)
Tallahassee (Florida) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsEthel Cain Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantautora, cantant Modifica el valor a Wikidata
Activitat2017 Modifica el valor a Wikidata –
Lloc webdaughtersofcain.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: mothercain Twitter (X): mothercain Instagram: mothercain Youtube: UCdRxl_zUkt98NQtGaVvdqBQ Musicbrainz: 677e31f1-4035-463c-8ca4-41175440c919 Discogs: 7518612 Modifica el valor a Wikidata

Hayden Silas Anhedönia (març nat 24, 1998), coneguda professionalment com Ethel Cain, és una artista, cantant i compositora nascuda a Tallahassee instal·lada actualment a Enterprise.[1][2]

A mitjans del 2017, Cain va començar a experimentar amb la composició, gravació i producció del seu propi estil: una música etèria inspirada en el cant gregorià. Després de llançar diversos mixtapes i EP sota el sobrenom "White Silas" a plataformes d'streaming com SoundCloud i Tumblr, va adoptar un so més alternatiu i va començar a utilitzar el sobrenom Ethel Cain a mitjans del 2019.[3] La seva música tracta temes pertanyents a la nostalgia i al gòtic nord-americà del sud dels Estats Units, com ara la pobresa, l'abús de substàncies, la violència domèstica, la mort i el trauma transgeneracional. La seva música s'ha associat amb els gèneres com l'ambient, el rock alternatiu i el dream pop.[2]

Primers anys[modifica]

Cain va créixer al comtat de Taylor, Florida. Nascuda en una família de baptistes del sud, el seu pare era diaca i des de ben jove va participar al cor.[4] Va deixar l'església als 16 anys després de declarar-se gai a la seva família als 12 anys.[4] En el seu 20è aniversari va presentar-se com una dona transgènere.[4]

Cain s'inspira en la música gospel, la música country, el el rock clàssic i artistes Música alternativa com Lana del Rey.[5]

Carrera[modifica]

2017–2019: inici de la seva carrera[modifica]

L'any 2017, mentre plantejava inscriure's a l'escola de cinema de la Florida State University, Cain va començar a experimentar amb la creació de música inspirada en corals amb una gran reverbació a GarageBand. Del 2017 al 2018, va publicar les seves obres a un petit nombre d'amics i seguidors a Twitter i Instagram, sota els noms de White Silas i Atlas. L'any 2019, després del llançament del seu senzill debut com Ethel Cain, titulat 'Bruises', va contactar amb l'artista Nicole Dollanganger a través de les xarxes socials, telonejant a Dollanganger durant la seva gira 'Heart Shaped Bed'.

El setembre del 2019, va llançar una petita col·lecció de cançons titulada Carpet Bed, el seu primer EP sota el sobrenom de Cain.

El desembre de 2019, després del llançament del seu EP Golden Age, va comptar amb el suport de l'artista Wicca Phase Springs Eternal, que va elogiar Cain per la seva "composició madura i comprensió de la melodia".[6]

2020–2021: Inbred[modifica]

El gener del 2020, després de la recomanació de Wicca Phase Springs Eternal, Cain va ser descoberta pel raper Lil Aaron. Mentre encapçalava la gira "Queer and Unusual" juntament amb Girlfiend, Edith Underground i Lil Bo Weep a Los Angeles, Cain va ser convidada per Aaron a reunir-se amb la seva editorial Prescription Songs i va signar amb ells poc després.

Després que comencés la pandèmia de COVID-19, Cain es va quedar confinada a casa en quarantena. L'agost de 2020, es va traslladar de Florida a una església als afores de Richmond, Indiana, on acabaria de gravar el seu primer EP com a artista no independent, titulat Inbred. L'EP, totalment escrit, produït i mesclat per Cain, va ser una sortida del so més pesat del dream-pop de Golden Age i l'inici d'un camí cap a un so més net i inspirat en el rock alternatiu.

El febrer de 2021, Cain va llançar el seu primer senzill sota la nova discogràfica, titulat "Michelle Pfeiffer" amb Lil Aaron.[7] La cançó es va estrenar a Paper i va aparèixer a Pitchfork, Billboard, Nylon i The Fader.[8][9][10][11] Va anunciar el seu tercer EP titulat Inbred, amb una col·laboració amb Wicca Phase Springs Eternal. Un segon senzill, "Crush", va seguir el 18 de març, i un tercer, "Unpunishable", es va estrenar a Apple Music Radio 1 amb Zane Lowe el 15 d'abril de 2021.

