Francesc Martorell i de Luna
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 maig 1586  Tortosa |
| Mort | 3 gener 1640 (53 anys) Tortosa |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, músic, impressor |
| Família | |
| Cònjuge | Marianna Montroig |
| Fills | Jaume-Francesc Felicià Martorell i Montroig, Josep Martorell i Montroig, Jaume-Bonaventura Mateu Martorell i Montroig, Joan-Baptista Salvador Martorell i Montroig, Francesca Martorell i Montroig |
| Pare | Gregori Martorell |
Francesc Martorell i de Luna (Tortosa, Baix Ebre, 18 de maig de 1586 - 3 de gener de 1640), fou un músic, historiador i impressor tortosí.
Provenia d'un llinatge de músics tortosins. El seu pare era Gregori Martorell.[1] La seva mare, Maria de Luna, era saragossana, i era neboda de Juan de Luna, diputat major d'Aragó.[2] Cap a l'any 1609 va aconseguir una plaça a la capella de música de la Seu Vella de Lleida,[2] on es casa amb Marianna Montroig (morta el 4 d'octubre de l'any 1638[1][3]). L'any 1625 neix el seu primer fill, Jaume-Francesc Felicià Martorell i Montroig. El matrimoni tingué quatre fills més: Joan-Baptista Salvador Martorell i Montroig, nascut l'any 1631; Jaume-Bonaventura Mateu Martorell i Montroig, nascut el 1634; Josep Martorell i Montroig; i finalment Francesca Martorell i Montroig, que es va casar amb el mercader tortosí Josep-Ramon Mola el 25 d'octubre de 1640.[1] A partir de 1623 torna a la ciutat.
El 1633 adquireix la impremta de Jeroni Gil.[4] Les primeres obres que surten de la seu taller són la Declaración de la syntaxis del maestro Torrella…(1633) del mestre de gramàtica de Sant Mateu Francesc Gavaldà; i El maestro contador de Pau Cerdà (1634).[4] A partir del 1635 dona un nou impuls al taller, quan comença a imprimir obres significatives per mercat espanyol, i abandonant el caràcter local que tenia,[2] com ara Sucesos i prodigios de amor (1635), de Juan Pérez de Montalbán, El Rómulo (1636) de Francisco de Quevedo i el Galanteo español (1637),[5] de Lucas Grazián d’Antisco.[4] També va imprimir alguna edició prínceps, com ara la tercera part de les comèdies de Tirso de Molina (1634).[2] Martorell i de Luna és l'autor de l'obra Historia de la antigua Hibera (1626), sobre la història secular de la ciutat.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Querol Coll, Enric. Estudis sobre cultura literaria a Tortosa a l'edat moderna. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p. 215-218. ISBN 9788484158622.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Francesc Martorell i de Luna» (en castellà). Diccionario Biográfico Español. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ Querol Coll, Enric. Cultura literaria en Tortosa (siglos XVI y XVII) (tesi) (en castellà). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola, 2004, p. 182.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Jiménez, Davil «Els inicis de la indústria tipogràfica a Tortosa». Pinzellades de Tortosa, 27-05-2011 [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ Llanas, Manuel. L'edició a Catalunya: segles XV a XVII. Barcelona: Gremi d'Editors de Catalunya, 2002, p. 258. ISBN 8493230022.
Bibliografia[modifica]
- Muñoz Sebastià, Joan-Hilari; Querol Coll, Enric. Francesc Martorell i de Luna. Aspectes d’un home polivalent. Nous Col·loquis II. Centre d’Estudis Francesc Martorell. 1998.
- Pastor i Lluís, Federico. La imprenta en Tortosa. En: La Zuda, n. 28 (30 de juny de 1915)