Francesc Torres Torres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancesc Torres Torres

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1962 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Sant Joan de Labritja (Eivissa) Modifica el valor a Wikidata
Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya
2017 – juny 2021
← Enric Fossas i Colet Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Politècnica de Catalunya - doctorat
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona - llicenciatura en Enginyeria de Telecomunicació Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballRadiodifusió i observació de la terra Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor d'universitat (2010–), enginyer de telecomunicacions Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Politècnica de Catalunya (1990–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfrancesctorres.cat Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): xicutorres2017 Modifica el valor a Wikidata

Francesc Torres Torres, també conegut com a Xicu Torres, (Sant Joan de Labritja, Eivissa, 1962) és un enginyer de Telecomunicació, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) entre 2017 i 2021.[1]

Trajectòria[modifica]

Titulat en enginyeria de Telecomunicacions el 1988 per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona. El mateix any es va incorporar a l'equip de l'Agència Europea de l'Espai (ESA).[2] Un any més tard va tornar a la UPC, on va començar a donar classes i a fer recerca i on es va doctorar el 1992. Està especialitzat en l'àmbit de les radiocomunicacions, els circuits d'alta freqüència i l'observació de la terra. Dins de la universitat ha tingut diversos càrrecs de coordinació. Entre el 2005 i 2006 va gaudir d'un any sabàtic treballant per a la NASA, assessorant el projecte GeoSTAR. També ha treballat com a assessor científic des del grup de teledetecció RSLab, especialitzant-se en el desenvolupament i posterior seguiment del sensor SMOS, de la ESA, llençat el 2009, temàtica sobre la qual ha publicat més de 200 publicacions científiques. El 2010 fou nomenat catedràtic a la mateixa universitat. Actualment és membre de la Unitat d'Excel·lència María de Maeztu 2017-2020 CommSensLab de la UPC.

Rector[modifica]

El 2017 va ser nomenat rector de la UPC després de guanyar les eleccions[3] amb un 50,23% dels vots ponderats.[1][4] Per tal de guanyar les eleccions va dur a terme una intensa campanya de màrqueting poc ortodoxa pel que fa a l'àmbit dels rectors de les universitats. Aquesta consistia en penjar vídeos a YouTube on parlava de la seva visió de la universitat, tot complementant-ho amb attrezzo molt divers (disfresses, diferents plans de càmera…) i posteriorment els enviava als alumnes per mail.[5] El seu ascens al rectorat de la UPC va despertar moltes reaccions en els alumnes, fins a convertir-lo en imatge d'un mem.[6]

Durant el seu mandat ha continuat fent comunicació institucional creativa,[7] ha incorporat al Consell de Govern un Vicerectorat d'Igualtat i Responsabilitat Social i s'han iniciat projectes per despertar vocacions científiques femenines com l'Aquí STEAM[8][9] Ha apropat la universitat al món de les humanitats,[10][11] i les arts[12] i ha iniciat un doble grau de Matemàtiques (FME UPC) i Música (ESMUC)[13] i va ser la primera universitat de l'estat en declarar l'Estat d'emergència climàtica.[14]

Durant els cursos 2020-2021, l'equip de govern va impulsar la celebració del 50è aniversari de la consolidació de la Universitat, enfocat en donar visibilitat als Objectius de Desenvolupament Sostenible, i va posicionar la universitat entre les primeres 100 del món al rànquing de Xangai.[15][16]

Premis i reconeixements[modifica]

  • 1997 - Premi a la Millora de la Qualitat docent del Consell Social de la UPC, pel Laboratori de Radiació i Ones Guiades (ETSETB).[1]

Com a membre de l'equip de recerca de teledetecció de la UPC RSLab:

  • 2000 - Premi Duran Farell del Consell Social
  • 2001 - Premi Ciutat de Barcelona
  • 2004 - Premi Salva i Campillo de l'Associació d'Enginyers de Telecomunicació
  • 2011 - Premi Cristòfol Juandó de l'Aeronàutica (Ajuntament de Barcelona, Festa del Cel, 2011).

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Francesc Torres, nou rector de la UPC». Ara.cat.
  2. «El ingeniero ibicenco Francesc Torres, candidato a nuevo rector de la Universitat Politècnica de Catalunya». Diario de Ibiza.
  3. «La Universitat Politècnica de Catalunya escull nou rector aquest dimecres». Arxivat de l'original el 2017-12-14. [Consulta: 14 desembre 2017].
  4. Redacció «L'elecció del nou rector de la UPC pendent de l'escrutini del darrer 1% dels vots». Betevé. Arxivat de l'original el 2017-12-14 [Consulta: 14 desembre 2017].
  5. «YouTube». [Consulta: 30 juny 2020].
  6. «L'Oasi. Associació Cultural de la FIB | Facultad de Informática de Barcelona». [Consulta: 30 juny 2020].
  7. NacióDigital. «VÍDEO El rector de la UPC desitja «un estiu ple de màgia» als futurs enginyers | NacióDigital». [Consulta: 30 juny 2020].
  8. «Fomentar les vocacions STEAM, un repte en femení», 14-03-2020. [Consulta: 30 juny 2020].
  9. «La UPC vol que el 30% del seu estudiantat siguin dones d'aquí a 5 anys», 06-02-2019. [Consulta: 30 juny 2020].
  10. Tramullas, Gemma. «La universidad del siglo XXI, ni de ciencias ni de letras» (en castellà), 09-02-2020. [Consulta: 30 juny 2020].
  11. «Barcelona, ‘hub’ robòtic, por Miquel Molina», 24-07-2016. [Consulta: 30 juny 2020].
  12. «UPCArts, el nou programa cultural de la UPC - Cercle de cultura». [Consulta: 30 juny 2020].
  13. «L'Esmuc i la UPC exploren els beneficis d'aplicar les matemàtiques a la música». Diari de Girona. [Consulta: 30 juny 2020].
  14. NacióDigital. «La UPC declara l'Estat d'Emergència climàtica | NacióDigital». [Consulta: 30 juny 2020].
  15. «“No debe descontrolarse la oferta de grados”» (en castellà), 02-04-2021. [Consulta: 27 abril 2021].
  16. «"El llegat de la UPC són els 150.000 estudiants titulats" - 19 març 2021». [Consulta: 27 abril 2021].

Enllaços externs[modifica]