Vés al contingut

Extracció d'ADN

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'extracció d'ADN és el procés d'aïllar l'ADN de les cèl·lules d'un organisme, estretes d'una mostra, normalment una mostra biològica com ara sang, saliva o teixit. Implica obrir les cèl·lules, eliminar proteïnes i altres contaminants i purificar l'ADN perquè estigui lliure d'altres components cel·lulars. L'ADN purificat es pot utilitzar per a aplicacions posteriors com ara PCR,[1] seqüenciació o clonació. Actualment, és un procediment rutinari en biologia molecular o anàlisis forenses. El primer aïllament de l'àcid desoxiribonucleic (ADN) es va fer l'any 1869 per Friedrich Miescher.

Aquest procés es pot fer de diverses maneres, segons el tipus de mostra i l'aplicació en direcció 3' (downstream),[2] els mètodes més comuns són: lisi mecànica, química i enzimàtica, precipitació, purificació i concentració. El mètode específic utilitzat per extreure l'ADN, com l'extracció amb fenol-cloroform, la precipitació amb alcohol o la purificació a base de sílice.[3]

Per al mètode químic, s'utilitzen molts paquets diferents per a l'extracció, i seleccionar el correcte estalviarà temps en els procediments d'optimització i extracció.[4]

Hi ha molts mètodes diferents per extreure l'ADN, però alguns passos comuns inclouen:

  1. Lisi: aquest pas consisteix a obrir les cèl·lules per alliberar l'ADN. Per exemple, en el cas de les cèl·lules bacterianes, es pot utilitzar una solució de detergent i sal (com ara SDS) per trencar la membrana cel·lular i alliberar l'ADN. Per a cèl·lules vegetals i animals, sovint s'utilitzen mètodes mecànics o enzimàtics.
  2. Precipitació: un cop alliberat l'ADN, s'han d'eliminar proteïnes i altres contaminants. Això es fa normalment afegint un agent precipitant, com ara alcohol (com etanol o isopropanol) o una sal (com acetat d'amoni). L'ADN formarà una pastilla al fons de la solució, mentre que els contaminants romandran al líquid.
  3. Purificació: després de precipitar l'ADN, normalment es purifica encara més mitjançant mètodes basats en columna. Per exemple, es poden utilitzar columnes de spin a base de sílice per unir l'ADN, mentre que els contaminants es renten. Alternativament, es pot utilitzar un pas de centrifugació per purificar l'ADN fent-lo girar fins al fons d'un tub.
  4. Concentració: Finalment, la quantitat d'ADN present s'acostuma a augmentar eliminant qualsevol líquid restant. Això es fa normalment mitjançant una centrifugació al buit o un pas de liofilització (assecat per congelació).

Val la pena assenyalar que es poden utilitzar algunes variacions d'aquests passos en funció del protocol específic d'extracció d'ADN. A més, hi ha alguns paquets disponibles comercialment que inclouen reactius i protocols adaptats específicament a un tipus concret de mostra.[5]

Referències[modifica]

  1. Gupta, Nalini (en anglès) Journal of Cytology, 36, 2, 2019, pàg. 116–117. DOI: 10.4103/JOC.JOC_110_18. ISSN: 0970-9371. PMC: 6425773. PMID: 30992648.
  2. «DNA Extraction - an overview | ScienceDirect Topics». www.sciencedirect.com. [Consulta: 27 gener 2023].
  3. Dehasque, Marianne; Pečnerová, Patrícia; Kempe Lagerholm, Vendela; Ersmark, Erik; Danilov, Gleb K. (en anglès) Genes, 13, 4, 13-04-2022, pàg. 687. DOI: 10.3390/genes13040687. ISSN: 2073-4425. PMC: 9032354. PMID: 35456493 [Consulta: free].
  4. Parasitology Research, 109, 4, octubre 2011, pàg. 1045–50. DOI: 10.1007/s00436-011-2342-3. PMID: 21499752.
  5. Fahle, Gary A.; Fischer, Steven H. (en anglès) Journal of Clinical Microbiology, 38, 10, octubre 2000, pàg. 3860–3863. DOI: 10.1128/JCM.38.10.3860-3863.2000. ISSN: 0095-1137. PMC: 87494. PMID: 11015421.