Ficció filosòfica
La ficció filosòfica es refereix a les obres de ficció en les quals una part significativa del contingut està dedicat a la discussió de problemàtiques que se solen abordar fent ús de la filosofia discursiva.[1] Aquest tipus de material pot incloure temes com la funció i el paper de la societat, el propòsit de la vida, l'ètica o la moral, el paper de l'art en la vida humana i el rol de l'experiència o la raó en el desenvolupament del coneixement. No deixa de ser un concepte difícil de definir per a determinar quina obra de ficció és filosòfica i quina no.[2] Així mateix, a aquest gènere pertanyen les anomenades «novel·les d'idees», incloent-hi una proporció significativa de gèneres com la ciència-ficció, la ficció utòpica i distòpica, la novel·la lírica i el Bildungsroman[1]. El modus operandi sol fer ús primerament d'una història normal per llavors començar simplement a explicar les parts difícils o fosques de la vida humana. La narrativa existencialista n'és un subgènere.[3]
A Espanya, la Generació del 98 cultivà, a principis del segle xx, la novel·la filosòfica.[4][5] La novel·la Der Mann ohne Eigenschaften (L'home sense atributs), escrita per Robert Musil entre 1930 i 1942, és considerada una fita a la novel·la filosòfica.[6]
Les novel·les filosòfiques per a xiquets, un gènere de la literatura infantil, ha paregut a la segona meitat del segle XX i s'ha incorporat al currículum escolar. Ha destacat el model de Matthew Lipman, caracteritzat per:[7]
- No mostrar gerga filosòfica ni anomenar cap filòsof.
- Arguments trivials, que solen ser situats a una escola.
- Apareixen xiquets dialogant en llenguatge totalment col·loquial.
- Estructura temàtica intuïtiva.
També hi ha ficció filosòfica per a xiquets on no hi ha diàleg filosòfic de manera directa, solen ser històries de fantasia o ciència-ficció i solen centrar-se en un sol tema filosòfic.[7]
A les obres de ficció filosòfica hi ha el problema de poder confondre les idees genuïnes de l'autor amb les que solament volia imputar als personatges.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Jiménez, 2004, p. 110.
- ↑ Jiménez, 2004, p. 113.
- ↑ Jiménez Martínez, 2011, p. 19.
- ↑ Johnson, 1992, p. 19.
- ↑ Johnson, R. «The Context and Achievement of Delirium and Destiny». A: Delirium and Destiny. A Spaniard in Her Twenties. Albany (Nova York): State University of New York Press, 1999, p. 227. ISBN 9780791440209.
- ↑ Jiménez, 2004, p. 114.
- ↑ 7,0 7,1 Kennedy, David. «9. Developing Philosophical Facilitation». A: Philosophy in Schools: An Introduction for Philosophers and Teachers. Routledge, 2013, p. 110. ISBN 9780415640633.
- ↑ Mikkonen, Jukka «Intentions and Interpretations: Philosophical Fiction as Conversation». Contemporary Aesthetics, 7, 2009.
Bibliografia[modifica]
- Jiménez, Mauro «La novela filosófica a propósito de El hombre sin atributos de Robert Musil». Dicenda. Cuadernos de Filología Hispánica, 22, 2004, pàg. 109-128.
- Jiménez Martínez, Mauro. Teoría y crítica de la novela existencialista (Tesis), 2011. Arxivat 2017-02-23 a Wayback Machine.
- Johnson, Roberta. «Belarmino y Apolonio a la luz de la novela filosófica de la Generación del 98». A: Actas del X Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas, Barcelona 21-26 de agosto de 1989. Promociones y Publicaciones Universitarias, 1992.