Félix Lecoy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFélix Lecoy
Biografia
Naixement23 desembre 1903 Modifica el valor a Wikidata
Tunis (Tunísia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 novembre 1997 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLlengües romàniques, literatura francesa i literatura medieval Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòleg, medievalista, professor universitari a França, romanista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCollège de France
École pratique des hautes études
Universitat de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Félix Lecoy (Tunis, 23 de desembre de 1903 - París, 23 de novembre de 1997) fou un romanista francès.

Vida i obra[modifica]

Lecoy va estudiar a l'École Normale Supérieure (1923–1926) i obtingué una agregació (plaça de professor de secundària) de "gramàtica". Fou professor d'institut a Tunis (1927) i Algèria (1933). El 1938 obtingué el grau de doctor amb les tesis Recherches sur le Libro de buen amor de Juan Ruiz (París 1938, 1974, 1998) i l'edició de La "Bible" au seigneur de Berzé (tesi secundària, París 1938).

Des de 1938 fou professor a la Universitat de Dijon. Després de participar en la guerra mundial, tornà a la universitat de Dijon de 1944 a 1947. El 1947 fou nomenat al Collège de France, amb la càtedra de Llengua i Literatura francesa de l'Edat Mitjana, succeint Mario Roques, que havia estat professor seu. Fou nomenat també professor de Filologia Romànica a l'École pratique des hautes études. Des de 1961 fou editor de la revista Romania, com a successor també de Mario Roques.

El 1966 fou nomenat membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres. Rebé les distincions d'Officier de la Légion d'honneur i d'Officier dans l'Ordre des palmes académiques.[1]

Obra[modifica]

Lecoy edità nombrosos textos en francès antic per diverses col·leccions de prestigi (Société des Anciens Textes Français, de la qual també fou director des de 1961; Classiques Français du Moyen Âge). Entre ells, algunes branques del Roman de Renard, obres de Chrétien de Troyes, El Roman de la Rose, etc. Publicà també notes etimològiques i altres assajos breus en forma d'article.[2]

  • Recherches sur le "Libro de Buen Amor", de Juan Ruiz, archiprêtre de Hita, París: E. Droz, 1938 (reedició 1974 i reprints)
  • (ed.) La "Bible" au Seigneur de Berzé, édition critique d'après tous les manuscrits connus, París, Droz, 1938
  • (ed.) Le chevalier au barisel. Conte pieux du XIIIe siècle édité d'après tous les manuscrits connus, París 1955, 1967, 1973, 1985 (Classiques français du Moyen-Âge; 82)
  • (ed.) Jean Renart, Le roman de la Rose ou de Guillaume de Dole, París 1962, 2008 (Classiques Français du Moyen Age; 91)
  • (ed.) Guillaume de Lorris i Jean de Meun. Le Roman de la Rose, París: H. Champion, Tome I (1965), Tome II (1966), Tome III (1970) (Classiques Français du Moyen Age; 92, 95 i 98)
  • (ed.) Les Romans de Chrétien de Troyes, édités d'après la copie de Guiot (Bibl. nat., fr 794). Le Conte du Graal (Perceval), 2 volums, París 1973 (reed. 1978, 1979, 1981, 1984, 1990, 1998) i 1975 (reed. 1981, 1984, 1998)
  • (ed.) Jean Renart, Le Lai de l'ombre, París: H. Champion 1979, 1983 (Classiques français du Moyen âge; 104)
  • Critique et philologie, in: Le Moyen français 12, 1984 [recull de textos]
  • (ed.) La Vie des Pères, 3 volums, París: Société des anciens textes français 1987, 1993, 1999 [el tercer volum publicat pòstumament]
  • Mélanges de philologie et de littérature romanes. París: Droz, 1988 [recull de textos]
  • (ed.) Le Roman de Tristan par Thomas, París: H. Champion 1991, 2003 (Classiques Français du Moyen Age; 113)
  • (ed.) Les deux poèmes de la "Folie Tristan", París: H. Champion 1994 (Classiques Français du Moyen Age, 116)
  • (ed.) Le roman de Renart. Branche XX et dernière, Renart empereur. D'après la copie de Cangé, París: H. Champion, 1999 (Classiques Français du Moyen Age, 132) [publicació pòstuma]

Bibliografia[modifica]

  • Études de langue et de littérature du Moyen-âge. Mélanges offerts à Félix Lecoy par ses collègues, ses élèves et ses amis, París: H. Champion, 1973 [amb una bibliografia de l'homenatjat]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Les dades biogràfiques estan extretes de la pàgina dedicada a Lecoy a la web del Collège de France.
  2. La bibliografia de l'autor està recollida en les obres impreses citades a la bibliografia i a les webs esmentades en els enllaços externs (Collège de France i Académie des Inscriptions et Belles-Lettres).