Francisco de Peñalosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancisco de Peñalosa
Biografia
Naixement1470 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Talavera de la Reina Modifica el valor a Wikidata
Mort1r abril 1528 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella
Mestre de capella Santa Metropolitana i Patriarcal Església Catedral de Santa Maria de la Seu de Sevilla
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCastella i Lleó
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, sacerdot
EstilRenaixement

Musicbrainz: 8d9b1676-b74f-4a98-b214-cac408c1048c Discogs: 1669012 IMSLP: Category:Peñalosa,_Francisco_de Modifica el valor a Wikidata

Francisco de Peñalosa (Talavera de la Reina, Regne de Castella, 1470 - Sevilla, 1 d'abril de 1528) fou un sacerdot i compositor castellà.[1]

La vida coneguda de Peñalosa roman entre els anys 1470 i 1530. Pertany a l'escola castellana i és una generació anterior a Cristóbal de Morales, i fou un els més il·lustres representants d'aquesta.

Restà al servei del rei Ferran el Catòlic regí la seva capella de música fins a la mort d'aquest, i figura entre els músics cortesans que en els cançoners amatoris del segle xv apareixen dedicant el seu estre a la composició de vilancets d'amor. En dissoldre's la capella per l'adveniment de Carles V al tron d'Espanya es perd la pista de Peñalosa.

S'afirma que fou cantor de la Capella Pontifícia en temps de Lleó X. Se assenyala com a data de la seva mort la citada al principi de l'article. Però és bo d'advertir que totes quantes dades es tenen de Peñalosa resten subjectes a correccions i aclariments.

Va compondre un gran nombre de misses i motets, dels que la major part s'han perdut. En els llibres de faristol de Toledo es conserven alguns motets, dels que eslava publicà en la Lyra Sacro-hispana:

  • Saneta mater,
  • Tribularer,
  • Tu passione,
  • Memorare,
  • Versa est in luctum,
  • Precor te,

En el Cancionero musical de los siglos XV i XVI: publicat per Barbieri a Madrid el 1890, es troben les cantarelles següents, a 3 veus:

  • Nina erguideme los ojos,
  • El triste que nunca os vio,
  • Pues vivo en perder la vida,

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Urchueguía, Cristina «Semblanzas de compositores españoles, Nueva serie: Francisco de Peñalosa (ca. 1470-1528)». Revista de la Fundación Juan March, 398, 2010, pàg. 2-7.