Festes d'Estiu

Les festes d'estiu estarien formades per totes aquelles festes que se celebren durant aquesta estació de l'any.

La festa i l'estiu

Una festa és una celebració d'identitats, és a dir, del fet d'estar, viure, treballar, sentir i creure junts; és un temps i un espai de celebració d'esdeveniments i de congregació de persones i grups amb vista a manifestar la identitat compartida. És a dir, els que participen en una festa comparteixen moltes coses en comú: un territori (veïns), un treball, una professió, la família (batejos, casaments, aniversaris), uns sentiments o unes creences (festes religioses).

Durant la festa, el temps i l'espai són sagrats, separats, temps i espais de la comunitat, d'integració. A la festa, renovem la nostra pertinença, reconstruïm la nostra identitat, reformulem la nostra imatge, de forma cíclica, repetitiva i col·lectiva.

En un primer moment la festa era una reproducció simbòlica del cicle cosmològic, un acompanyament del cicle de la planta. A l'hivern, quan la planta està sota terra i el sol decreix, les festes es caracteritzen per ser les de l'hàbitat humà (domèstic i comunitari). El solstici d'hivern marca l'inici de les mascarades carnavalesques que acompanyen el despertar de la natura.

Els solsticis són els moments de l'any en què el sol aconsegueix la seva major o menor alçada aparent en el cel, i la durada del dia o de la nit són les màximes de l'any, respectivament, pel que fa a l'equador terrestre.

En el solstici d'estiu de l'hemisferi nord el sol arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Càncer i en el solstici d'hivern arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Capricorn. Ocorre dues vegades per any: el 20 o 21 de juny i el 21 o 22 de desembre de cada any.

En el solstici d'estiu de l'hemisferi Sud el sol aconsegueix el zenit al migdia sobre el Tròpic de Capricorn i en el solstici d'hivern arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Càncer. Ocorre dues vegades per any: el 20 o 21 de desembre i el 21 o 22 de juny de cada any.

Les festes d l'estiu

Al llarg de l'any la posició del Sol vista des de la Terra es mou cap al Nord i el Sud. L'existència dels solsticis està provocada per la inclinació de l'eix de la Terra sobre el pla de la seva òrbita. En els dies de solstici, la longitud del dia i la latitud del Sol al migdia són màximes (en el solstici d'estiu) i mínimes (en el solstici d'hivern) comparades amb qualsevol altre dia de l'any.

Així, a l'estiu, identificat amb les idees de lluminositat, alegria, calor i fertilitat, la festa és s'identifica amb la celebració de la collita. Són festes d'acció de gràcies, romeries d'agraïment pels fruits recollits. El sol és l'astre per excel·lència que acompanya i regeix la benedicció dels camps.

Les festes per celebrar aquests solsticis són nombroses i s'estenen a l'ample i llarg de tot el planeta, ia més tenen un origen molt primitiu, tot i les ransformaciones que han anat patint amb l'esdevenir de la història de la humanitat. Així, podem destacar que a l'hemisferi sud trobem a l'Inti Raymi o Festa del Sol; cerimònia religiosa de l'Imperi Inca en honor del déu sol Inti. A més era la festa que marcava el solstici d'hivern i un nou any als Andes de l'hemisferi sud. La cerimònia era realitzada per sacerdots inques. Com a testimoni d'aquests ritus podem veure com a Machu Picchu, hi ha una gran columna de pedra anomenada Inti Huatana, que significa 'picota del sol' o, literalment, 'per lligar al sol'. Cap a 1572, l'Església Catòlica va aconseguir suprimir totes les festes i cerimònies Inti. Des de 1944 una representació teatral de l'Inti Raymi es porta a terme en Sacsayhuamán el 24 de juny de cada any, per rememorar la festa i el ritual que la acompanyava.

Estes festes assentades sobre el complex festiu de les religions grecoromanes i orientals, al seu torn basades en el primitiu culte dels fenòmens de la natura, foren cristianitzades al convertit-se aquesta religió en religió imperial a partir de Constantí.

Es tracta de festes de collita, les anomenades Festes Majors o Festa Grossa. Després de les collites, l'home del camp sent la necessitat d'agrair a les deïtats els béns obtinguts. Aquesta és la raó per la qual la majoria de les Festes Majors, que poden ser considerades les hereves naturals de les celebracions agrícoles de les primeres civilitzacions, es produeixen durant l'estiu i quan la collita havia sigut molt bona és quan es parlava de Festa Grossa.

