Expedit Duran i Fernández

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaExpedit Duran i Fernández
Biografia
Naixement20 maig 1904 Modifica el valor a Wikidata
Alájar (Província de Huelva) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 desembre 1974 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Caracas (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
84è Batlle de Girona
9 octubre 1936 – 27 maig 1937
← Joaquim de Camps i ArboixLlorenç Busquets i Ventura → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata

Expedit Duran i Fernández (Alájar, Huelva, 20 de maig de 1904Caracas, 16 de desembre de 1974) fou un xofer i polític català.

Biografia[modifica]

Provinent d'Elda, on exercí com a professor racionalista coincidint amb Vicente Galindo Cortés (dit Fontaura), va arribar a la demarcació de Girona en temps de la Segona República. Ràpidament s'integrà en els moviments llibertaris de Salt, on va ser professor de l'Escola Racionalista. Militant i dirigent de la CNT-FAI, va tenir una participació activa tant en els fets del 6 d'octubre de 1934 com en els del 19 de juliol de 1936. A partir de llavors, durant la Guerra Civil, desenvolupà un paper destacat a Girona: hi va presidir el Comité Executiu Antifeixista (juliol-octubre 1936), que es va superposar i assumir una part important de les funcions de l'Ajuntament; i el Consell Municipal de la ciutat com a alcalde (9 d'octubre 1936 - 27 de maig 1937). Arran dels Fets de Maig, però, es va veure forçat a abandonar l'alcaldia, i no trigaria a marxar de l'Ajuntament. Va ser vocal de la secció gironina del Consell de l'Escola Nova Unificada. L'any 1939 es va exiliar, primer a França i després a Mèxic.

Bibliografia[modifica]


Precedit per:
Joaquim de Camps i Arboix
Alcalde de Girona
Escut de Girona

1936 - 1937
Succeït per:
Llorenç Busquets i Ventura