Fundació Esportiva Figueres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióFE Figueres
Fundació Esportiva Figueres
Dades
Tipusclub de futbol Modifica el valor a Wikidata
Creació1996
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Instal·lació esportiva del clubMunicipal de Vilatenim,
Figueres, Catalunya (9.500 espectadors)
Governança corporativa
PresidènciaEspanya José Antonio Revilla
Altres
Color          blau, blanc
Equipament esportiu

Lloc webfefigueres.com Modifica el valor a Wikidata

La Fundació Esportiva Figueres és una fundació esportiva catalana, de la ciutat de Figueres (Alt Empordà), fundada el 1996. Vinculada a la Unió Esportiva Figueres, la seva activitat se centra en el futbol formatiu. Actualment compta amb diversos equips fins a categoria benjamí. També va tenir un equip sènior amateur, dissolt el 2008, que va militar en categoria nacional de la lliga espanyola durant tres temporades.

Història[modifica]

L'origen de l'entitat es remunta a l'any 1996. Albert Valentín, secretari tècnic de la Unió Esportiva Figueres —per llavors constituïda com a Societat Anònima Esportiva— va convèncer els consellers per crear una entitat amb personalitat jurídica pròpia que gestionés el futbol base del club, sense dependre dels resultats esportius o els possibles conflictes econòmics del primer equip professional.[1] El 7 de juny de 1996 va quedar constituïda la Fundació Esportiva Figueres com a entitat sense ànim de lucre, amb l'objectiu de promoure l'esport infantil i juvenil.[2]

Inicialment comptava amb una escola i diversos equips de futbol base, a més d'un equip sènior amateur que disputava la lliga espanyola. Després d'aconseguir quatre ascensos en cinc anys, el 2003 va accedir a Tercera Divisió,[3] on va romandre tres temporades consecutives.

El 2007, quan la Unió Esportiva Figueres va haver de refundar-se i començar de zero, la FE Figueres, en aquell any jugant a Primera Catalana, es va convertir en el màxim representant del futbol a la ciutat. Aquesta situació va provocar la intervenció de l'alcalde de la ciutat, Santi Vila, per a intervenir una col·laboració entre ambdues entitats.[4]

Com a resultat, al final de la temporada 2007/2008, els socis van acordar la dissolució de l'equip amateur de la Fundació, que havia descendit a Regional Preferent.[5] Alhora, la Fundació va cedir a la Unió els seus deu equips de futbol base (d'alevins a juvenils) quedant-se únicament la gestió de la seva escola per a nens de cinc a deu anys (fins a benjamins).[6]

El 2010 la Fundació va traslladar seva activitat a les instal·lacions de Vilatenim, més modernes, compartides amb la Unió.[4] Aquest procés d'unificació social i administrativa de les dues entitats va culminar el 2014 quan José Antonio Revilla, president de la Unió, va assumir també la presidència del patronat de la Fundació.[4]

Estadi i instal·lacions[modifica]

Originalment els equips de l'entitat jugaven al Camp del Far (estadi de la UE Figueres entre 1950 i 1986) i en els camps annexos, excepte l'equip amateur, que va jugar a l'Estadi Municipal de Vilatenim.

El 2010 la Fundació va abandonar el vetust Camp del Far i va traslladar la seva seu social i tota l'activitat dels seus equips a Vilatenim i al contigu camp de La Casera.[7]

Temporades[modifica]

Temporada Lliga Entrenador
Div Posició J G E P GF GC Ptos
1996/97 3ª Reg 2n 30 22 4 4 103 27 70 Marcel·lí Coto
1997/98 2ª Reg 3r 34 16 12 6 61 34 60 Marcel·lí Coto
1998/99 2ª Reg 2n 34 22 8 4 114 44 86 Marcel·lí Coto
1999/00 1ª Reg 1r 34 20 10 4 96 42 70 Marcel·lí Coto
2000/01 Pref. 10è 34 13 8 13 44 51 47 Marcel·lí Coto
2001/02 Pref. 1r 34 23 7 4 74 27 76 Marcel·lí Coto
2002/03 1ª Cat 3r 38 19 7 12 68 48 64 Marcel·lí Coto
2003/04 11è 38 13 9 16 50 53 48 Marcel·lí Coto[8]
2004/05 10è 38 14 11 13 36 39 53 Javier Salamero
2005/06 18è 38 9 9 20 40 56 36 Miquel Rivas
2006/07 1ª Cat 10è 38 13 13 12 42 40 52 Arseni Comas
2007/08 1ª Cat 20è 38 6 7 25 36 77 25 Quim Mas / Quique Beltrán[9]

Junta directiva[modifica]

La FEF està governada per un patronat, en el qual figuren, entre d'altres, representants de tres institucions: la Unió Esportiva Figueres, l'Ajuntament de Figueres —incloent l'alcalde— i el Consell comarcal de l'Alt Empordà.[2]

Presidents:

  • Josep Costa Dalmau (1996-2000)
  • Antoni Conesa Gibert (2000-2001)
  • Josep Costa Dalmau (2001-2004)
  • Ramon Miquel Vilanova (2004-2008)
  • Jordi Pujol Sanes (2008-2014)
  • José Antonio Revilla (2014-?)

Secció de Futsal[modifica]

El 2010 es va crear la secció de futbol sala de la Fundació Esportiva Figueres, que militava a la Divisió d'Honor de la Federació Catalana de Futbol Sala.[10] El 2012 l'equip va passar a jugar com a local a la veïna localitat de Vilafant, sota el nom Vilafant FS-FE Figueres. La secció es va desvincular de la Fundació el 2013.[11]

Himne[modifica]

  • El compositor de Rabós, Joan Cardoner Gironella, va compondre l'himne d'aquesta entitat, Una escola de futbol (2006), amb lletra dels germans Carreras.[12]

Referències[modifica]

  1. «U.E. Figueres, un exemple a seguir». [Consulta: 13 abril 2017].
  2. 2,0 2,1 «UEFigueres.cat-Historia». Arxivat de l'original el 2016-04-14. [Consulta: 13 abril 2017].
  3. «La Fundació no quiere desentonar en Tercera» (en castellà). Mundo Deportivo, 11-06-2003. [Consulta: 13 abril 2017].
  4. 4,0 4,1 4,2 Nova, Hora. «Un relleu pactat | Hora Nova». [Consulta: 13 abril 2017].
  5. «Edición del Friday 27 June 2008, Página 41 - Hemeroteca - MundoDeportivo.com». [Consulta: 13 abril 2017].
  6. «La Fundació cedeix els seus equips de futbol base a la Unió». Diari Empordà, 11-06-2008.
  7. «[https://web.archive.org/web/20170413235406/http://www.uefigueres.cat/pages/fef/instal UEFigueres.cat - Instal]». Arxivat de l'original el 2017-04-13. [Consulta: 13 abril 2017].
  8. «Golcat - Notícies». [Consulta: 17 abril 2017].
  9. «Futbol català». .
  10. «Fundació Esportiva Figueres». Arxivat de l'original el 2016-05-01. [Consulta: 13 abril 2017].
  11. «Vilafant tindrà un club de futbol sala propi». Diari Empordà, 05-08-2013.
  12. Inés, Padrosa Gorgot. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (PDF). Girona: Diputació de Girona, 2009, p. 185. ISBN 8496747549 [Consulta: 31 maig 2023].