Fernando Montero Moliner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFernando Montero Moliner
Biografia
Naixement25 febrer 1922 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort3 setembre 1995 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJosé Luis Villacañas Berlanga Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAnna Montero i Bosch Modifica el valor a Wikidata

Fernando Montero Moliner (València, 25 de febrer de 1922 - València, 3 de setembre de 1995) fou un filòsof valencià.

Estudià Filosofia i Lletres en la Universitat Complutense de Madrid, on es doctorà el 1952 amb una tesi sobre La teoría de la significación en Husserl y Heidegger. Des del 1950 fou catedràtic numerari de filosofia a l'institut d'ensenyament mitjà Sagasta, de Logronyo, a l'Ausiàs March de Barcelona i al Lluís Vives de València, abans d'impartir fonaments de filosofia en la Universitat de Santiago de Compostel·la (1964-1966) i en la de Múrcia (1966-1967). El curs següent ocupà la càtedra d'història de la filosofia de la Universitat de València, fins a la seua jubilació el 1987, i a partir d'aquesta data en fou professor emèrit fins a la seua mort el 1995.[1] Participà en el II Congrés de Teoria i Metodologia de la Ciència, celebrat el 1983 a Oviedo, amb una ponència sobre «La fenomenología y la historia de la filosofía», i el 1988, en constituir-se la Societat Espanyola de Fenomenologia, en fou nomenat president honorífic.[2] Dirigí més de cinquanta tesis doctorals.

Com a historiador de la filosofia, Montero tracta de dilucidar com es conjuguen les estructures empíriques amb el dinamisme lingüístic que formula els principis rectors de l'ontologia d'un sistema o els que marquen les pautes de la conducta pràctica en general. Per la seua part, tendeix a conciliar l'última etapa de Husserl amb la fenomenologia de Heidegger i de Merleau-Ponty i l'anàlisi del llenguatge d'Austin i de Strawson. Considera el llenguatge com el fenomen originari de la «presència» de l'home i del món, la qual només pot ser fixada per les objectivitats parlades que resulten de la projecció de les seues activitats; però considera que aquestes objectivitats provenen no sols del dinamisme que es manifesta amb el llenguatge, sinó també de la regularitat empírica en què aquest es fonamenta i que orienta i demana les funcions de la parla. En la seua interpretació del pensament kantià, l'a priori és la formulació sistemàtica i rigorosa d'unes estructures empíriques que, en definitiva, són les que donen sentit i significació als conceptes purs.[3][4][5]

Obres[modifica]

  • Parménides (Gredos, Madrid, 1960)
  • La presencia humana, ensayo de fenomenología sociológica (Ed. Gregorio del Toro, Madrid, 1971)
  • El empirismo kantiano (Universitat de València, 1973)
  • Objetos y palabras (Ed. Fernando Torres, València, 1976)
  • Ortega y la teoría de la subjetividad (Universitat de València, 1981)
  • Mente y sentido interno en la Crítica de la razón pura (Grijalbo, Barcelona, 1985)
  • Retorno a la fenomenología (Anthropos, Barcelona, 1987)
  • Mundo y vida en la fenomenología de Husserl (Universitat de València, 1994)

Referències[modifica]

  1. San Baldomero Úcar, José Manuel. «Montero Moliner, Fernando (1922-1995)». La web de las biografías. [Consulta: 22 agost 2016].
  2. «Fernando Montero Moliner». Filosofía en español. [Consulta: 22 agost 2016].
  3. «Relació d'obres de Fernando Montero Moliner, precedida d'un resum de la seua biografia intel·lectual». Roderic, repositori de contingut lliure. Universitat de València. [Consulta: 22 agost 2016].
  4. Arenas Llopis, Luis «La interpretación de Kant de Fernando Montero Moliner». Anales del Seminario de Metafísica. Editorial Complutense [Madrid], núm. 28, 1994, p. 331-336.
  5. San Martín, Javier. «Las últimas obras de Fernando Montero Moliner: entre el "presentimiento" y la cautela» (PDF). ResearchGate, Gener 1998. [Consulta: 22 agost 2016].

Enllaços externs[modifica]