Frederic Dalmau i Gratacòs
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1874  Banyoles (Pla de l'Estany) |
| Mort | 1926 (51/52 anys) Girona |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot, professor d'educació secundària |
Frederic Dalmau i Gratacòs (Banyoles, Pla de l'Estany, 1874 - Girona, Gironès, 1926) va ser un sacerdot, professor d'ensenyança secundària i doctor en Filosofia i Lletres.[1]
Dalmau va ser un dels pioners de la psicologia experimental a Espanya. La seva investigació experimental sobre l'elecció voluntària, desenvolupada a la Universitat de Lovaina el 1911, forma part de la història de la renovació experimental de la psicologia neoescolàstica a Espanya.[2]
Va fer estudis eclesiàstics i es va llicenciar en Teologia. Posteriorment, es va doctorar en Filosofia i Lletres. El 1900 és nomenat catedràtic de Retòrica, Història Universal i Grec al Seminari Conciliar de Girona. També va ser membre de la Societat Econòmica d'Amics del País. Amplià estudis a Lovaina i a Alemanya. En 1910 va obtenir la càtedra de Psicologia, Lògica, Ètica i Rudiments de Dret de l'Institut General i Tècnic de Logronyo, al qual s'incorpora l'octubre d'aquell mateix any. En 1911 i 1912 fou becat per la Junta per a l'Ampliació d'Estudis per treballar amb Albert Michotte. Allà va estudiar els conceptes de "sensació" i "acte voluntari", experimentant amb estímuls determinants d'accions, després analitzades introspectivament, i va elaborar també manuals neoescolàstics de filosofia i psicologia, que considerava com la ciència dels fenòmens de consciència.[3] El 1912 es va incorporar a l'Institut de Girona. Va ser un col·laborador assidu del diari La Regeneració.[1][4]
Publicacions[modifica]
- Teoría del conocimiento humano según la filosofía de santo Tomás de Aquino (1898)[1]
- La Sensación: estudio psico fisiológico (1907)[5]
- Elementos de filosofía: ética ó filosofía moral (1911)[4]
- Elementos de filosofía: lógica (1912)[4]
- Elementos de filosofía: psicología (1912)[4]
- Resumen de la Lógica (1914)[1]
- Resumen de la psicología (1914)[4]
- La Elección voluntaria: trabajo de psicología de laboratorio (1916)[4]
- Compendio de filosofía para la formación filosófica de las jóvenes educandas en los colegios de religiosa (1923)[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Frederic Dalmau i Gratacòs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bandrés Ponce, Javier; Llavona Uribelarrea, Rafael «Federico Dalmau y Gratacós (1874-1926): Psicología experimental y neoescolástica española». Revista de historia de la psicología, Vol. 20, Núm. 3-4, 1999, pàg. 159-166. ISSN: 0211-0040 [Consulta: 29 juny 2018].
- ↑ Carpintero Capell, Helio «Bélgica y la Psicología española». Revista de historia de la psicología. Publicacions de la Universitat de València [Valencia], Vol. 35, Núm. 2, 2014, pàg. 7-36. ISSN: 0211-0040.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Guijarro Mora, Víctor «Dalmau y Gratacós, Federico». Diccionario de profesores de instituto vinculados a la JAE (1907-1936) [Consulta: 29 juny 2018].
- ↑ Galí, Alexandre. Filosofia a Catalunya: 1900-1936. Institut d'Estudis Catalans, 2004, p. 111. ISBN 978-84-7283-714-0 [Consulta: 29 juny 2018].