Vés al contingut

FS de la Cabellera de Berenice

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: FS Comae Berenices)
Infotaula objecte astronòmicFS de la Cabellera de Berenice
Tipusestel i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K9[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCabellera de Berenice Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra183,036 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,61 (banda V)[1] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva3.433 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi5,4634 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−43,94 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)28,883 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−5,15 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)13h 6m 22.602s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)22° 36' 58.2731''[2] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat2.032 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

FS de la Cabellera de Berenice (FS Comae Berenices) és un estel de magnitud aparent +5,61 enquadrat en la constel·lació de la Cabellera de Berenice[5] D'acord amb la nova reducció de les dades de paral·laxi d'Hipparcos, es troba a 736 anys llum del Sistema Solar.

FS de la Cabellera de Berenice és un gegant vermell de tipus espectral M5III.[5] La seva temperatura superficial és de 3433 ± 148 K[6] i brilla amb una lluminositat 2032 vegades superior a la lluminositat solar. Una quantitat important de la seva radiació és emesa com a llum infraroja; per això, en banda K —en l'infraroig proper—, la seva lluminositat equival a la de 9900 sols.

La mesura per interferometria del seu diàmetre angular en banda K és de 6,80 ± 0,30 mil·lisegons d'arc.[7] Considerant la distància a la qual es troba, el seu diàmetre real és 165 vegades més gran que el del Sol. No obstant això, un altre estudi considera un menor diàmetre, equivalent a 136 vegades el diàmetre solar.[8]

FS de la Cabellera de Berenice és una variable semiregular de tipus SRB amb una variació de lluentor de 0,35 magnituds. És multiperiòdica i es coneixen dos períodes de 38,2 i 55,4 dies.[9] Junt a ells, s'ha observat un període secundari de llarga durada (675 dies).[8]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Radial velocities and DDO, BV photometry of Henry Draper G5-M stars near the North Galactic Pole». Journal of Astrophysics and Astronomy, 2-3, setembre 1997, pàg. 161–227. DOI: 10.1007/BF02714877.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Gerard T. van Belle «Radii and Effective Temperatures for K and M Giants and Supergiants. II» (en anglès). Astronomical Journal, 2, agost 1998, pàg. 981-986. DOI: 10.1086/300453.
  4. Benoit Famaey «Local kinematics of K and M giants from CORAVEL/Hipparcos/Tycho-2 data» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, gener 2005, pàg. 165–186. DOI: 10.1051/0004-6361:20041272.
  5. 5,0 5,1 V* FS Com -- Semi-regular pulsating Star (SIMBAD)
  6. Dyck, H. M.; van Belle, G. T.; Thompson, R. R. «Radii and Effective Temperatures for K and M Giants and Supergiants. II.». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 981-986.
  7. Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Centre de Données astronomiques de Strasbourg. pp. 773-777.
  8. 8,0 8,1 Percy, John R.; Besla, Gurtina; Velocci, Vince; Henry, Gregory W. «Multiperiodicity in Five Small-Amplitude Pulsating Red Giants». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 479-483.
  9. Glass, I. S.; van Leeuwen, F. «Semiregular variables in the solar neighbourhood». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 1543-1549.