Fúria silenciosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaFúria silenciosa
Silent Rage
Fitxa
DireccióMichael Miller
Protagonistes
ProduccióAnthony B. Unger
Guió
Música
Fotografia
  • Robert C, Jessup
  • Neil Roach
MuntatgeRichard C. Meyer
ProductoraColumbia Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorColumbia Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1982
Durada103 minuts
Idioma originalAnglès
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació10,5 milions de dòlars (EUA)
Descripció
Gènerecinema romàntic, cinema d'acció, cinema de terror, cinema de ciència-ficció, cinema d'arts marcials, cinema de ficció criminal i slasher Modifica el valor a Wikidata
Temaassassí en sèrie i científic boig Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióTexas Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0084684 Filmaffinity: 768392 Allocine: 180987 Rottentomatoes: m/silent_rage Letterboxd: silent-rage Mojo: silentrage Allmovie: v44702 TCM: 4225 AFI: 56872 TMDB.org: 27150 Modifica el valor a Wikidata

Fúria silenciosa (títol original: Silent Rage), és una pel·lícula d'acció i terror nord-americà dirigida per Michael Miller i protagonitzada per Chuck Norris i Ron Silver. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

A l'hospital d'una petita ciutat, tres malvats metges experimenten amb un pacient amb la intenció d'aconseguir la autorregeneració. El pacient aconsegueix guarir-se les ferides automàticament, però també muta cap a un psicòpata criminal. Sent gairebé indestructible, escapa de l'hospital i comença una ona de terror. El xèrif local intentarà destruir-lo, però s'enfronta a un ésser invencible.[2]

Repartiment[modifica]

  • Chuck Norris: Xèrif Donen Stevens
  • Ron Silver: Dr. Tom Halman
  • Steven Keats: Dr. Philip Spires
  • Toni Kalem: Alison Halman
  • William Finley: Dr. Paul Vaughn
  • Brian Libby: John Kirby
  • Stephen Furst: Charlie
  • Stephanie Dunnam: Nancy Halman

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Fúria silenciosa. esadir.cat. 
  2. «Silent Rage». The New York Times.