Fèlix Graells i Farró

Fèlix Graells i Farró
Biografia
Naixement	14 maig 1908 ; Arbúcies (Catalunya)
Mort	19 octubre 1999 (91 anys); Torroella de Montgrí (Baix Empordà)
Activitat
Ocupació	mestre de capella, poeta, compositor
Gènere	Sardana

Fèlix Graells i Farró (Arbúcies, 14 de maig del 1908 – Torroella de Montgrí, 19 d'octubre de 1999)^[1] va ser un compositor de sardanes.

Biografia[modifica]

Als 8 anys, la seva família es traslladà a Olot, on aprengué música de la mà del seu oncle, mossèn Fèlix Farró, que era compositor, mestre de capella de l'església parroquial de Sant Esteve i director de l'Orfeó Popular Olotí i de l'Escola Municipal de Música. El 1926 tornà a Arbúcies, i hi continuà la formació musical amb el músic Lluís Torres.

Fèlix Graells es traslladà a Torroella de Montgrí, on durant molts anys ocupà el càrrec de secretari de l'Ajuntament (l'era el 1964). L'obra compositiva de Graells comprèn una quarantena de sardanes (algunes fetes amb la col·laboració d'Enric Vilà), la més coneguda de les quals és Oreig de garbí. També va publicar dos llibres de poesia, Hores de lleure (Torroella de Montgrí, 1979, autoeditat) i Més hores de lleure (1997), i posà lletra a diverses sardanes (com Gavina bonica de Ricard Viladesau o Torroella ciutat pubilla de Josep Font i Font). L'any 1974 guanyà el premi de poesia "Mn. Francesc Viver".

Actualment, el centre de documentació del Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí) guarda algunes de les partitures de Fèlix Graells.^[2]

Obres[modifica]

Sardanes[modifica]

L'aplec de Torroella
Arbúcies gentil (1977)
Les campanes de la vila (1991)
Costa Brava
Cypsela
La dona d'aigua (1926), primera sardana
Esplai'
Estartidenca
L'Estartit
La festa dels mariners
El Freu (1963)
Gavina blanca
Jordi i Anna Maria
Montgrinenca (1977)
Montsenyenca
Oreig de garbí
Pastoreta gentil
Rebrots d'Ullà (1985)
Recordant cançons
Records d'Arbúcies
Rondalla per a infants
Sobre el llac
La tercera joventut
Voltant les illes (1946)

Referències[modifica]

↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/218810/298849
↑ «Fons especial». Museu de la Mediterrània. Arxivat de l'original el 2017-09-14. [Consulta: 14 setembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

[1] {[enllaç sense format]} http://www.raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/218810/298849

[2] «Fons especial». Museu de la Mediterrània. Arxivat de l'original el 2017-09-14. [Consulta: 14 setembre 2017].

[1]

[2]