Francesco Cantelli
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 desembre 1875 Palerm (Sicília) |
| Mort | 21 juliol 1966 (90 anys) Roma |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Palerm |
| Tesi acadèmica | Sulla parentesi di Lagrange con applicazione al moto perturbato dei pianeti (1900 ) |
| Director de tesi | Filippo Angelitti |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Palerm Catània Nàpols Roma |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, estadístic, economista |
| Ocupador | Universitat de Roma La Sapienza (1931–1951) Universitat de Nàpols Frederic II (1925–1931) Universitat de Catània (1923–1925) Istituto Nazionale della Previdenza Sociale (1903–1923) Observatori astronòmic de Palerm (1900–1903) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pares | Vicenzo Cantelli i Giulia Pizzoli |
Premis | |
Francesco Cantelli (Palerm, 20 de desembre de 1875 - Roma, 21 de juliol de 1966) va ser un matemàtic italià, especialitzat en matemàtica actuarial.
Vida i obra[modifica]
Cantelli va estudiar matemàtiques pures a la universitat de Palerm, la seva ciutat natal. El 1899 va obtenir el doctorat amb una tesi sobre mecànica celeste i els anys següents va ser assistent de Filippo Angelitti, que era director del observatori astronòmic de Palerm i el seu tutor de tesi.[1] El 1903 va guanyar un concurs per a ser actuari del Ministeri del Tresor i es va traslladar a Roma per treballar al Institut de Previsió Italià.[2]
El 1922 va obtenir l'habilitació docent en teoria de la probabilitat i l'any següent va ser nomenat professor de matemàtiques financeres a la universitat de Catània. El 1925 es va traslladar a la universitat de Nàpols i el 1931 va tornar a Roma com a professor de la universitat de Roma La Sapienza on va romandre fins a la seva jubilació el 1951.[3]
El 1928 va ser un dels fundadors del Istituto Italiano degli Attuari, del qual va ser secretari general i president, a més d'editor de la seva revista. Va ser escollit membre de l'Accademia Nazionale dei Lincei i va participar en nombroses comissions ministerials de matemàtiques aplicades. Tot i haver exercit notable influència en els cercles administratius i polítics de la Itàlia feixista, no es va comprometre tant com per tenir dificultats després del final de la Segona Guerra Mundial.[3]
Al marge dels seus primers treballs d'astronomia, tota l'obra de Cantelli versa sobre teoria de la probabilitat, en la recerca dels seus fonaments,[4] en la llei dels grans nombres,[5] o en la teoria abstracta.[6] Tot i que no estava interessat en la formalització de la teoria, el seus treballs van impulsar altres autors a cercar les bases axiomàtiques de la probabilitat.[7]
Gràcies a les seves recerques es van poder establir bases sòlides per a l'anàlisi probabilístic i estadístic com el lema de Borel-Cantelli sobre la representativitat de la mostra[8], el teorema de Glivenko-Cantelli que pot ser considerat el teorema fonamental de la matemàtica estadística[9] o Els seus estudis de convergència dels processos estocàstics.[10]
Referències[modifica]
- ↑ Benzi, Benzi i Seneta, 2007, p. 127.
- ↑ Benzi, 1988, p. 54.
- ↑ 3,0 3,1 Benzi, Benzi i Seneta, 2007, p. 128.
- ↑ Benzi, 1988, p. 55.
- ↑ Benzi, 1988, p. 59.
- ↑ Benzi, 1988, p. 61.
- ↑ Ognjanović, Rašković i Marković, 2016, p. 58.
- ↑ Monleón-Getino i Rodríguez Casado, 2006, p. 32.
- ↑ Hilbe, 2007, p. 4.
- ↑ Mellili, 1997, p. 229.
Bibliografia[modifica]
- Benzi, Margherita «Un “Probabilista neoclassico”: Francesco Paolo Cantelli» (en italià). Historia Mathematica, Vol. 15, Num. 1, 1988, pàg. 53-72. DOI: 10.1016/0315-0860(88)90049-3. ISSN: 0315-0860.
- Benzi, Margherita; Benzi, Michele; Seneta, Eugene «Francesco Paolo Cantelli» (en anglès). International Statistical Review, Vol. 75, Num. 2, 2007, pàg. 127-130. DOI: 10.1111/j.1751-5823.2007.00009.x. ISSN: 1751-5823.
- Hilbe, Joseph M. «The Coevolution of Statistics and HZ». A: Shlomo S. Sawilowsky (ed.). Real Data Analysis (en anglès). IAP, 2007. ISBN 978-1-59311-564-7.
- Mellili, Eugenio. «Cantelli, Francesco Paolo». A: Norman L. Johnson, Samuel Kotz (eds.). Leading Personalities in Statistical Sciences (en anglès). John Wiley & Sons, 1997, p. 228-232. ISBN 0-471-16381-3.
- Monleón-Getino, Toni; Rodríguez Casado, Clara. Probabilitat i estadística per a ciències. Edicions Universitat de Barcelona, 2006. ISBN 978-84-475-4021-1.
- Ognjanović, Zoran; Rašković, Miodrag; Marković, Zoran. Probability Logics: Probability-Based Formalization of Uncertain Reasoning (en anglès). Springer, 2016. ISBN 978-3-319-47011-5.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Francesco Cantelli» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Tricomi, F.G. «Francesco Paolo Cantelli». MATEpristem - Università Bocconi, 1970. [Consulta: 1r novembre 2019]. (italià)