Ferrer Ferran
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Fernando Ferrer Martínez  4 abril 1966 (58 anys)València |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, compositor, pianista, musicòleg, bandmaster (en)  |
| Instrument | Piano, bombardí baríton i percussió |
| Lloc web | ferrerferran.com |
  | |
Fernando Ferrer Martínez (València, 1966) conegut pel nom artístic de Ferrer Ferran és un pianista, compositor i director d'orquestra valencià.[1]
Biografia[modifica]
És llicenciat en direcció d'orquestra de vents per Associated Board of the Royal Schools of Music a Londres i catedràtic de composició del Conservatori Superior de Música de Castelló.[2]
Ferrer és nomenat “Batxiller d'Honor de la Argamasilla en 2013 (Ciudad Real), Fill Adoptiu de la Vila de Arafo en 2019 (Illes Canàries), és Professor en el Conservatori de Música de València, Director d'Honor de la Banda Primitiva de Paiporta, de la Banda Simfònica Ateneu Musical de Cullera i de l'Orquestra de Vents Allegro a València, Professor Principal en el "Cors Biennale in Direzione di Banda” a Aosta (Itàlia) i Principal Director Convidat en la Banda Simfònica Simón Bolívar de Veneçuela. També és Director Artístic de la Banda Simfònica Provincial de Ciudad Real i ha dirigit les bandes de Moncofa, Mislata.[1]
En 2021 va rebre el Premi EUTERPE Extraordinari que atorga la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), en reconeixement a la seua trajectòria en el món de la composició i direcció musical tant a nivell nacional com internacional.[3]
Composició[modifica]
Com a compositor es dedica a compondre música per a banda simfònica. Destaquen Al Centenària (1997), Simfonia Nº 1 Tormenta del Desert (2000), Simfonia Nº 2 La Passió de Crist (2001), Sinfonietta Nº 1 Echo de la Montagne (2004) Sinfonietta Nº 2 El Rugir del Kimbo (2005), Sinfonía Nº 3 El Gaudir del Geni (2005), Sinfonietta Nº 3 El Misteri del Foc (2007), La Simfonia Nº 4 El Coloso (2011)[4],
Ha compost multitud d'obres, algunes per orquestra com Saxiland (2000), El bosque mágico (2002), o Rivera
D'altres per a banda: apertures com The song of the horn, Comic Oberture (2000, Tio Alberola (2005), o Mont Serrat (2008). Entre els pasdobles podem citar Ole Toronto, Al Centenario (1997), Bravo Mestre (1997), La Palmera (2009), Taoro (2015) o Actualidad Fallera (2016) Per a solista trobem: Euterpe (2003), El bosque mágico (2002), Redsaxman (2006), La Voz de la Trompeta (2007) i Davide e Golia (2015).
També tenim obres de concert com: Cant a UNICEF (1996 ), Mar y Belio, Fantasía Espanyola (1999 ), Magallanes, Poema Simfònic (2002) En un lugar de la Mancha (2003) A Fairy Talo, Fantasia Màgica (2009 ), Les Aventures del Petit Prince, (2012 ) i Al-Kasar', Impressió Simfònica (2019)[3].
Tota la seva música està registrada en CD, tenint ja gravats dotze CDs integrals de la seua producció, titulats Mar i Bel, Miticaventura, La Passió de Crist, Ceremonial, Magallanes, Echo de la Montagne, El Ingenioso Hidalgo, La Torre de Hércules, El Rugir del Kimbo , Red Dragon, The Great Spirit y Jungla.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Lita, Jaume. «El compositor de la música que nos hace soñar» (en castellà), 17-06-2016. [Consulta: 18 desembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Certamen Internacional de Bandas de Musica - Ciudad de Valencia 2011». [Consulta: 19 desembre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 «Ferrer Ferran – Conductor & Composer». [Consulta: 19 desembre 2023].
- ↑ «FERRER FERRAN – HISTORIA DE LA SINFONIA» (en castellà). [Consulta: 19 desembre 2023].