Francis Maseres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancis Maseres

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 desembre 1731 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort19 maig 1824 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Reigate (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióClare College, Universitat de Cambridge
Es coneix perLlibres de text
Activitat
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióExchequer
Judicatura
Membre de
Premis

Francis Maseres fou un matemàtic i polític anglès del segle xviii conegut sobretot pels seus llibres de text.

Vida[modifica]

Els pares de Maseres eren francesos protestants que van abandonar França en revocar-se l'Edicte de Nantes. El seu pare era metge, prou reconegut a Londres.

Després de l'escola, el 1748, Maseres juntament amb el seu germà Peter, van ingressar al Clare College de la universitat de Cambridge, on van obtenir el seu títol el 1752, essent Francis uns dels alumnes més premiats de la seva promoció. L'any 1755 va obtenir el grau de magister.

El 1750 havia ingressat al Inner Temple on es va qualificar el 1758, exercint d'advocacia durant uns anys. El 1766 va ser nomenat fiscal general de la província de Quebec, càrrec que va mantenir fins al 1769, i que va ser el motiu del seu interès pels assumptes colonials.

En retornar a Londres, va ser nomenat cursitor baron (primer jutge) del Exchequer (el ministeri de finances), càrrec que va mantenir fins a la seva mort als 93 anys.

Obra[modifica]

The principles of the doctrine of life-annuities, 1783.

Matemàtiques[modifica]

La seva obra matemàtica no solament està mancada d'originalitat,[1] sinó que, a més, les seves obres van tenir una desafortunada influència en l'ensenyament de les matemàtiques durant unes quantes dècades.[2]

L'exemple més clar es troba en el seu rebuig dels nombres negatius per ser buits de contingut real.[3] En el seu A Dissertation on the Use of the Negative Sign in Algebra (Londres, 1758), argumenta que l'aritmètica no té el mateix rigor que la geometria perquè s'ha introduït en aquella el concepte de quantitat negativa i que els signes + i - que s'utilitzen davant els nombres no són més que sense-sentits i argot incomprensible.[4]

Una mica més d'interès tenen les seves taules logarítmiques[5] (Scriptores Logarithmici, 1791-1807) i els seus estudis de teoria de la probabilitat,[6] entre els que es poden citar: A proposal for establishing life-annuities in parishes for the benefit of the industrious poor (Londres, 1772), Principles of the Doctrine of Life Annuities explained in a familiar manner (Londres, 1783) i The Doctrine of Permutations and Combinations (Londres, 1795) que no és més que una traducció de l'Ars Conjectandi de Bernoulli.

Política[modifica]

De la seva experiència al Quebec, va sorgir un interès pels temes colonials als que va dedicar els següents tractats:

  • Considerations on the expediency of admitting Representatives from the American Colonies to the House of Commons (1770)
  • Account of Proceedings of British and other Protestants of the Province of Quebec to establish a House of Assembly (1775)
  • The Canadian Freeholder, a Dialogue shewing the Sentiments of the Bulk of the Freeholders on the late Quebeck Act (1776–1779)

També fruit del seu interès per la història va escriure:

  • Select Tracts on Civil Wars in England, in the Reign of Charles I (1815)

Referències[modifica]

  1. O'Connor i Robertson, MacTutor History of Mathematics, Schaaf, Dictionary of Scientific Biography.
  2. O'Connor i Robertson, MacTutor History of Mathematics.
  3. Pycior, pàgina 152.
  4. Martínez, pàgina 28.
  5. Kaunzner, pàgina 227.
  6. Ruíz Muñoz, pàgina 5.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Francis Maseres» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Schaaf, William L. «Maseres, Francis». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 2 abril 2015].