Eugerres brasilianus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEugerres brasilianus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN185998 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreGerreiformes
FamíliaGerreidae
GènereEugerres
EspècieEugerres brasilianus Modifica el valor a Wikidata
(Cuvier, 1830)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims

Eugerres brasilianus és una espècie de peix pertanyent a la família dels gerrèids.[5]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 50 cm de llargària màxima (normalment, en fa 20).[6][7][8]

Hàbitat[modifica]

És un peix marí, demersal i de clima tropical.[6]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'Atlàntic occidental central: des de Carolina del Sud (els Estats Units) fins a Santa Catarina (el Brasil).[9][10][11][12][13][6][14][15][16][17][18][19][7][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències[modifica]

  1. ↑ Jordan D. S. & Evermann B. W., 1927. New genera and species of North American Fishes. Proc. Calif. Acad. Sci. (Ser. 4) v. 16 (núm. 15). 501-507.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Cuvier, G. & Valenciennes, A., 1830. Historie naturelle des poissons. Tome Sixième. Livre sixième. Partie I. Des Sparoïdes; Partie II. Des Ménides. Histoire naturelle des poissons. v. 6: i-xxiv + 6 pp. + 1-559, Pls. 141-169.
  4. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Eugerres brasilianus» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  7. ↑ 7,0 7,1 García-Arteaga, J.P., R. Claro i S. Valle, 1997. Length-weight relationships of Cuban marine fishes. Naga ICLARM Q. 20(1):38-43.
  8. ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aguas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  9. ↑ Soares, L. H., 1988. Catálogo dos peixes do litoral do Estado do Rio Grande do Norte. Boletim do Departamento de Oceanografia e Limnologia do Centro de Biociências da Universidade Federal do Rio Grande do Norte 7: 1-39.
  10. ↑ Nomura, H., 1965. Length-weight tables of some fish species from Northeastern Brazil. Arq. Est. Biol. Mar. Univ. Fed. Ceará 5(2):103-105.
  11. ↑ Menezes, N.A., P.A. Buckup, J.L. Figueiredo i R.L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
  12. ↑ Menezes, N.A. i J.L. Figueiredo, 1980. Manual de peixes marinhos do sudeste do Brasil. IV. Teleostei (3). Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo, Brasil. 96 p.
  13. ↑ De Godoy, M.P., 1987. Peixes do estado de Santa Catarina. Editora da UFSC, co-edição ELETROSUL e FURB, Florianópolis. 571 p.
  14. ↑ Báez, M., L. Álvarez-Lajonchere i J. Gómez, 1982. Edad y crecimiento del patao (Eugerres brasilianus, Cuvier, Pisces: Gerreidae) en Tunas de Zaza, Cuba. Rev. Invest. Mar. 3(3):117-152.
  15. ↑ Carvalho, V.A. i R.L. Branco, 1977. Relação de espécies marinhas e estuarinas do nordeste brasileiro. P.D.P. Documentos Técnicos(25):60 p.
  16. ↑ Cervigón, F., 1993. Los peces marinos de Venezuela. Volum 2. Fundación Científica Los Roques, Caracas, Veneçuela. 497 p.
  17. ↑ Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  18. ↑ Claro, R. i J.P. García-Arteaga, 1994. Crecimiento. P. 321-402. A: R. Claro (ed.). Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanologia, Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo (CIQRO), Mèxic.
  19. ↑ Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres. 253 p.
  20. ↑ García-Cagide, A., R. Claro i B.V. Koshelev, 1994. Reproducción. P. 187-262. A: R. Claro (ed.). Ecología de los peces marinos de Cuba. Inst. Oceanol. Acad. Cienc. Cuba. and Cen. Invest. Quintana Roo (CIQRO), Mèxic.
  21. ↑ Greenfield, D.W. i J.E. Thomerson, 1997. Fishes of the continental waters of Belize. University Press of Florida, Florida. 311 p.
  22. ↑ Martin, F.D. i J.W. Patus, 1984. An annotated key to the Teleost fishes of Puerto Rico. Compendio Enciclopédico de los Recursos Nat. 5:1-191.
  23. ↑ Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  24. ↑ Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.
  25. ↑ Sierra, L.M., R. Claro i O.A. Popova, 1994. Alimentación y relaciones tróficas. p. 263-284. A Rodolfo Claro (ed.) Ecología de los Peces Marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo, Mèxic.
  26. ↑ Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units. 720 p.
  27. ↑ Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p.
  28. ↑ Valle, S.V., J.P. García-Arteaga i R. Claro, 1997. Growth parameters of marine fishes in Cuban waters. Naga ICLARM Q. 20(1):34-37.
  29. ↑ Zaneveld, J.S., 1983. Caribbean Fish Life. Index to the local and scientific names of the marine fishes and fishlike invertebrates of the Caribbean area (Tropical Western Central Atlantic Ocean) E.J. Brill / Dr. W. Backhuys, Leiden, 163 p.

Bibliografia[modifica]

  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Brandão, J.M., 1964. Glossário de nomes dos peixes: sistemático, português, inglês. Boletim de Estudos de Pesca 4(6):1-59.
  • Deckert, G.D. i D.W. Greenfield, 1987. A review of the western Atlantic species of the genera Diapterus and Eugerres (Pisces: Gerreidae). Copeia 1987(1):182-194.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eugerres_brasilianus&oldid=32887958»