2022-present: Preacher's Daughter[modifica]

El 17 de març de 2022, Cain va llançar el senzill "Gibson Girl", anunciant posteriorment el seu àlbum debut Preacher's Daughter, publicat el 12 de maig de 2022.[12] L'àlbum va ser llançat a través del seu propi segell "Daughters of Cain" i inclou tretze cançons.[12]

Discografia[modifica]

Àlbums d'estudi[modifica]

Títol Detalls de l'àlbum
Preacher's Daughter
  • Publicat: 12 de maig de 2022
  • Segell: Daughters of Cain Records

EPs[modifica]

Títol Detalls de l'EP
Carpet Bed[13]
  • Publicat: 13 de setembre de 2019
  • Segell: Independent
  • Format: descàrrega digital, streaming
Golden Age[14]
  • Publicat: 1 de desembre de 2019
  • Segell: Independent
  • Format: descàrrega digital, CD, casset, streaming
Inbred[15]
  • Publicat: 23 d'abril de 2021
  • Segell: Daughters of Cain Records
  • Format: descàrrega digital, CD, casset, streaming

Senzills[modifica]

Títol Any Àlbum
"Michelle Pfeiffer" (colaborant amb Lil Aaron)[16]



 2021 Inbred
"Crush"[17]
"Unpunishable"[18]
"Gibson Girl"[19] 2022 Preacher's Daughter
"Strangers"[20]
"American Teenager"[21]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Experience The Dawn of Ethel Cain's Golden Age» (en anglès). Underground Underdogs, 10-12-2019. [Consulta: 19 febrer 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 Song, Sandra. «Ethel Cain Debuts 'Michelle Pfeiffer' with Lil Aaron» (en anglès). Paper, 11-02-2021. [Consulta: 19 febrer 2021].
  3. ↑ «The Gospel According To Ethel Cain». Underground Underdogs, 30-03-2020.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Dombal, Ryan «Ethel Cain Fears No Darkness». Pitchfork, 20-04-2021 [Consulta: 17 març 2022].
  5. ↑ Pappis, Konstantinos. «Artist Spotlight: Ethel Cain». Our Culture Mag, 21-04-2021.
  6. ↑ «Wicca Phase tells us his top 10 LPs of 2019; tour w/ Glitterer, Creeks, Anxious begins». Brooklyn Vegan, 05-12-2019.
  7. ↑ Kent, Matthew. «Ethel Cain reflects on the freedom of LA with revelatory new single "Michelle Pfeiffer"» (en anglès). Paper Mag, 11-02-2021. [Consulta: 19 febrer 2021].
  8. ↑ «"Michelle Pfeiffer" [ft. lil aaron]». Pitchfork, 12-02-2021.
  9. ↑ «First Out: New Music from Rebecca Black, Big Freedia, Syd & More». Billboard, 12-02-2021.
  10. ↑ «Soundcheck: The 10 Best Music Released The Week of February 15th,2021». Nylon, 15-02-2021.
  11. ↑ «10 songs you need in your life this week». The Fader, 15-02-2021.
  12. ↑ 12,0 12,1 «Ethel Cain Announces Debut Album Preacher’s Daughter, Shares New Song». Pitchfork, 17-03-2022 [Consulta: 19 març 2022].
  13. ↑ «Carpet Bed EP by Ethel Cain», 13-09-2019. [Consulta: 17 març 2022].
  14. ↑ «Golden Age by Ethel Cain», 01-12-2019. [Consulta: 17 març 2022].
  15. ↑ «Inbred by Ethel Cain», 23-04-2021. [Consulta: 17 març 2022].
  16. ↑ «Michelle Pfeiffer (feat. lil aaron) by Ethel Cain», 11-02-2021. [Consulta: 17 març 2022].
  17. ↑ «Crush - Single by Ethel Cain», 18-03-2021. [Consulta: 17 març 2022].
  18. ↑ «Unpunishable» (en anglès), 15-04-2021. [Consulta: 17 març 2022].
  19. ↑ «Gibson Girl - Single by Ethel Cain», 17-03-2022. [Consulta: 17 març 2022].
  20. ↑ «Ethel Cain - "Strangers"» (en anglès). Stereogum, 07-04-2022. [Consulta: 26 abril 2022].
  21. ↑ «Ethel Cain – “American Teenager”» (en anglès). Stereogum, 21-04-2022. [Consulta: 26 abril 2022].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ethel_Cain&oldid=33105508»