Ferran Fontana Grau
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1893  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 1939 (45/46 anys) Tarragona |
| Causa de mort | Ferida per arma de foc |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, escriptor |
Ferran Fontana Grau (Reus, 1893 - Tarragona, 1939) va ser un advocat, escriptor i compositor musical català.
Biografia[modifica]
Fill d'una família de l'alta burgesia comercial reusenca, era germà d'Enric Fontana Grau, dirigent dretà que va organitzar la C.E.D.A. a Reus el 1935. Cursà la carrera d'advocat a Barcelona. Una vegada llicenciat, quasi obligat pel seu avi, obrí bufet a la ciutat comtal i s'especialitzà de criminalista.[1] Per raons professionals entrà en contacte amb medis llibertaris i se'n feu un convençut militant.
Actuà sovint de defensor dels militants dels Sindicats Únics anarquistes, amb Lluís Companys i Francesc Layret.[2] En l'aixecament militar de juliol de 1936 era a Reus, i es posà al davant del Sindicat d'Espectacles. Fou el principal organitzador i dirigent de la Col·lectivitat d'Espectacles Públics a Reus durant la guerra civil, controlat per la CNT, i que agrupava els músics, actors i empleats dels teatres i cinemes de la ciutat que havien col·lectivitzat el Teatre Bartrina i els cinemes Kursaal, Sala Reus i Monumental Cinema.[3]
Publicà diversos llibres tècnics de temàtica jurídica i estrenà algunes obres teatrals. A Reus estrenà el 1933 la sarsuela de caràcter social "La Hija del Dictador" (1931); el 1936 "Amor y metralla" que tingué un autèntic èxit de públic i se'n van haver de fer diverses representacions, i el 1937 "La canción de retaguardia".
El 1939 va ser detingut, empresonat al Castell de Pilats a Tarragona i afusellat per sentència d'un consell de guerra, tot i les gestions que sembla que va fer el seu nebot Josep Maria Fontana i Tarrats, aleshores Jefe Provincial del Movimiento.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 273-274.
- ↑ Amorós, Xavier. Temps estranys: clarobscurs en la llarga postguerra reusenca: llibre segon 1951-1960. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2002, p. 262. ISBN 8493232408.
- ↑
- ↑ Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Universitat de Barcelona : Abadia de Montserrat, 2000, p. 590.