Com que les collites depenen de les espècies cultivades, hi ha diferents dates de celebrar el mateix motiu. Així, la collita dels arbres fruiters primerencs pot considerar-se com l'acompliment i el triomf de la primavera i fou cristianitzat per l'església en la festa inventada del Corpus Christi.

Des d'aquest moment fins a la celebració de Sant Miquel Arcàngel, al final de l'estiu, tenen lloc les collites dels cereals (al principi de l'estiu), del raïm i de l'arr`pos (al final de l'estiu). Cada poble, segons la seua agricultura té una festa que s'acobla a la forma pròpia de ritual, veneració i treball de cada zona. Malgrat aquest fet, cal tindre en compte que existeix una repetició de patronatges i veneracions gremials que donen lloc a una mena de calendari estival prou clar.

Començaria amb la celebració del solsticial de Sant Joan Baptista, el 24 de juny. En l'actualitat, la festa del solosticio d'estiu la representa la coneguda com a Nit de Sant Joan, festivitat d'origen molt antic que sol anar lligada a encendre fogueres o focs; actualment està molt relacionat amb les celebracions en què es festejava l'arribada del solstici d'estiu a l'hemisferi nord, el ritu principal consisteix en encendre una foguera. La finalitat d'aquest ritu era "donar més força al sol", que a partir d'aquests dies, anava fent-se més "feble", ja que els dies es van fent més curts fins al solstici d'hivern. Així, el foc per a tenir, simbòlicament, una funció "purificadora" en les persones que ho contemplaven. Se celebra a molts punts d'Europa, encara que està especialment arrelada a Espanya, Portugal, a les Illes Britàniques i als Països nòrdics.

Per a la gent de mar, la festa comença amb la celebració de Sant Pere, el 29 de juny i acaba amb la festa de la Mare de Déu del Carme, el 16 de juliol. Vindrien ara les festes relacionades amb els patrons dels camps, que a cada zona són uns diferents. Festa del Salvador i de les Santes Creus, cap el 6 d'agost centrades en la figura de Crist. Celebració de Sant Llorenç, el 10 d'agost. La festa de l'Assumpció de la Mare de Déu, el 15 d'agost i aldia següent celebració de Sant Roc. Celebració de Sant Betomeu, el 24 d'agost. Festes de les Marededéus Trobades, el 8 de setembre o naixement de la Mare de Déu. Festes de Sant Miquel, que tècnicament és una festa de la tardor.

Festes d'estiu a Catalunya

Hi ha una gran diversitat de festes durant l'estiu a Catalunya, podem classificar-les per mesos:

Festes a juny

• Festes tradicionals d'interés nacional: Festa de les Falles d'Isil.
• Festa de l'Haro de Les, per Sant Pere.
• Festa Major de Reus, per Sant Pere.

Festes a juliol

• Diada dels Raiers a la Pobla de Segur, el primer cap de setmana de juliol.
• Festes Majors de Sant Carles de la Ràpita, al voltant del 25 de juliol.

Festes a agost

• Festes tradicionals d'interés nacional: Festa Major de la Gràcia a Barcelona, Festa Major de Sant Bartomeu a Sitges; La Dansa i El Ball del Ciri a Castellterçol; Festa Major de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès.
• Misteri de la Madona Sancta Maria de la Selva del Camp, la nit del 14 i el 15 d'agost.
• Festa d'en Toca-sons a Taradell, el 25 d'agost.

Festes a setembre

• Festes tradicionals d'interés nacional: Festes de la Mare de Déu del Tura d'Olot; Festes de Santa Tecla de Tarragona.
• Terra de trobadors a Castelló d'Empúries, pels volts del segon cap de setmana de setembre.
• Festa del Sagrat Cor de Solivella, la nit del 8 de setembre.

Festes d'estiu al País Valencià

El calendari estival de festes al País Valencià no es diferenciaria massa de l'esmentat al punt anterior, només presentaria les varietats pròpies de la zona. Tenim així el següent calendari amb les següents festes catalogades com d'interés a diversos nivells:

