Gamma del Triangle Austral

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gamma Trianguli Australis)
Infotaula objecte astronòmicGamma del Triangle Austral
Tipusestrella variable, font d'infrarojos, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A1V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióTriangle Austral Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra58,2042 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi5,86 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre4.080.000 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−0,89 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)2,89 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,99 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva9.419 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi17,1809 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−31,187 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−65,816 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar199 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−3,6 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)15h 18m 54.5813s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-69° 19' 13.632''[2] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat249 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada260 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Gamma del Triangle Austral (γ Trianguli Australis) és un estel a la constel·lació del Triangle Austral.[8] De magnitud aparent +2,88, és la tercera més brillant de la constel·lació després d'α Trianguli Australis i β Trianguli Australis. Ocasionalment rep el nom de Gatria, contracció de la seva denominació de Bayer.

Gamma del Triangle Austral és un estel blanc de la seqüència principal de tipus espectral A1V amb una temperatura efectiva de 10.060 K. És un estel similar a Merak (β Ursae Majoris), Marfik A (λ Ophiuchi) o Yildun (δ Ursae Minoris); curiosament, aquesta última s'hi troba a 183 anys llum del Sistema Solar, la mateixa distància que ens separa de Gamma Trianguli Australis.[8][9] Els estels blancs de la seqüència principal, en general, roten a gran velocitat i Gamma Trianguli Australis no n'és una excepció. Amb una velocitat de rotació d'almenys 200 km/s, ho fa 100 vegades més de pressa que el Sol. En ocasions ha estat inclosa dins del grup dels estels peculiars com estrella Ap.[10]

Gamma del Triangle Austral és un estel jove amb una edat compresa entre 170 i 260 milions d'anys —el valor difereix segons la font consultada—.[9][11] A diferència d'estels com Merak o Denebola, no mostra un excés gran en la radiació infraroja emesa.

Gamma del Triangle Austral apareix en la Bandera del Brasil, representant a l'estat de Paranà -vegeu estels en la Bandera de Brasil-.

Referències[modifica]

  1. «Spectral types and luminosities of B, A and F southern stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1957, pàg. 449–462. DOI: 10.1093/MNRAS/117.4.449.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Michael W. McElwain «Characterization of Dusty Debris Disks: The IRAS and Hipparcos Catalogs» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 10-05-2007, pàg. 1556-1571. DOI: 10.1086/509912.
  4. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  5. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
  6. «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, febrer 2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
  7. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  8. 8,0 8,1 Gamma Trainguli Australis (SIMBAD)
  9. 9,0 9,1 Chen, C. H.; Sargent, B. A.; Bohac, C.; Kim, K. H.; Leibensperger, E.; Jura, M.; Najita, J.; Forrest, W. J.; Watson, D. M.; Sloan, G. C.; Keller, L. D. «Spitzer IRS Spectroscopy of IRAS-discovered Debris Disks». The Astrophysical Journal Supplement Series, 166, 1, 2006. pp. 351-377.
  10. Bychkov, V. D.; Bychkova, L. V.; Madej, J. «Catalogue of averaged stellar effective magnetic fields. I. Chemically peculiar A and B type stars». Astronomy and Astrophysics, 407, 2003. pp. 631-642.
  11. Rieke, G. H.; Su, K. Y. L.; Stansberry, J. A.; Trilling, D.; Bryden, G.; Muzerolle, J.; White, B.; Gorlova, N.; Young, E. T.; Beichman, C. A.; Stapelfeldt, K. R.; Hines, D. C. «Decay of Planetary Debris Disks». The Astrophysical Journal, 620, 2, 2005. pp. 1010-1026.