Vés al contingut

Gaetano Gioia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGaetano Gioia

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1768 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 març 1826 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióballarí de ballet, professor, ballarí, coreògraf, mestre de dansa, compositor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTeatro San Carlo Modifica el valor a Wikidata

Gaetano Gioia (1764 (o 1768?)[1] a Nàpols - idem. 30 de març 1826) va ser un important ballarí i coreògraf italià.

Biografia[modifica]

Els seus pares eren Anna Carbani (segons els Ritorni: Anna Fiori) i Antonio Gioia.[2] El seu pare i el germà de Gaetano, Ferdinando, també eren ballarins i mestres de ballet coneguts.[2]

Gaetano es va educar en un col·legi dels jesuïtes fins als dotze anys. El seu pare realment volia que fes una carrera a l'església, però el nen va abandonar els estudis i va buscar un professor de dansa.[2] El seu model a seguir va ser el famós coreògraf Auguste Vestris, un amic de la família. Finalment el pare va acceptar i va fer ensenyar Gaetano per Giuseppe Traffieri.[2]

Segons Regli, Gaetano va debutar en un paper femení en un teatre romà (les dones estaven prohibides a l'escenari de Roma i, per tant, eren interpretades per joves ballarins), però ja entre 1775-1777 està gravat al Teatro Regio de Torí com a "primo ballerino grottesco", en ballets com L'amante travestita ("L'amant disfressat") de Giuseppe Canziani (música de GA Le Messier i V.A. Canavasso) i Il re pastore de Paolo Franchi (música: Le Messier).[2]

Més tard, juntament amb el seu germà Ferdinando, es va comprometre com a ballarí "di mezzo carattere" al Teatre San Carlo de Nàpols. Ballà, entre altres coses, el 1785-86 als ballets L'orfano della China ("El nen orfe de la Xina") i Il consenso dato per dispetto de D. Lefevre, amb música d'Antonio Rossetti. El 1787 va aparèixer en diversos ballets de S. Gallet amb música de Luigi di Baillou.

1788-89 va ser de nou al Teatro Regio de Torí, aquesta vegada ja com a "Primo ballerino serio" i actor principal en ballets de G. Banti amb música de Canavasso, entre els quals: Teseo e Medea.[2]

Va debutar amb èxit com a coreògraf el 1789 amb el seu ballet Sofonisba al Teatre Eretenio de Vicenza.[2]

Malgrat el seu èxit, Gaetano Gioia va continuar estudiant amb Traffieri i el va seguir a la Scala de Milà el 1790-91, on ara ballava com a "Primo ballerino serio assoluto" al ballet Edipo e Le Danaidi, al costat del seu germà Ferdinando.[2] El 1793 va anar de gira a Lisboa, on va interpretar el seu ballet Felicitade lusitana.[2]

El mateix any va ser nomenat primer coreògraf de la Scala. Els seus primers ballets, com Elfrida i Il feudatario pentito ("El senyor penedent"; desembre de 1793), encara seguien els esquemes compositius dels ballets narratius de Pietro Angiolini.[2]

El 1795 va treballar al Teatre San Carlo de Nàpols i va començar a dedicar-se més als gèneres mitològics i històrics, amb ballets com La disfatta dei Mori ("La derrota dels moriscos"; novembre de 1795) i Cora (maig de 1796).[2] Per aquesta època es va casar amb Teresa Gaetani a Nàpols, amb qui va tenir un fill i dues filles, una de les quals es va casar més tard amb el famós baríton Antonio Tamburini.[2]

Després de compromisos a Livorno, Torí, Florència i Gènova, va marxar a Viena el 1800, on va posar en escena els seus ballets mitològics Alceste, Il giudizio di Paride ("El judici de París") i Zelima.[2] El ballet de Salvatore Viganò Les criatures de Prometeu amb música de Beethoven, que va conèixer a Viena, va tenir una gran influència en la seva pròpia obra.[2]

Posteriorment, Gaetano Gioia va aconseguir perfeccionar la dramatúrgia dels seus ballets, per la qual cosa es va beneficiar del fet que també tocava el violí i va compondre parts de la música de les seves obres ell mateix.[2] En l'àmbit del ballet narratiu, va ser un dels primers, juntament amb Viganò, a formar un tot harmònic i significatiu a partir de la música i el gest.[2] El seu amor per l'art i la pintura va portar a l'aparició de la moda dels tableaux vivants, en què tot el cos de ballet s'organitza en "imatges" estèticament efectives.[2] Giovanni Galzerani és considerat com el successor més important de Gioia en aquest sentit.[2]

Entre les creacions més importants de Gaetano Gioia hi havia el ballet Cesare in Egitto ("Cèsar a Egipte"), del qual Wenzel Robert von Gallenberg va escriure la música, i que va tenir la seva estrena mundial el 27 de juny de 1807 al Teatre San Carlo de Nàpols; El mateix Gaetano va ballar el paper de Tolomeo.[2] El ballet es va representar a La Scala de Milà el 1809 amb Teresa i Giovanni Coralli com a Cèsar i Cleòpatra, en presència d'un Napoleó Bonaparte encantat.[2] El Cesare in Egitto de Gioia va ser el ballet més famós de principis del segle xix, i fins i tot Viganò va sentir que les seves pròpies obres no podien suportar la comparació amb aquesta obra mestra.[2] El virrei napolità Eugeni de Beauharnais fins i tot va fer pintar al fresc un saló de la seva residència amb escenes del ballet.[2]

