François d'Orcival
Amaury de Chaunac-Lanzac (Aurignac, 11 de febrer de 1942), més conegut com François d'Orcival, és un periodista i assagista conservador francès. És el president del comitè editorial a Valeurs Actuelles i membre de la junta directiva de l'editorial Valmonde.[1][2]
Biografia[modifica]
Amaury de Chaunac-Lanzac va néixer l'11 de febrer de 1942 dins Aurignac, Alta-Garona.[3] Amb 18 anys es va unir al moviment neofeixista Jeune Nation.[1][4] Des dels seus inicis com a activista polític, va fer servir el malnom de François d'Orcival.[5] El 1960, fou un dels membres fundadors de la Federació d'Estudiants Nacionalistes (FEN).[1] Va donar suport a l'Organització armée secrète i va ser arrestat el 1962, sent empresonat durant quatre setmanes.[1] D'Orcival fou editor en cap del magazin del FEN, Les Cahiers universitaires, des de 1961 a 1967. Entre 1963 i 1966, també va escriure pels magazins ultradretans Défense de l'Occident, dirigit per Maurice Bardèche, i Europe-Action, editat per Dominique Venner i Alain de Benoist.[1]
El juliol de 1966, d'Orcival es va unir a Valeurs Actuelles i més tard a Le Spectacle du Monde, tots dos editats per Raymond Bourgine.[1] També va escriure per Le Nouveau Journal.[6] Mentre, va ser implicat en la creació del Moviment Nacionalista de Progrés (MNP). d'Orcival es va tornar a unir a Valeurs Actuelles el 1968, i el 1970 va cofundar la revista GRECE amb antics membres el magazín Nouvelle École.[1][7] L'any següent, esdevenia editor en cap de Valeurs Actuelles i va estar implicat, amb Louis Pauwels, en la creació de Le Figaro Magazine el 1977–1978. Des de 1984, d'Orcival va treballar com a director de publicació a Valeurs Actuelles.[4]
El 1998, va ser elegit president del Syndicat Professionnel de la Presse Magazine et d'Opinion (SPPMO), una organització que inclou– a més de Valeurs Actuelles – Le Nouvel Observateur, Le Canard enchaîné, Télérama o L'Humanité hebdo. El 2004, va ser elegit president del Fédération Nationale de la Presse Française (FNPF).[1] Des de 2006, d'Orcival també ha treballat com un editorialista a Le Figaro Magazín[8].
El 23 de juny de 2008, d'Orcival va ser nomenat membre de l'Académie des Ciències Morales et Politiques, després de la mort d'Henri Amouroux.[9] És un catòlic socialment conservador.[10]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Pascal Dillane, Un ancien dirigeant de l'extrême droite représente la presse française, ACRIMED, February 2005
- ↑ «Valeurs Actuelles». Arxivat de l'original el 2010-12-31. [Consulta: 25 agost 2012].
- ↑ «François d'Orcival-La lâcheté, et à la mauvaise conscience, cett» (en francès). Evene. [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ 4,0 4,1 «François d'Orcival» (en francès). Evene. [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ Shields, James. The Extreme Right in France: From Pétain to Le Pen (en anglès). Routledge, 2007, p. 137. ISBN 978-1-134-86111-8.
- ↑ «François d'Orcival» (en francès). Evene. [Consulta: 25 juny 2020]."François d'Orcival". Evene (in French). Consulta 2020-06-25.
- ↑ JP Rioux, M Harbi, J.F. Sirinelli, La guerre d'algerie et les intellectuels français, Editions Complexe, 1999, p. 61
- ↑ «François d'Orcival» (en francès). Evene. [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «Académie des Sciences Morales et Politiques». Arxivat de l'original el 2019-03-26. [Consulta: 22 abril 2022].
- ↑ Xavier Ternisien, Une filière "Valeurs actuelles" à la tête du "Figaro", Le Monde, 19/07/2012