Géza Lakatos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGéza Lakatos

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 abril 1890 Modifica el valor a Wikidata
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 maig 1967 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Adelaida (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
Primer ministre d'Hongria
29 agost 1944 – 16 octubre 1944
← Döme SztójayFerenc Szálasi (oc) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLudovica Military Academy (en) Tradueix (–1910) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1928 Modifica el valor a Wikidata –
Partitindependent Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarRoyal Hungarian Army (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcoronel general Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 110678694 Modifica el valor a Wikidata

Géza Lakatos de Csíkszentsimon (30 d'abril de 1890, Budapest - † 24 de maig de 1967, Adelaida) fou un general hongarès noble durant la Segona Guerra Mundial, primer ministre d'Hongria amb el regent Miklós Horthy des de l'agost fins l'octubre del 1944.

Biografia[modifica]

Al front oriental[modifica]

Lakatos es trobava al capdavant de les forces hongareses que combatien al front oriental.[1] El 23 d'octubre del 1943 publicà una ordre que estipulava que no s'havien d'arrasar pobles com a represàlia i que s'havien de tractar els partisans com presoners de guerra, per a disgust de les autoritats militars alemanyes.[2] Les represàlies, que no havien d'estendre's a la població civil, havien de quedar en mans del Sicherheitsdienst alemany.[2]

El 12 de març del 1944, quan ja s'havia fixat la data per l'ocupació alemanya d'Hongria, va anar a veure Hitler per sol·licitar un cop més el trasllat de les nous divisions hongareses del front dels Carpats, com ja havien demanat les autoritats civils i militars hongareses anteriorment. Hitler, de nou, rebutjà aquesta petició.[1]

Primer ministre[modifica]

El 29 d'agost del 1944, després del canvi de bàndol de Romania del dia 23, rellevà oficialment el primer ministre proalemany Sztójay, destituït realment cinc dies abans, al capdavant del govern.[3] El seu nomenament inicià un ample relleu en l'administració, en què es va fer purgar els més destacats elements filogermans nomenats després de l'ocupació de març i se'ls va fer substituir per militars i polítics conservadors.[4]

El govern militar encapçalat per Lakatos aturà les deportacions de jueus mitjançant un acord amb els alemanys el 30 d'agost i sabotejà el seu trasllat forçós a camps d'internament a les províncies des de la capital, operació que havia pactat, tanmateix, amb els alemanys.[5] El ministre d'interior Béla Horváth ordenava a la policia militar emprar la força si calia per aturar les expulsions. El 15 d'octubre del 1944 Horthy tractà de desfer-se completament de la tutela alemanya, però fracassà. Els alemanys segrestaren el seu fill i Horthy es va rendir. El partit feixista, amb el suport alemany, va fer un cop d'estat i obtingué el control del govern, forçant la destitució de Lakatos.

Després de la guerra, Lakatos va viure a Hongria, però va morir a Austràlia mentre visitava la seva filla.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Fenyö, 1972, p. 156.
  2. 2,0 2,1 Fenyö, 1972, p. 157.
  3. Macartney, 1957, p. 326.
  4. Macartney, 1957, p. 326-237.
  5. Macartney, 1957, p. 327-328.