Ferran Ariño i Barberà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFerran Ariño i Barberà
Biografia
Naixement23 febrer 1930 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort19 març 2014 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
l'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de Catalunya
21 gener 1985 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària)
← Joan Vallvé i Ribera

Circumscripció electoral: Barcelona

Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, economista, empresari Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència Democràtica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Ferran Ariño i Barberà (Barcelona, 23 de febrer de 1930l'Ametlla del Vallès, 19 de març de 2014) fou un economista, empresari i polític català. Fou candidat a la presidència del Futbol Club Barcelona el 1978 i diputat per CiU al Parlament de Catalunya.

Trajectòria[modifica]

Estudià Peritatge mercantil, empresarials i sociologia. Va exercir càrrecs directius en empreses d'alimentació, farmacèutiques i editorials. Va ser conseller de la Caixa de Barcelona i del diari Avui, coordinador de la revista Oriflama i va escriure articles a Catalunya Exprés. També fou director general de l'empresa que impulsà la Gran Enciclopèdia Catalana i fou vocal de la junta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana.[1]

President de l'Acció Catòlica Independent, va tenir un paper important en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya el 1976 i participà en les campanyes Català al carrer i Català a l'escola. Alhora, vinculat a la directiva del Futbol Club Barcelona des de 1972, fou president del Barcelona Atlètic i candidat a la presidència a les primeres eleccions democràtiques al club el 1978, però fou derrotat per Josep Lluís Núñez.[2]

El 1985 va substituir en el seu escó Joan Vallvé i Ribera, elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984. De 1987 a 1988 fou Secretari de la Comissió de Política Cultural i de la Comissió per al Seguiment dels Jocs Olímpics de 1992. De 2000 a 2004 fou president de la Federació d'Associacions de la Tercera Edat de Catalunya (FATEC).[3]

Referències[modifica]