Gemma Sin
 |
Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els seus enllaços interns. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1952  Barcelona |
| Mort | 2010 (57/58 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | artista visual, pintora |
Gemma Sin (Barcelona 1956-2010). Pintora, dibuixant i autora de petites escultures i objectes amb materials diversos com ara el metacrilat, el cartró, el paper i altres.
Biografia[modifica]
Va estudiar a EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Les seves primeres obres ja representaven un trencament amb molts estereotips dominants i va fer una sèrie de pintures de coets i astronautes. La seva creativa projecció la va situar en el Grup de Vanguardia de l'Art Contemporani espanyol dels anys vuitanta.[1]
Va experimentar amb diferents formats de pintura, així com amb materials diversos. Anticipant-se a les tendències posteriors, utilitzà nous mitjans i tècniques expressives com l'ordinador per crear nous llenguatges. De fet va evolucionar cap a la poesia i l'artesania del llibre, abandonant la pintura.
Aquesta evolució pot semblar estranya, però cal dir que era una dona interessada en moltes coses: va estudiar a fons el funcionament de la percepció i de la ment, al costat d'altres disciplines molt diverses, com la física quàntica, les matemàtiques, la geometria, les ciències i la saviesa en general. El seu interès per el coneixement era insaciable. D'aquí la seva derivació cap a l'escriptura i els objectes que la sustenten.[2]
Des de la meitat dels anys vuitanta va viure al barri del Raval de Barcelona i es va relacionar amb altres artistes de l'època. El que no li agradava era el mercantilisme que anava creixent molt entorn de l'art.
Exposicions[modifica]
Gemma Sin va participar en el primer ARCO i va fer una vintena d'exposicions individuals i col·lectives.[1]
De 1980 a 1984 va exposar a Barcelona (Galería Ciento, Obra Cultural de la Caixa, Fundació Miró), Madrid (Arco 1982, Galería Buades,[3] Museo del Arte Contemporáneo), Londres (Fulham Studies), Estocolm, Malmö, Oslo…
Després s'han exposat obres seves al MACBA i a la Fundació Suñol, entre d'altres.
Se li han fet dos homenatges postmortem: el 2010 a Barcelona "Sin Gemma Sin”, i el 2018 també a Cretas (Terol).[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Arte de los ochenta» (en castellà). Fundación Germán López y Marián Sanz, 2018. [Consulta: 19 desembre 2023].
- ↑ «Gemma Sin pinturas de los años ochenta» (en castellà). Arte Informado. Espacio Iberoamericano del Arte, 2018. [Consulta: 19 desembre 2023].
- ↑ «Gemma Sin» (en castellà). Librería El Astillero. Documentos y Libros de Arte Contemporáneo, 1983. [Consulta: 19 desembre 2023].
- ↑ «Exposición homenaje Gemma Sin» (en castellà). Fundación Germán López y Marián Sanz, 2018. [Consulta: 19 desembre 2023].