Fontanita
 Fontanita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca(UO₂)₃(CO₃)₄·3H₂O |
| Localitat tipus | Rabejac, Lodève, Hérault, Llenguadoc-Rosselló, Occitània, França |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.EC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.EC.05  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/F.02 |
| Dana | 15.3.6.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 15,33Å; b = 17,05Å; c = 6,93Å; |
| Color | groc brillant |
| Duresa | 3 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,603 nβ = 1,690 nγ = 1,710 |
| Birefringència | δ = 0,107 |
| Angle 2V | mesurat: 50°, calculat: 48° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1991-034 |
| Any d'aprovació | 1991 |
| Símbol | Ftn |
| Referències | [1] |
La fontanita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom en honor de François Fontan (1942-2007), mineralogista i expert en pegmatites de la Universitat de Tolosa, França.
Característiques[modifica]
La fontanita és un carbonat de fórmula química Ca(UO₂)₃(CO₃)₄·3H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1991. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Reial Institut Belga de Ciències Naturals, a Brussel·les, Bèlgica, amb el número d'identificació RC4216.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fontanita pertany a «05.EC - Uranil carbonats, amb proporció UO₂:CO₃ < 1:1 - 1:2» juntament amb els següents minerals: metazel·lerita i zel·lerita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la zona d'oxidació del dipòsit d'urani de Rabejac, a la localitat de Lodève del departament d'Hérault, a Occitània, França, on sol trobar-se associada a la uranofana i a la bil·lietita. També ha estat descrita a la mina Bukov del dipòsit de Rožná, a la regió de Vysočina, a la República Txeca. Es tracta dels dos únics indrets on ha estat trobada aquesta espècie.