Festa de Sant Antoni de Massalfassar
| ||||
| ||||
| Tipus | festa  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Antoni Abat | |||
| Localització | Massalfassar (Horta Nord) | |||
| Estat | Espanya | |||
.jpg)
La festa de Sant Antoni de Massalfassar se celebra al mes de gener en honor de Sant Antoni Abat a la població de Massalfassar a l'Horta Nord, instituïda ja en 1630, manté antigues tradicions com la foguera, les calderes i la pólvora,[1][2] aquesta devoció per Sant Antoni és la festa més antiga del poble.[3]
Origen i actualitat[modifica]
La festa de Sant Antoni té un origen lúdic i popular, on tot el món pot participar, i la incorporació de la dona s'ha realitzat amb espontaneïtat i naturalitat. Tal com se la coneix actualment, la festa s'estructura als anys 1950 a través del sistema de quintes (els joves festers que als 18 anys havien d'acudir al servei militar).[2][3]
La festa es realitza el cap de setmana més proper al 17 de gener (Sant Antoni Abat) i conserva ingredients habituals del costumari popular per Sant Antoni: foguera, benedicció dels animals i unes pinzellades carnavaleres, amb altres trets específics de Massalfassar, com el joc de la sortija i el barracot. Es tracta d'una festa compartida per una part important de la població i s'ha mantingut sense públic forà.[4]
La falla o foguera[modifica]
Es tracta d'un monument faller originari, a base de residus dels fusters i dels domicilis particulars, com cadires de boga, mobles vells, graneres o estores d'espart (com diu la famosa cançó popular: "Hi ha una estoreta velleta pa' la falla de Sant Josep?"), que els quintos durant tota la setmana prèvia recullen i faran servir per fer una bona flama al voltant de l'arbre de Sant Antoni, una vegada s'haja apagat, amb les brases encara faran una torrada de carn.[3]
-
Arbre plantat -
Inici de la falla -
Mobles vells i andròmines a peu de falla -
Falla completa -
Falla cremant
La cordà[modifica]
La nit del divendres de Sant Antoni se celebra la cordà, on es tiren coets borratxos, coetons o botelletes (com s'anomenen a Massalfassar les femelles), antigament estaven penjats d'una corda nugada des del bacó de l'Ajuntament nou a l'Ajuntament vell pel que corria la barqueta (dispositiu de fusta, proveït de ganxos metàl·lics) d'on es penjava la peça i que anaven soltant-se i esclatant. Mentrestant, els festers llançaven des de les cantonades de la plaça de l'església cap al centre, sacs de paper encesos que contenien entre tres i cinc dotzenes de coets. En la zona de més foc hi ha el barrilet on una persona servirà als més valents una barreja de licors.[5]
A Massalfassar, s'ha celebrat tradicionalment d'esta manera, tal com ho descriuen els autors costumistes del segle xix, però ja el 2007 es va ubicar a dintre d'un recinte engabiat al camp de futbet o a la plaça, i l'any 2015 es va traslladar als afores del poble, a prop del Col·legi Sant Llorenç Màrtir.[6]
La sortija[modifica]
La particularitat coetera de Massalfassar és la sortija, es tracta d'una particular cordà concentrada antigament en un punt d'un carrer en un curt espai de temps, on s'arribaven a cremar de cinc a sis mil coets. Amb una legislació més estricta han hagut de canviar l'elecció per sorteig d'un carrer on realitzar-la, per fer-la igual que la cordà a dins d'una gàbia al camp de futbet o la plaça de l'església, i des de l'any 2015 als afores del poble, amb més espai per al públic.[6] Abans també s'anellava a la corda una gallina que agafaven els quintos entrants, i ara s'ha canviat per un pernil, per respecte als animals.[3]
-
Sortija al poliesportiu (2007) -
La Sortija dins la gàbia (plaça de l'església, 2014) -
La Sortija al recinte tancat de l'escola (2016)
Les calderes[modifica]
Per Sant Antoni, a Massalfassar l'àpat més típic és la caldera, també anomenat olla junta, similar a l'arròs amb fesols i naps, però amb carn.[1]
Fins als anys 1980 els guisats de caldera fets per Sant Antoni eren per als pobres que no tenien què menjar i acudien a parar caldera, pel que es coneixia també com a olla de pobres. Es tracta d'un àpat altament calorífic elaborat amb arròs, fesols, naps, embotit, vedella, cansalada de porc, penca, cardet i creïlla, tot cuit amb llenya, que per la festa de Sant Antoni es pot degustar també als municipis d'Albuixec, Rafelbunyol, Alfara del Patriarca, entre d'altres.[3]
El barracot[modifica]
El barracot és un costum vinculat al conreu de l'arròs i adoptat posteriorment pels quintos de Sant Antoni, que en acabar la festa, passaven una setmana a la marjal, prolongant-ne la disbauxa i exhaurint-ne els fons econòmics.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Lloc web de la Colla de Dimonis de Massalfassar. Massalfassar». Arxivat de l'original el 2015-01-14. [Consulta: 13 gener 2015].
- ↑ 2,0 2,1 Abel Soler; Josep Vicent Frechina; Rafa Jordà. Massalfassar, geografia, història, patrimoni. Ajuntament de Massalfassar, 2004. ISBN 84-606-3653-4.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Chelo Lluesma. «Sant Antoni ompli de festa moltes de les localitats de l'Horta». Normalitzacio.cat, 2010. [Consulta: 13 gener 2015].
- ↑ Frechina, Josep Vicent «Les calderes de Sant Antoni a Massalfassar». Caramella V, Juliol-desembre, 2001 [Consulta: 15 gener 2015].
- ↑ Frechina, Josep Vicent «Les calderes de Sant Antoni a Massalfassar». Caramella V, Juliol-desembre, 2001 [Consulta: 15 gener 2015].
- ↑ 6,0 6,1 «Massalfassar celebrará la «sortija» y la «cordà» en una zona vallada para evitar daños». Levante-emv.com, 17-01-2007 [Consulta: 15 gener 2015].
- ↑ Isabel Gimeno; Llorenç Fenollosa; Robert Cerdà «Un temps perdut i de nou retrobat: anar de barracot a la marjal». La Roda del Temps, La Roda Temps, pàg. 23-28.