Vés al contingut

Excés enantiomèric

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Els dos enantiòmers de l'àcid làctic.

L'excés enantiomèric, simbolitzat sovint per ee, és el valor absolut de la diferència de les fraccions molars, o de massa, dels dos enantiòmers d'un compost químic en una mescla.[1]

Si hom té en una mescla els dos enantiòmers, simbolitzats per i , d'un determinat compost químic , i les seves fraccions molars són i , respectivament, l'excés enantiomèric és:[2]

essent les fraccions molars les fraccions del nombre de mols de cada enantiòmer, i respecte del nombre de mols totals, . Això és:

L'excés enatiomèric es pot expressar en forma de percentatge multiplicant per cent. En lloc de fraccions molars es poden emprar mols o masses, ja que ambdós enantiòmers tenen la mateixa massa molar. Les fórmules són:

El percentatge d'excés enatiomèric d'una mescla racèmica, on ambdós enantiòmers hi són presents en la mateixa proporció, és del 0 %. Per altra banda, ⁣una dissolució que només contengui un dels dos enantiòmers té un percentatge d'excés enantiomèric del 100 %.[2]

Referències[modifica]

  1. IUPAC, Compendium of Chemical Terminology, 2a ed. ("The Gold Book") (1997). Versió corregida en línia:  (2019-) "enantiomer excess (enantiomeric excess)" (en anglès).
  2. 2,0 2,1 Centelles i Serra, J.J.. Estructura de compostos orgànics i biomolècules. 348. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2009, p. 89-90 (Textos docents). ISBN 978-84-475-3427-2.