• Celebració del solsticial de Sant Joan Baptista, el 24 de juny. Destacant les Fogueres de Sant Joan d'Alacant i la plantà de l'Arbret a Altea, entre altres festes.
• Els pobles mariners comencen la festa amb la celebració de Sant Pere, el 29 de juny i acaba amb la festa de la Mare de Déu del Carme, el 16 de juliol.
• Mare de Déu del Perpetu Socors, el 27 de juny, molt celebrada a Benifaió, Beniarjó, Almoradí, Dolores, Guardamar del Segura i Almoines.
• Festes dels patrons del campm valencià: Abdó i Senén, que en Sueca se'ls coneix com a Benissants (30 de juliol).
• A les terres valencianes hi ha una gran tradició de celebrar la Assumpció de la Mare de Déu, cosa que està lligada a l'origen de la nostra societat, ja que el mateix Jaume I celebrava aquesta festa de la asumpció.
• Festa del Salvador i de les Santes Creus, cap el 6 d'agost centrades en la figura de Crist, amb un gran predicament a les nostres terres. Podem destacar el Crist de la Sang, celebrat l'1 de juliol.
• Bous a la mar en Dénia, la primer setmana de juliol.
• Sant Cristòfol, patró dels conductors, 10 de juliol.
• Festa de l'Ángel Custodi, 12 de juliol, amb festes a Sogorb, a la Mata de Morella (festa dels joves), a Sot de Ferrer o la Vall d'Uixó.
• Celebració de Sant Llorenç, el 10 d'agost.
• L'endemà de la Mare de Déu d'Agost se celebra Sant Roc.
• Celebració de Sant Bertomeu, el 24 d'agost.
• Festes de les Marededéus Trobades, el 8 de setembre o naixement de la Mare de Déu.
• Festes de Sant Miquel, que tècnicament és una festa de la tardor.

També hem de parlar de les festes de recollida no patronals, com ara la Festa del Cúgol d'Ontinyent; o les festes que sorgiren de l'evolució de una fira comercial, com són les festes de la Cirera de Serra, de la Vall de la Gallinera, de la Salzadella, Festa de l'Orxata d'Alboraia.

Una altra festa de recollida, típica de festa grossa és la Tomatina de Bunyol, al mes d'agost (festa que se celebren en honor de Sant Lluís Bertran, i que incluen molts més actes a banda del llancament indiscrimint de tomaques entre els participants a la tomatina); la de l'arròs a Sueca, a principis de setembre i la de la Vendimia de Requena, també a principis de setembre.

Al País Valencià són típiques també, i no sols de l'estiu, les festes de Moros i Cristians, denominació que agrupa una sèrie de diverses manifestacions tant rituals com recreatives i festives, molt estese a tota la geografia comunitaria, amb el ount comú de la confrontació simbólica de moro-cristiana. Aquestes festes venen duent-se a terme en molt casos des del segle xviii (Benilloba, 1747; la Vila Joiosa, 1751; Elx, 1754; entre altres exemples).

També hi ha festes que rememoren fets històrics, com ara el Dsefile del Oriol a Oriola, que rememora la conquesta de la ciutat.

També hi ha fires de diferents orígens i amb diversos kotius de celebració, com a ra la Fira de juliol de València, o la d'Agost de Xàtiva.

Festes d'interès turístic internacional

Nom	Data	Localització	Declaració	Identificador	Imatge
Fogueres de Sant Joan	Del 20 al 24 de juny	Alacant 38° 20′ 43″ N, 0° 28′ 59″ O	1983	Q1236370	Fogueres de Sant Joan
Certamen Internacional d'Havaneres i Polifonia	Del 22 al 30 de juliol	Torrevella 37° 58′ 40″ N, 0° 41′ 00″ O	1994	Q5763483	Certamen Internacional d'Havaneres i Polifonia
Moros i Cristians	Del 24 al 31 de juliol	La Vila Joiosa 38° 30′ 19″ N, 0° 13′ 58″ O	2003	Q16609048	Moros i Cristians
El Misteri d'Elx	14 i 15 d'agost	Elx 38° 16′ 01″ N, 0° 41′ 54″ O	1965	Q2115110	El Misteri d'Elx
La Tomatina	Darrer dimecres d'agost	Bunyol 39° 25′ 10″ N, 0° 47′ 26″ O	2002	Q827695	La Tomatina
Entrada de bous i cavalls	Segona setmana de setembre	Sogorb 39° 51′ 07″ N, 0° 29′ 22″ O	2005	Q3397662	Entrada de bous i cavalls

