Fleetita
 Fleetita | |
|---|---|
| Fórmula química | Cu₂RhIrSb₂ |
| Epònim | Michael E. Fleet (en)   |
| Localitat tipus | Riu Miass, óblast de Txeliàbinsk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 11,6682(8) Å |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral |
| Grup espacial | fd3m |
| Tenacitat | fràgil |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Densitat | 10,83 g/cm3 (calculada) |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2018-073b |
| Any d'aprovació | 2018 |
| Símbol | Fle |
| Referències | [1] |
La fleetita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser anomenat en honor de Michael Fleet (4 de gener de 1938, Manchester, Anglaterra - 6 de desembre de 2017, Londres, Ontario, Canadà), geoquímic, cristal·lògraf i professor de mineralogia al Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de Western Ontario, al Canadà.
Característiques[modifica]
La fleetita és un antimonur de fórmula química Cu₂RhIrSb₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2018, sent publicada per primera vegada el 2021. Cristal·litza en el sistema isomètric. Sembla ser el primer mineral amb rodi i iridi posicionats en llocs estructurals separats.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu geològic de Sibèria Central, a Novosibirsk (Rússia), amb el número de catàleg: 1/41/11002.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al riu Miass, a l'óblast de Txeliàbinsk (Rússia), com un únic gra de 50 μm de diàmetre en un placer amb altres minerals del grup del platí. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.