Fred Adison

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFred Adison

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Albert Henri Lapeyrère Modifica el valor a Wikidata
15 setembre 1908 Modifica el valor a Wikidata
Bordeus (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1996 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Niça (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector d'orquestra, cantant Modifica el valor a Wikidata
GènereJazz Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0012016 Musicbrainz: a3159f19-fd05-45ea-9a5d-87bc12f8bef5 Discogs: 1497670 Allmusic: mn0000176405 Modifica el valor a Wikidata

Fred Adison (Bordeus, 15 de setembre de 1908 - Niça, 25 d'agost de 1996) va ser un vocalista, baterista i director de banda francès de jazz i música lleugera.

Vaig estudiar piano i violí abans de passar a la bateria. Quan era adolescent, es proposarà pel jazz i formarà un petit conjunt amb els seus amics. A continuació, es farà un recorregut francès i s'establirà a París el 1931, que enregistrarà curtmetratges muts de Charlie Chaplin i altres. Al costat de les orquestres de Ray Ventura i Jacques Hélian, la banda d'Adison (comptabilitzada sovint com Fred Adison i els seus Col-legians) serà un dels principals grups francesos del can i el cinema durant els últims anys. També tindrà un gran format, i llançarà moltes inscripcions comercials de 78rpm durant aquest temps.

Després de l'apartició de la Segona Guerra Mundial, es dirigirà amb Django Reinhardt al setembre-octubre de 1940, continuaré escrivint música per a cinema. Va ser empresonat en un camp de guerra nazi el 1943. Després de la guerra, dirigirà una nova gran banda.

El 1952, Charles Spiessert, propietari del Cirque Pinder, contractaria a Fred Adison per dirigir l'orquestra de circ, que ocuparà fins al 1962. Va acompanyar Luis Mariano i Glòria Lasso durant aquest temps i va enregistrar diversos àlbums de música de circ. Després d'això, Adison passà a la jubilació, quan tocava ocasionalment petits conjunts i orquestres de ball a la televisió.

Pel·lícules[modifica]

  • À nous deux, madame la vie (1937)
  • Kora Terry (1940)
  • Le Studio en folie (1946)

Referències[modifica]

  • Jacques Hélian, Les grands orchestres de music-hall en France: souvenirs et témoignages. Paris, Filipacchi, 1984, 236 p. (ISBN 2850184918 & 978-2-8501-8491-8, OCLC 12536229).
  • Chantal Brunschwig, Louis-Jean Calvet & Jean-Claude Klein, Cent ans de chanson française. Paris, Éditions du Seuil, 1981 (1st ed. 1972), 447 p. (ISBN 978-2-0200-2915-5 & 978-2-0200-6000-4, OCLC 299371520).