Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 setembre 1601  Sant Mateu |
| Mort | 30 maig 1662 (60 anys) Barcelona |
| Bisbe de Vic | |
| 24 gener 1654 – ← Ramon de Sentmenat i de Lanuza – Brauli Sunyer → Diòcesi: bisbat de Vic | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
| Família | |
| Germans | Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela |
Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela (Sant Mateu, 23 de novembre de 1601-Barcelona, 30 de maig de 1662) va ser un eclesiàstic valencià.
Biografia[modifica]
Nascut a Sant Mateu el 23 de novembre de 1601.[1] Membre d'una família de la petita noblesa valenciana, era fill de Francesc Crespí de Valldaura, lloctinent de l'orde de Montesa, i de Joana de Brizuela.[2] El seu germà de Cristòfor va ser una figura destacada en les institucions de la Corona d'Aragó.[3]
Va prendre l'hàbit l'orde dels dominics el 21 d'octubre de 1616[3] i va instal·lar-se al convent de Sant Domènec de València.[1] Va esdevenir-ne prior el 1645, després elegit provincial de la província d'Aragó,[3][1] i com a tal assistent al Capítol General de l'orde celebrat a Roma el 1650.[4] El 1654 va ser nomenat bisbe de Vic, ciutat on havia mantingut els soldats de la guarnició durant la Guerra dels Segadors.[1]
Va morir el 30 de maig de 1662 a Barcelona, on havia anat a esperar al seu germà Lluís, que tornava d'una ambaixada a Roma.[4]
Obres[modifica]
Va escriure dues obres:
- Ordinaciones para el convento de religiosas de Hábeas Christi de la villa de Villarreal de la provincia de Aragón en el reyno de Valencia de la Orden de N. P. S. Domingo (1652)[1]
- Epistolae de mysterio Immaculatae Conceptionis virginis MARIAE ad Alexandrum VII P. M. Q. ad Philippum IV regem catholicum (1661)[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Hernández Ruano, Javier. «Francisco Crespí de Valldaura y Brizuela» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 24 juliol 2022].
- ↑ Pons Alós, Vicente. «Aportación a la historia familiar de tres juristas valencianos: Cristóbal Crespí de Valldaura, Llorenç Mateu y Sanz y Josep Llop». A: Corts i Parlaments de la Corona d'Aragó (en castellà). València: Publicacions de la Universitat de València, 2008, p. 24.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 24 juliol 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Balbas, Juan A. Castellonenses ilustres: apuntes biograficos (en castellà). Castelló de la Plana: Establecimiento Tipográfico de J. Armengot, 1883, p. 341-343.
