Font de can Barret
| ||||
| Tipus | Font  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Montbau (Barcelonès) | |||
| ||||
La Font de can Barret és una font d'aigua procedent d'una mina, situada als jardins de Montbau al districte d'Horta-Guinardó, de Barcelona. La font raja contínuament per dues aixetes amb una cabal a l'estiu de 2018 de 90 litres/hora.[1]
Història[modifica]
Primitivament brollava al capdamunt del carrer Poesia quan encara la zona estava a mig urbanitzar.[2] La font es va traslladar a la ubicació actual quan es van urbanitzar els jardins de Montbau, o jardins del carrer Poesia, obra de l'arquitecte Joaquim Maria Casamor.[3]
L'aigua arriba a la font actual canalitzada pel clavegueram, des de l'entrada a la mina prop de l'escola Baloo. A l'entrada a la mina, a bastanta profunditat respecte a la superfície, hi ha una escala de 12 graons fins a arribar a la galeria, que a uns 15 metres cap al nord es bifurca en dos ramals, un que segueix cap al nord uns 120 metres, i l'altre cap al nord-est, molt més llarg, excavat en la roca i revestit amb maons.[4]
Hi va haver un intent per part de l'Ajuntament de clausurar la font, per les modificacions urbanístiques que s'hi volien fer i pel risc que l'aigua no fos potable. La reivindicació dels veïns va impedir-ne la desaparició i es va traslladar al mig dels jardins de Montbau, on es troba actualment.[2]
Can Barret[modifica]
La font de Can Barret és l'única mostra que roman de la esplèndida finca de Can Barret, que data del segle xviii, quan les famílies Druet i de Foyé van arribar del Rosselló. El 1851 Francesc Barret i Druet estava casat amb Constància Carafí i de Foyé i van adquirir el mas per convertir-lo en una finca d'esbarjo amb magnífics jardins, templets, estanys i jocs d'aigua gràcies a l'abundància de què disposava. Va heretar la finca la seva filla, Mercè Barret Carafí, que va casar amb Melquíades Calzado Merino i van tenir tres fills. Aquests, però, ja no la conservaren com a residencia habitual, sinó com a finca d'estiueig. A la mort del matrimoni Calzado-Barret van heretar la finca els seus fills Josep Maria (casat amb Dolors de Dalmases), Francesc (casat amb Rafaela de Castro) i Manuel (casat amb Carmen de Ayguavives). A l'any 1956 Can Barret deixà d'existir per a edificar el barri de Montbau, romanent únicament la font.[2]
Referències[modifica]
- ↑ El Pou «Fonts». EL POU, publicació del Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, Núm. Especial, 2019, pàg. 34-46.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «6. Font de can Barret». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 13 març 2013].
- ↑ «El Patrimoni Verd de Montbau». Ressò de Montbau, setembre 2022, pàg. 6-9.
- ↑ El Pou «Mines d'aigua». EL POU, publicació del Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, Núm. Especial, 2019, pàg. 47-58.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Font de can Barret |
- 154 - Font de Can Barret Wikiloc