Entre 1798 i 1826, Gaetano Gioia va crear un total d'uns 220 ballets propis en tots els gèneres per a diversos teatres italians: tràgic, "di mezzo carattere",[3] mitològic i històric.[2] Algunes de les seves obres més famoses van ser creades entre 1811 i 1821 per al Teatro della Pergola de Florència: Gli Orazi e i Curiazi, Orfeo e Euridice, i Gabriella di Vergy; per a aquest últim va utilitzar música de Gioachino Rossini i Giacomo Meyerbeer. Altres ballets famosos de Gioia van ser: Gundeberga (Bolonya, Teatro Comunale, abril de 1817), amb música de Rossini; Il conte di Essex, amb música de Joseph Haydn, Beethoven, Luigi Cherubini i Rossini (Milà, Teatro alla Scala, 1818); i Otto mesi en el degut mineral ("8 mesos en 2 hores"), amb música de Rossini i Wenzel Gallenberg (Nàpols, San Carlo, abril de 1825).[2]

També va tenir un gran èxit al Teatre Argentina de Roma amb el ballet I Morlacchi (1809), en el qual va aparèixer la seva ballarina preferida Antonia Pallerini, i amb Teseo riconosciuto (1811). Gioia també va crear els interludis de dansa per a l'òpera I riti di Efeso de Giuseppe Farinelli (1811).[2]

Els ballets de Gioia eren, com era habitual en aquell moment, sovint donats entre els actes de les representacions d'òpera, donant lloc a representacions d'òpera-ballet inimaginablement llargues segons els estàndards actuals (2021). Per exemple, el 1816 els seus ballets Niobe, o sia, La vendetta di Latona ("Niobe o la venjança de Latona") i L'allievo della natura es van mostrar a La Scala de Milà com a part de les representacions de Ginevra di Scozia de Mayr;[4] i el ballet en cinc actes de Gioia I baccanali aboliti es va representar el 1823 (també a Milà) entre els actes de lOtello de Rossini.[5]

Entre els ballarins famosos que van aparèixer en els seus ballets hi havia Carlo Blasis (a Apelle e Campaspe (La Scala de Milà, març de 1823)) i Celeste Viganò (a I baccanali aboliti (La Scala de Milà, agost de 1823)).[2] L'octubre de 1825, al Teatro San Carlo, l'encara molt jove Fanny Elßler va participar en el ballet de Gioia Niccolò Pesce (música: Wenzel Gallenberg).[2]

El 1825 Gaetano Gioia va ser nomenat director de l'escola de ballet del Teatro San Carlo.[2] Va morir el 30 de març de 1826 a Nàpols com a resultat d'una greu caiguda.[2]

Referències[modifica]

  1. ↑ Francesco Regli nannte das eher unwahrscheinliche Jahr 1768 als Geburtsjahr, in: Dizionario biografico…, Turin 1860, S. 236 ff. Siehe: Roberto Staccioli: Gaetano Gioia. In: Dizionario Biografico degli Italiani (DBI).
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 Roberto Staccioli: Gaetano Gioia. In: Dizionario Biografico degli Italiani (DBI).
  3. ↑ Dieser Ausdruck entspricht etwa dem Begriff semiseria in der Oper, und meint eine Figur oder eine Handlung, die weder ganz ernst, nobel oder tragisch, noch komisch ist, sondern eine Mischung von Beidem, mit einem Hang zu Realismus und oft gefühlsbetont romantisch.
  4. ↑ Ginevra di Scozia : dramma serio eroico per musica in due atti da rappresentarsi nel Regio Teatro alla Scala nel carnevale dell'anno 1816., Informationen zur Aufführung auf WorldCat (Abruf am 10. Februar 2021)
  5. ↑ Otello, ossia, Il moro di Venezia : dramma per musica da rappresentarsi nell' I.R. Teatro alla Scala l'autunno dell'anno 1823., Informationen zur Aufführung auf WorldCat (Abruf am 10. Februar 2021)

Bibliografia[modifica]

  • Roberto Staccioli: Gioia, Gaetano. In: Mario Caravale (Hrsg.): Dizionario Biografico degli Italiani (DBI). Band 55: Ginammi–Giovanni da Crema. Istituto della Enciclopedia Italiana, Rom 2000.
  • Kathleen Kuzmick Hansell: Gioia (Gioja), Gaetano, in: Grove Music online (englisch; vollständiger Abruf nur mit Abonnement)
  • Andrea Harrandt: Gioja (Gioia), Brüder. In: Oesterreichisches Musiklexikon. Online-Ausgabe, Wien 2002 ff., ISBN 3-7001-3077-5; Druckausgabe: Band 2, Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, Wien 2003, ISBN 3-7001-3044-9.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaetano Gioia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gaetano_Gioia&oldid=32662634»