Festes d'interés turístic nacional

Nom	Data	Localització	Declaració	Identificador	Imatge
Els Bous a la Mar	Segona setmana de juliol	Dénia 38° 50′ 25″ N, 0° 06′ 31″ E	1993	Q895266	Els Bous a la Mar
Escacs Vivents	Darrer dissabte de juliol	Xàbia 38° 47′ 21″ N, 0° 09′ 47″ E	2002	Q23650270
Fira d'Agost	Agost	Xàtiva 38° 59′ 19″ N, 0° 31′ 09″ O	2001	Q23650272	Fira d'Agost
Anunci i el Sexenni	Tercer diumenge d'agost, cada sis anys	Morella 40° 37′ 09″ N, 0° 06′ 02″ O	2012	Q9076605	Anunci i el Sexenni
Festes de Moros i Cristians	Cap de setmana següent al darrer dijous d'agost	Ontinyent 38° 49′ 20″ N, 0° 36′ 26″ O	2010	Q23650273	Festes de Moros i Cristians
Festes Patronals	Primera setmana després del darrer dissabte d'agost	Sogorb 39° 51′ 07″ N, 0° 29′ 22″ O	2006	Q23650275	Festes Patronals
Moros i Cristians	Del 4 al 9 de setembre	Villena 38° 38′ 06″ N, 0° 51′ 57″ O	2015	Q9035210	Moros i Cristians
Festes patronals en honor de la Mare de Déu d'Ermitana	8 de setembre	Peníscola 40° 20′ 58″ N, 0° 21′ 40″ E	1997	Q23615758	Festes patronals en honor de la Mare de Déu d'Ermitana

Festes d'interés turístic

Altres festes que van ser declarades d'interés turístic abans de la publicació de l'Ordre del 2006 per la que es regula la declaració de festes d'interés turístic nacional i internacional.

Nom	Data	Localització	Declaració	Identificador	Imatge
Moros i Cristians en honor de Sant Hipòlit	Segon cap de setmana d'agost	Cocentaina 38° 44′ 42″ N, 0° 26′ 26″ O	1985	Q23653034	Moros i Cristians en honor de Sant Hipòlit
Danses	15 d'agost	Guadassuar 39° 11′ 00″ N, 0° 28′ 41″ O	1985	Q19810537	Danses
Fira i Festes de la Verema	Darrera setmana d'agost i primera de setembre	Requena 39° 29′ 19″ N, 1° 06′ 08″ O	1966	Q21003051	Fira i Festes de la Verema
Festes de Moros i Cristians	Darrer cap de setmana d'agost i primer de setembre	L'Olleria 38° 54′ 51″ N, 0° 32′ 58″ O	1985	Q23653037
Festa de l'Arròs	6 de setembre	Sueca 39° 12′ 09″ N, 0° 18′ 40″ O	1966	Q23653039	Festa de l'Arròs
Festa de la Mare de Déu de la Salut	7 i 8 de setembre	Algemesí 39° 11′ 23″ N, 0° 26′ 16″ O	1977	Q3290365	Festa de la Mare de Déu de la Salut
Moros i Cristians en honor de la Mare de Déu de les Injúries	Segon cap de setmana d'octubre	Callosa d'en Sarrià 38° 39′ 05″ N, 0° 07′ 22″ O	1984	Q23653040	Moros i Cristians en honor de la Mare de Déu de les Injúries

Festes d'interés turístic autonòmic

Nom	Data	Localització	Declaració	Identificador	Imatge
Festes de Sant Pere	29 de juny	Grau de Castelló 39° 57′ 00″ N, 0° 01′ 00″ O	2010	Q5861853
Festival de Cine	Juliol	L'Alfàs del Pi 38° 34′ 46″ N, 0° 06′ 07″ O	2009	Q19714552
Cavalcada de la Ceràmica i Festa de la Ceràmica	18 de juliol	Manises 39° 29′ 00″ N, 0° 27′ 00″ O	2008	Q23662831
Moros i Cristians	Tercera setmana de juliol	Oriola 38° 05′ 08″ N, 0° 56′ 49″ O	2010	Q6024337
Moros i Cristians	Segona quinzena de juliol	Oliva 38° 55′ 10″ N, 0° 07′ 16″ O	2008	Q23662838	Moros i Cristians
Moros i Cristians en honor de Sant Jaume	Dos últimes setmanes de juliol	Guardamar del Segura 38° 05′ 23″ N, 0° 39′ 18″ O	2011	Q23662846
Romeria i festes en honor de la Mare de Déu de les Neus	Del 7 al 10 d'agost dels anys parells, coincidint amb les festes de Moros i Cristians d'Asp.	Asp i el Fondó de les Neus 38° 20′ 45″ N, 0° 46′ 08″ O	2015	Q23662852	Romeria i festes en honor de la Mare de Déu de les Neus
Festa de les Alfàbegues a la Mare de Déu d'Agost	Del 12 al 22 d'agost	Bétera 39° 35′ 32″ N, 0° 27′ 45″ O	2007	Q23662860	Festa de les Alfàbegues a la Mare de Déu d'Agost
Nit de l'Albà	13 d'agost	Elx 38° 16′ 01″ N, 0° 41′ 54″ O	2014	Q5789882	Nit de l'Albà
El Castell de l'Olla	Segon dissabte d'agost	Altea 38° 36′ 00″ N, 0° 02′ 56″ O	2007	Q23662866
Concert Mano a Mano	Mitjà agost	Bunyol 39° 25′ 10″ N, 0° 47′ 26″ O	2014	Q23662872
Cordà de Paterna	Darrer diumenge d'agost	Paterna 39° 30′ 10″ N, 0° 26′ 26″ O	2007	Q5963001	Cordà de Paterna
Sant Gil	1 de setembre	Énguera 38° 58′ 49″ N, 0° 41′ 21″ O	2015	Q23662884
Festa de Moros i Cristians	9 dies després del primer dimecres de setembre	Ibi 38° 37′ 38″ N, 0° 34′ 31″ O	2016	Q23663086	Festa de Moros i Cristians

