Federico Astort
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1837  |
| Mort | 26 desembre 1903 (65/66 anys) Montevideo (Uruguai) |
| Dades personals | |
| Formació | Barcelona Itàlia |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Montevideo |
| Ocupació | cantant |
| Veu | Tenor |
Federico Astort (Espanya, 1837) fou cantant i mestre de cant a l'Institut Verdi de Montevideo des de l'any 1880 fins a la seva defunció (Montevideo, 26-12-1903).
Biografia[modifica]
Va iniciar la seva formació musical a Barcelona, als centres corals de Catalunya immortalitzats pel musico-poeta José Anselino Clavé. L'any 1858 es va traslladar a Itàlia amb l'objectiu de perfeccionar els seus estudis, lloc on es va sentir al·ludit per la lluita que el poble italià realitzava per la seva unitat, cosa que el va portar a incorporar-se a les forces de Garibaldi, intervenint en les accions de Sicília i Nàpols.
L'any 1864 va tornar a Espanya i va iniciar la seva carrera com a cantant, actuant en els teatres de Madrid, Barcelona i altres capitals del país. L'any 1867 va arribar a Montevideo agafant el càrrec de primer tenor absolut d'una destacada companyia de zarzuela que incloïa figures com Ventura Mur, Allú, Carbonell, Fábregas i Carmelo Calvo, el qual de la mateixa manera que Federico Astort es va quedar a la ciutat amb un propòsit artístic i educacional.
El 1874 va viatjar novament a Espanya, on va suggerir al seu germà, un editor de llibres, la idea de publicar una "Historia del Nuevo Continente". Aquesta finalment es va publicar en dos volums amb el nom de "La historia de América", de la mà de l'estadista Francisco P. Margall.
Tenim constància que va ser amic personal d'Eslava, Arrieta, Gaztambide, Barbieri i Bretón.
Des de l'any 1880 fins a la seva mort (Montevideo, 26-12-1903) es va dedicar a l'ensenyament de cant a l'Institut Verdi, sota la direcció de Luis Sambucetti. Allà va establir una estreta amistat amb el professor Matías Alonso Criado, el qual amb motiu de l'homenatge de la seva mort va imprimir tot un seguit de tríptics en els quals va fer memòria dels aspectes més rellevants del seu transcurs com a cantant i mestre que van acompanyar un concert vocal i instrumental fet també en el seu honor.[1]
Referències[modifica]
- ↑ NIcrosi Otero, Alfredo. «Astort, Federico». A: Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. 1, 2002, p. 805.