Geert van Istendael

Geert van Istendael
	;
Biografia
Naixement	(mul) Geert Maria Mauritius Julianus Vanistendael ; 29 març 1947 (77 anys); Uccle (Bèlgica)
Floruit	1995
Dades personals
Formació	KU Leuven ; Sint-Pieterscollege (en)
Es coneix per	Bekentenissen van een reactionair; Anders is niet beter
Activitat
Camp de treball	Arts escèniques
Ocupació	traductor, columnista, periodista, escriptor, poeta, lingüista
Membre de	Reial Acadèmia de llengua i literatura neerlandesa
Obra
Localització dels arxius	Casa de les Lletres ;
Família
Fills	Judith Vanistendael
	Premis (1995) Geuzenprijs; Dirk Martensprijs (en) ;

Geert van Istendael (Ukkel, 29 de març 1947) és un escriptor, poeta i assagista belga de llengua neerlandesa.^[1]

Biografia[modifica]

Geert van Istendael naix a una família catòlica, erudita i amb un interès internacional. El seu pare era el secretari del Sindicat internacional cristià. De 1947 a 1953 la família s'està a Utrecht als Països Baixos.

Van Istendael estudiava sociologia i filosofia a la Universitat Catòlica de Lovaina. Després dels seus estudis treballà com a cercador científic al Fonds voor Wetenschappelijk Onderzoek (en català Fons de recerca científica) especialitzat en urbanisme. Des del 1978 va esdevenir col·laborador a la ràdio i televisió nacional (BRT) de parla neerlandesa. S'especialitza en la història belga i alemanya.

El 1978 debuta amb Bomen wijzen niet maar wuiven (traducció Arbres no indiquen res, et saluden). El 1993 va abandonar la televisió per a esdevenir escriptor a jornada plena i establir-se a Sint-Lambrechts-Woluwe.

Escriu molts llibres ben documentats amb el tema Brussel·les i Bèlgica, crítics del nacionalisme flamenc simplista, crítics del cripto-catolicisme d'estat belga i adepte de la laïcitat, caracteritzats per a un amor-odi pel seu país i una ironia tan erudita com esquerpa, amb un gran sentit de la polèmica. Sosté el moviment per a la reobertura del riu Zenne, colgat al segle xix a Brussel·les. El 1995 va obtenir el premi Geuzenprijs, un premi de l'associació gantenca 't Zal wel gaan que vol premiar persones que actuen per a un laïcisme obert, multicultural i per al lliure examen sense complexos.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geert van Istendael

Una de les seves obres mestres és Het Belgisch labyrint of de schoonheid der wanstaltigheid (1989) (traducció: El laberint belga o la bellesa de la monstruositat). Al seu llibre Arm Brussel (Pobre Brussel·les) pinta un retrat històric, cultural i urbanístic de la seva ciutat (1992).

Polèmica[modifica]

El seu esperit polèmic es troba als llibres

Bekentenissen van een reactionair (1994 (Confessions d'un reaccionari)
Anders is niet beter (1997) (Diferent no és pas millor)
Nieuwe uitbarstingen (1999) (Noves explosions)

Novel·les[modifica]

Verhalen van het Heggeland (1991)
Altrapsodie (1997) (candidat pel premi NCR i pel premi ECI.

Poesia[modifica]

De iguanodons van Bernissart. Een Belgisch gedicht 1983 (Els iguanodons de Bernissart, un poema belga)
Plattegronden (1987) és una evocació poetica de la seva ciutat de Brussel·les i una reflexió a propòsit de la força pictural d'en James Ensor.
El tema Brussel·les torna als seus reculls Het geduld van de dingen (1996) (La paciència de les coses) i Taalmachine (2001) (La màquina de la llengua).

Traduccions[modifica]

Van Istendael va traduir obres de Goethe, Heine, Brecht, Heinz Kahlau, Erich Fried i Urs Widmer de l'alemany al neerlandès.

Referències[modifica]

↑ van Bork, G.J. «Istendael, Geert van» (php) (en neerlandès). Schrijvers en dichters (dbnl biografieënproject I). DBNL, 2006 [Consulta: 2 abril 2014].

[gvb-1] van Bork, G.J. «Istendael, Geert van» (php) (en neerlandès). Schrijvers en dichters (dbnl biografieënproject I). DBNL, 2006 [Consulta: 2 abril 2014].

[1]