Fredolic groguejant (grup de bolets)
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
Els fredolics groguejants són fredolics molt propers als fredolics vers però amb dues característiques diferencials: la carn i les làmines esdevenen lentament groguenques amb el pas del temps o el frec i l’olor del bolet sense ferir, que és farinosa, més o menys rància.
Poden tenir romanents de vel fibrós, com a restes de cortina, que uneixen el marge del barret jove amb la cama. En un cas, en el fredolic anellat (Tricholoma cingulatum) trobem fins i tot un anell filamentós.[1][2][3]
Espècies de fredolics groguejants[modifica]
Les espècies més corrents de fredolics groguejants són:[3]
- Tricholoma cingulatum, fredolic anellat
- Tricholoma inocybeoides, fredolic de barret de bruixa
- Tricholoma argyraceum, fredolic de cortina
- Tricholoma scalpturatum, fredolic farinós
- Tricholoma portentosum, fredolic gros, xaberniscle negre, fredolic llenegat
Referències[modifica]
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ 3,0 3,1 Gràcia i Barba, Enric. La Clau dels Bolets. Volum 2. El Papiol: efadòs, 2021, p. 112. ISBN 978-84-19239-32-7.