Francesc Xavier de Borbó i de Saxònia
_-_Museo_del_Prado.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 febrer 1757 Portici (Itàlia) |
| Mort | 10 abril 1771 (14 anys) Aranjuez |
| Causa de mort | Causes naturals (Verola ) |
| Sepultura | Panteó d'Infants |
| Altres | |
| Títol | Infant d'Espanya |
| Pares | Carles III d'Espanya i Maria Amàlia de Saxònia |
| Germans | Maria Lluïsa de Borbó, Maria Josepa Carmela de Borbó, Carles IV d'Espanya, Ferran I de les Dues Sicílies, Felip Antoni de Borbó, Gabriel de Borbó i Antoni Pasqual de Borbó |
Francesc Xavier de Borbó i de Saxònia (Caserta, 17 de febrer de 1757 – Aranjuez, 10 d'abril de 1771) va ser príncep de Nàpols i de Sicília i infant d'Espanya, fill de Carles III d'Espanya, mort als catorze anys.
Va néixer el 17 de febrer de 1757 al Palau Reial de Caserta.[1][2] Va ser fill el sisè i darrer fill mascle de Carles VII de Nàpols i V de Sicília —futur Carles III d'Espanya— i de Maria Amàlia de Saxònia, i germà dels futurs Carles IV d'Espanya i Ferran IV de Nàpols.[3] Des del naixement va ser príncep de Nàpols i de Sicília.[1] Va ser cavaller de l'orde del Toisó d'Or, nomenat el 1757,[3] de l'orde de l'Esperit Sant i de Sant Gener.[2]
Va esdevenir infant d'Espanya en pujar al tron el seu pare com a Carles III el 10 d'agost de 1759,[1] i com a tal se li va assignar una llista civil de 7.200 escuts. Juntament amb els pares i germans, va arribar a Barcelona procedent de Nàpols el 17 d'octubre de 1759 a bord de la fragata Triunfante. Una any més tard va morir la seva mare i va quedar a cura del seu pare, que va intentar procurar-li a ell i als seus germans una educació superior a la d'altres prínceps dels mateix rang.[2]
En arribar a Espanya se li van atorgar per al seus sosteniment les comanadories d'Alcanyís, Manzanares, Fresneda i Ráfales, de l'orde de Calatrava.[2] Poc més se sap de la seva vida fins a la seva mort,[4] succeïda a Aranjuez el 10 d'abril de 1771,[1] amb catorze anys, a causa de la verola.[3] Aquest fet va causar dolor al seu pare almenys fins al naixement del seu net, Carles Climent, el setembre del mateix any. Entre els seus darrers servidors constaven el ducs de Béjar i del Parque, entre d'altres.[4]
L'infant va ser enterrat al Panteó d'Infants del monestir d'El Escorial.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Robles do Campo, Carlos «Los infantes de España bajo la Ley Sálica». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, vol. 10, 2007, pàg. 327.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Mateos Sainz de Medrano, Ricardo. «Francisco Javier Antonio Pascual de Borbón y Sajonia» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia dela Història. [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Borbón Sajonia, Francisco Javier de (1757-1771, infante de España)» (en castellà). Portal de Archivos Españoles. Ministeri de Cultura i Esport d'Espanya. [Consulta: 7 març 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Ezquerra del Bayo, Joaquín. Casas Reales de España. Retratos de niños. (en castellà). vol. 2. Madrid: Junta de Iconografía Nacional, 1926, p. 54-55.