Gaspar Lax
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1487 (Gregorià)  Sarinyena (província d'Osca) |
| Mort | 23 febrer 1560 (72/73 anys) Saragossa (Espanya) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Saragossa |
| Activitat | |
| Ocupació | Lògica, Matemàtiques i Filosofia |
| Organització | Col·legi de Montaigu Universitat de Saragossa |
| Professors | John Mair |
| Alumnes | Joan Lluís Vives i March i Joan Salaia |
| Influències | |
| Influències en | |
Gaspar Lax va ser un filósof i matemàtic aragonès del segle xvi.
Vida[modifica]
Nascut a Sarinyena, (actual província d'Osca), al voltant del 1487.[1]
Va estudiar a la Universitat de Saragossa, on es va graduar en Arts (quadrivium) i Teologia.[2] En data incerta es va traslladar a París, on va assistir al Col·legi de Montaigu, essent deixeble de John Mair. Als 20 anys ja era professor de filosofia i matemàtiques en aquest mateix col·legi, on va tenir com a deixeble Lluís Vives.[3]
Probablement va abandonar París el 1521, coincidint amb el decret d'expulsió d'estrangers dictat per Francesc I de França[3] arran de la guerra amb l'Emperador Carles V. Altres fonts[4] afirmen que va ser professor de la Universitat d'Osca entre 1516 i 1523.
Va passar a la Universitat de Saragossa, on va ocupar la càtedra de Juan Jarabal. Va ser professor de Francesc de Borja el 1525. Va ocupar els càrrecs de Canceller i de Rector de la Universitat.
El 1559 va patir un atac de gota i va quedar cec, morint un any més tard. Va ser enterrat a l'església saragossana de Sant Nicolàs de Bari.[5] El seu epitafi diu:
- Hic jacet Gaspar Lax, Artium et Sacrae Theologiae doctor, Academiae Caesaraugustunae vicecancellarius et Rector, qui obíit 7 idus mensis februarii 1560
Obra[modifica]
Va escriure tota la seva obra en llatí i no s'han publicat mai traduccions a cap idioma modern ni se n'han fet edicions crítiques.
Lluís Vives, reconeixent la gran intel·ligència i memòria del seu mestre, el critica per la seva obscuritat.[5] Ferrater Mora, en el seu diccionari, diu que confonia els aspectes sintàctics i semàntics de la lògica, aspectes que ja havien estat curosament separats pels lògics anteriors.[6]
La relació exhaustiva de les seves obres és la següent:[7]
- Paris, 1507: Tractatus exponibilium propositionum.
- Paris, 1509: Tractatus Syllogismorum ...
- Paris, 1511: Tractatus de materiis et de oppositionibus in generali
- Paris, 1512: Exponibilia magistri. . . correcta et revisa per ipsum cum nonnullis additionibus
- París, 1512: Obligationes magistri Casparis Lax aragonensis de Sarinyena
- Paris, 1512: Parve divisiones terminorurn magistri. . . cum terminis eiusdem
- Paris, 1512: Termini
- Paris, 1512: Tractatus de oppositionibus propositionum cathegoricarum in speciali et de earum equipollentiis
- París, 1513: Impositiones magistri...
- París, 1514: Insolubilia magistri. . . noviter impressa et per ipsum correcta
- París, 1514: Tractatus Syllogismorum magistri. . . per ipsum noviter correcta una cum tractatu de arte inveniendi medium ab eodem edito
- París, 1515: Arithmetica speculativa, una aritmètica bastant completa basada en la de Boeci i els seus successors medievals.
- París, 1515: De proportionibus arithmeticis
- París, 1518: Tractatus Syllogismorum
- Saragossa, 1521: De conversione simplici et per accidens
- Saragossa, 1521: Tractatus parvorum logicalium
- Saragossa, 1521: Tractatus terminorum una cum prima parte Summularum
- Saragossa, 1525: Summa parvorum logicalium, reeditat el 1528 i 1532.
- Saragossa, 1527: Quaestiones Phisicales, del que no se'n conserva cap exemplar.
- Saragossa, 1528: Summa oppositionum tam in generali guam in speciali
- Saragossa, 1528: Summa Syllogismorum. Tractatus de arte inveniendi medium
- Saragossa, 1529: Summa exponibilium
- Saragossa, 1529: Summa propositionum
- Saragossa, 1532: Tractatus consequentiarum
- Saragossa, 1539: Quaestiones in libros Peryermeneias et Posteriorum Aristotelis
Referències[modifica]
- ↑ L'any de naixement s'ha estimat per uns versos encomiàstics que hi ha en una obra seva publicada el 1512, en el que es diu que aleshores tenia vint-i-cinc anys. Alonso Arribas, pàgina 81.
- ↑ García Villoslada, pàgina 406.
- ↑ 3,0 3,1 Alonso Arribas, pàgina 82.
- ↑ Balaguer Sànchez, pàgina 127 i següents
- ↑ 5,0 5,1 Alonso Arribas, pàgina 83.
- ↑ Ferrater Mora, Diccionario de Filosofia. Volum III, pàgina 1920.
- ↑ Alonso Arribas, pàgines 84 i 85.
Bibliografia[modifica]
- Alonso Arribas, Amadeo. El Tractatus Obligationum en algunos lógicos españoles del siglo XVI (en (castellà)). Universidad Complutense de Madrid, 2001. ISBN 978-84-8466-200-6. Arxivat 2013-10-02 a Wayback Machine.
- Malet, Antoni; Paradís, Jaume. Els orígens i l'ensenyament de l'àlgebra simbòlica: 1478-1545. Edicions Universitat de Barcelona, 1984. ISBN 9788475281278.
- Balaguer Sànchez, Federico «Gaspar Lax en la Universidad de Huesca» (en (castellà)). Argensola: Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses, Vol. 79-84, 1975-1977, pàg. 125-134. ISSN: 0518-4088.
- García Villoslada, Ricardo. La universidad de Paris durante los estudios de Francisco de Vitoria (en (castellà)). Vol. XIV d'Analecta Gregoriana. Roma: Universitatis Gregorianae, 1938. ISBN 9788876520136.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gaspar Lax» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Wallace, William A. Lax, Gaspar. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 27 Setembre 2013 <http://www.encyclopedia.com>. (anglès)