Francesc (poeta del segle XIV)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIV  |
| Mort | segle XIV |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
Francesc o Francesch va ser un poeta que va morir al segle xiv.[1]
És esmentat al darrer vers de la cançó Le guay dolç cors a quuy s'es junct. Es tracta d'una cançó adjectivada o derivativa, el que consisteix en la concordança de dues paraules iguals que només varien per si la rima és masculina, o sigui aguda, o femenina, plana.[2] En concret, és la tretzena de les poesies del manuscrit 129 conservat a ll fons de Ripoll de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, que es coneix com el Cançoneret de Ripoll. El poema denota una època de contaminació lingüística catalano-occitana, després de l'era de Cerverí i dels darrers trobadors catlaans d'expressió provençal impecable.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Francesc (poeta del segle XIV)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Joan Ruiz i Calonja. Historia de la literatura catalana. Proleg de Jordi Rubio (i Balaguer). [Illustr.]. Editorial Teide, 1954, p. 130.
- ↑ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Homenatge a Josep M. de Casacuberta. L'Abadia de Montserrat, 1980, p. 66–67. ISBN 978-84-7202-410-6.