Fuettererita
 Fuettererita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pb₃Cu2+₆Te6+O₆(OH)₇Cl₅ |
| Epònim | Otto Fuetterer (en)  |
| Localitat tipus | mont Otto, Baker, districte miner de Silver Lake, comtat de San Bernardino, Califòrnia, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 8,4035(12) Å; c = 44,681(4) Å |
| Grup puntual | 3 - piramidal |
| Grup espacial | r3 |
| Color | verd blavós |
| Exfoliació | perfecta en {001} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2 a 3 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | verd blavós pàl·lid |
| Densitat | 5,528 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 2,040 nε = 1,970 |
| Birefringència | δ = 0,070 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2011-111 |
| Any d'aprovació | 2012 |
| Símbol | Fue |
| Referències | [1] |
La fuettererita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el nom en honor d'Otto Fuetterer (nascut cap al 1880, Alemanya; mort cap al 1970, EUA), el principal responsable del desenvolupament de les reclamacions mineres al mont Otto, la localitat tipus.
Característiques[modifica]
La fuettererita és una oxisal de fórmula química Pb₃Cu2+₆Te6+O₆(OH)₇Cl₅. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2012, sent publicada per primera vegada el 2013. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions mineralògiques del Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles, a Los Angeles (Califòrnia) amb els números de catàleg: 63588 i 63589.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta als Estats Units, concretament al mont Otto, situat a la localitat de Baker, dins el districte miner de Silver Lake (comtat de San Bernardino, Califòrnia), on es troba en vugs en quars, originada per l’oxidació parcial de minerals sulfurs i tel·lururs primaris durant/després de la bretxa de les venes de quars. Aquest mont estatunidenc és l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fuettererita |
- ↑ «Fuettererite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 agost 2021].