Gaspar Punter i Barreda
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1540  Morella |
| Mort | 13 maig 1600 (59/60 anys) |
| Bisbe diocesà | |
| 6 desembre 1589 – ← Joan Baptista Cardona – Pedro Manrique → Diòcesi: bisbat de Tortosa | |
| Bisbe de Tortosa | |
| Bisbe | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1590–), sacerdot catòlic |
| Consagració | Joan Terès i Borrull |
Gaspar Punter i Barreda (Morella, 1540 — Tortosa, 13 de maig de 1600), fou un religiós valencià, bisbe de Tortosa.
Biografia[modifica]
Nascut a Morella, fou el segon fill del notari Gaspar Punter.[1]
En 1562 pren possessió d'un curat de la Catedral de Tortosa, i en 1566, ja doctor en ambdós drets per la universitat de Lleida, obté un benefici en l'església arxiprestal de Morella, el qual bescanvia amb el seu oncle Joan Punter pel càrrec de comensal i curat de la Catedral de Tortosa.[2]
L'any 1569 es trasllada a Tortosa i celebra la seva primera missa en el Santuari de la Mare de Déu de la Balma,[3] i en la diòcesi en què va néixer anà ascendint en els càrrecs eclesiàstics: Canonge de la Catedral el 2 de febrer de 1572, vicari general del bisbe Córdoba y Mendoza i rector de Vilalba dels Arcs, oficial del bisbe Juan Izquierdo en 1575 i vicari general del mateix bisbe de 1583 fins a 1585, i durant la seu vacant, fins al lliurament de les claus al nou bisbe Joan Terès i Borrull.[2]
Fou visitador apostòlic del monestir de Montserrat en 1588,[4] junt al bisbe Joan Baptista Cardona, llavors de Vic, els quals aconseguiren solucionar el conflicte entre dos bàndols enfrontats, els monjos d'origen castellà i els catalans.[2] L'èxit en la visita a Montserrat li suposà que Felip II el proposés com a bisbe de Tortosa,[2] i així l'any 1590 és consagrat bisbe de Tortosa per Joan Terès,[5] i el 21 de febrer d'aquell mateix any pren possessió del bisbat.[6]
Construí la capella de Sant Esteve de la Catedral (també coneguda amb el nom de la Comunió o del Santísim Sacrament, i des del segle xviii, de Sant Josep), i les monumentals reixes del cor i del presbiteri. Després d'un gran esforç per finalitzar les obres, consagrà la Catedral el 8 de juny de 1597.[7][8] Durant la seva estada a la Seu de Tortosa feu donació de 5 conjunts de tapissos: Història de Saül, Tobies, Els dotze mesos, i altres dos sense temàtica clara.[9] Ajudà en l'ampliació de l'arxiprestal de Morella i en el convent d'agustines de la mateixa ciutat.[10]
Estigué detingut al seu palau episcopal per la seva intervenció en el conflicte de la castellania d'Amposta durant 1591 i 1592.[1] Mantingué un gran prestigi com a jurista i home de lletres arreu de la Corona d'Aragó.[10]
Intentà implantar les directrius emanades del concili de Trento, guiant el clergat diocesà i regulant el cerimonial litúrgic, així com establint unes normes bàsiques d'ensenyament del catecisme, tot açò mitjançant una sèrie de publicacions: Processional (1591), Ritual (1592) i Doctrina christiana y instrucció breu, fàcil i útil per ensenyar-la (1595); i l'obra inèdita De recta subditorum administratione.[11][12] Front el problema morisc, ordenà la visita de tots els llocs de moriscos de la seva diòcesi, dotà dignament les rectories d'aquests llocs, i manà derruir totes les antigues mesquites reconvertides en esglésies per edificar altres de noves.[13]
Mor el 13 de maig de 1600 en la seva casa del Toscar, a Tortosa (actualment pertany al municipi d'Alfara de Carles), i fou soterrat front el presbiteri de la Catedral.
Referències i notes[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Enciclopèdia.cat
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Muñoz i Sebastià 2003: p. 232.
- ↑ Miralles 1987: p. 217.
- ↑ Boix 1845: p. 424.
- ↑ Gaspar Punter a Catholic Hierarchy
- ↑ Rodríguez—Savalls 1747: p. 157.
- ↑ Villanueva—Villanueva 1806: pp. 111-112.
- ↑ Aquesta fou la segona consagració, la primera havia estat l'any 1441, quan estava acabada la zona de l'absis. (Muñoz i Sebastià 2003: p. 234)
- ↑ Muñoz i Sebastià 2003: pp. 238-239.
- ↑ 10,0 10,1 Querol Coll 2006: p. 38-39.
- ↑ Pitarch i Almela 2001: p. 73-75.
- ↑ Rodríguez—Savalls 1747: p. 158.
- ↑ Fonseca 1612: pp. 56-57.
Bibliografia[modifica]
- Boix, Vicente. Historia de la ciudad y reino de Valencia (en castellà). Tomo II. València: Imprenta de D. Benito Monfort, 1845.
- Fernández y Domingo, Daniel. Anales o Historia de Tortosa, desde su fundación hasta nuestros días, escritos en presencia de las obras que tratan de esta materia, de varios documentos inéditos y noticias adquiridas (en castellà). Barcelona: Establecimiento tipográfico de Jaime Jepús, 1867.
- Fonseca, Damián. Justa expulsión de los moriscos de España: con la instrucción, apostasía y trayción dellos: Y respuesta a las dudas que se ofrecieron acerca desta materia (en castellà). Roma: Por Jacomo Mascardo, 1612.
- «Gaspar Punter i Barreda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Miralles, José. «El Santuario de la Balma», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXIII (1987), pp. 211-221. ISSN 0210-1475. (castellà)
- Muñoz i Sebastià, Joan Hilari. «El bisbe Gaspar Punter, promotor de les arts a la Catedral de Tortosa». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXIX (2003), pp. 231-251. ISSN 0210-1475.
- Pitarch i Almela, Vicent. Llengua i església durant el barroc valencià. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001. ISBN 84-8415-302-9.
- Querol Coll, Enric. Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l'Edat Moderna. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-8415-862-4.
- Rodríguez, José; Savalls, Ignacio. Biblioteca valentina. Valencia: por Joseph Thomàs Lucas, 1747. (castellà)
- Villanueva, Jaime; Villanueva, Joaquín Lorenzo. Viage literario a las iglesias de España, le publica con algunas modificaciones. Tomo 5. Madrid: Imprenta Real, 1806. (castellà)