Francisco Pérez Rojo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 de gener de 1908 Alcalá de Henares |
| Mort | 5 de setembre de 1938 (als 30 anys) Tarragona |
| Activitat | |
| Ocupació | Militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} República Espanyola Bàndol Nacional |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra espanyol Cavalleria |
| Rang militar |  Capità |
| Conflicte | Guerra Civil Espanyola |
| Altres | |
| Condemnat per | Sedició (Fets d'Alcalá, 1936) |
Premis | |
.svg){kind=small}
Francisco Pérez Rojo (11 de gener de 1908,[1] Alcalá de Henares - 5 de setembre de 1938, Tarragona) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca. Els primers mesos de la Guerra Civil organitzà les milícies de Sóller que dugueren a terme la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular en aquesta població. Amb elles participà en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.
Format a les acadèmies militars assolí el grau de tinent el juliol de 1930. El 10 d'agost de 1932 fou un dels acusats a Madrid en l'intent de cop d'estat conegut com la Sanjurjada,[2] però la fiscalia li retirà l'acusació durant el judici.[3] El 1936 estava destinat al Regiment de Caçadors de Calatrava.[1]
_Alcal%C3%A1_de_Henares._Cuartel_de_Caballer%C3%ADa.png)
Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de militars de l'arma de Cavalleria adscrits als Regiments de Caçadors de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, destinats a Alcalá de Henares, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la Segona República aprofità uns greus incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra per fer neteja de conspiradors d'ambdós regiments. Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar contra la República. Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936, aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats.[4] S'encarregà de formar a les milícies falangistes i requetès de Sóller que dugueren a terme la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular (detencions il·legals, tortures i assassinats) a aquesta població. Amb aquestes milícies participà en la defensa de Mallorca contra el desembarcament republicà del capità Bayo.[5]
Després d'uns mesos a Mallorca tornà a la península. El març de 1937 fou ascendit a capità[6] i l'abril de 1937 formava part dels tribunals dels consells de guerra a Salamanca contra membres del Front Popular i de sindicats.[7] Després passà a comandar una companyia del terç de requetès El Alcázar. El maig de 1938 fou ferit greu. Fou donat d'alta i li concediren la Medalla de Patiments per la Pàtria.[8] Tornà al seu destí participant en la batalla de l'Ebre on morí el setembre de 1938 en els enfrontaments de la cota 426 prop de Gandesa, Terra Alta.[9] Estava casat amb María Aurora Montalvo de Ángel,[10] farmacèutica.[11] Els ajuntaments franquistes d'Alcalá de Henares i de Sóller li dedicaren carrers, però foren reanomenats amb l'arribada de la democràcia.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Tenientes de Caballería». Anuario Militar, 1936, pàg. 255.
- ↑ «El sumario de los sucesos del 10 de agosto en Madrid. La sala sexta del Tribunal Supremo dicta el auto de conclusión». ABC (Madrid), 24-03-1933, pàg. 28.
- ↑ Infante Javier-Motta, J. «Sobre silencios y olvidos: la jurisprudencia del Tribunal Supremo». Anuario de Historia del Derecho Español, 74, 204, pàg. 487-542.[Enllaç no actiu]
- ↑ Capellà, Llorenç «Els Jinetes de Alcalá». Diari Balears, 26-05-2009. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2020 [Consulta: 30 d’agost 2020]. Arxivat 28 de juliol 2020 a Wayback Machine.
- ↑ 5,0 5,1 Tomàs Ramis, P. «La multitudinària visita del Conde Rossi a Sóller (1936)». A: Actes IX Jornades d'Estudis Locals de Sóller i Fornalutx. Sóller: Ajuntament de Sóller i Ajuntament de Fornalutx, 2017, p. 275-293.
- ↑ «Ascensos». Boletín Oficial del Estado, 154, 23-03-1937, pàg. 771.
- ↑ «Asociación Salamanca Memoria y Justicia». [Consulta: 31 agost 2020].
- ↑ «Orden de 3 de abril de 1939 concediendo la Medalla de Sufrimientos por la Patria al Teniente Coronel don Rafael Prado Villamayor y otros Jefes y Oficiales.». Boletín Oficial del Estado, 99, 09-04-1939, pàg. 2022.
- ↑ «TERCIO DE VOLUNTARIOS DE MALLORCA (Tercio JAIME I)», 25-02-2019. [Consulta: 31 agost 2020].
- ↑ «Medalla de Patiments per la Pàtria». Boletín Oficial del Estado, 159, 06-12-1938, pàg. 2794.
- ↑ Lozano Estevan, M.J.. El Colegio Oficial de Farmacéuticos de Madrid a través de la documentación de los libros de las actas de la Junta de Gobierno (1941-1945) (tesi) (en castellà). Madrid: Universidad Complutense, 2019.