Festes d'interés turístic provincial

Alacant

Nom	Data	Localització	Declaració	Identificador	Imatge
Mercat setmanal d'Almoradí	Dissabte	Plaça de la Constitució, Almoradí 38° 06′ 21″ N, 0° 47′ 24″ O	2010	Q23662920
Moros i Cristians	Juny/juliol	Pego 38° 50′ 35″ N, 0° 07′ 03″ O	2010	Q23663045	Moros i Cristians
Les Carrosses	Segon dimecres després de Sant Pere	Dénia 38° 50′ 25″ N, 0° 06′ 31″ E	2007	Q23663054
Festes de Fogueres i Barraques	Tercera setmana de juliol	Sant Vicent del Raspeig 38° 23′ 47″ N, 0° 31′ 31″ O	2013	Q23663059	Festes de Fogueres i Barraques
Moros i Cristians	Del 7 al 10 d'agost	Asp 38° 20′ 45″ N, 0° 46′ 08″ O	2012	Q23663065
Romeria de la Mare de Déu dels Lliris a la Font Roja	21 d'agost	Alcoi 38° 39′ 54″ N, 0° 32′ 26″ O	2010	Q23663069
Festes de Moros i Cristians	Del 7 al 13 de setembre	Mutxamel 38° 24′ 49″ N, 0° 26′ 44″ O	2008	Q23663080

Castelló

Nom	Data	Localització	Declaració	Identificador	Imatge
L'Acte del desembarcament de Santa Maria Magdalena a Moncofa	Del 21 al 30 de juliol	Moncofa 39° 48′ 09″ N, 0° 08′ 02″ O	2013	Q23663140
Correbous d'Orpesa	25 de juliol	Orpesa 40° 05′ 32″ N, 0° 08′ 02″ E	2013	Q23663142
L'Entrà de bous a l'estil Calijó	Agost	Càlig 40° 27′ 43″ N, 0° 21′ 18″ E	2011	Q23663145
Fira	Setembre	Nules 39° 51′ 09″ N, 0° 09′ 02″ O	2013	Q23663146

València

Nom	Data	Localització	Declaració	Identificador	Imatge
Ofrena al riu Túria	11 de juliol, cada cinc anys	Riba-roja de Túria 39° 32′ 51″ N, 0° 34′ 06″ O	2010	Q23663307
Cant de la Carxofa	8 i 9 de setembre	Alaquàs 39° 27′ 30″ N, 0° 27′ 46″ O	2010	Q23663308
Cordà en honor del Crist de la Bona Mort	8 de setembre	Alaquàs 39° 27′ 30″ N, 0° 27′ 46″ O	2015	Q23663309

Vegeu també

• Fogueres d'Alacant
• Festivitats públiques al Japó
• Festes nacionals a Corea del Nord
• Festes romanes
• Calan Mai
• Romeria vikinga de Catoira
• Rapa das Bestas de Sabucedo
• Rapa das bestas
• Festival Internacional do Mundo Celta
• Feira Franca de Pontevedra
• Feira do Bonito de Burela
• Arde Lucus
• Festes de l'Apòstol Santiago
• Festes de Santa Maria de Formentera
• Jaleo
• Festes majors de Sant Lluís
• Festes de Sant Llorenç
• Festes de Sant Joan de Ciutadella
• Festes majors de Ferreries
• Festes de Gràcia (Maó)
• Sa Vermada
• Festes del Rei en Jaume
• Festes de la Beata
• Festa de l'Estendard
• Festa tradicional d'interès nacional
• Festa patrimonial d'interès nacional