Genealogia deorum gentilium
  | |
| Tipus | obra escrita i obra literària |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Giovanni Boccaccio |
| Llengua | llatí medieval |
| Publicació | Itàlia, 1360 |
| Dades i xifres | |
| Tema | mitologia |
| Gènere | prosa |
La Genealogia deorum gentilium coneguda en català com a Genealogia dels déus pagans és un recull de llegendes de les mitologies grega i romana escrit en llatí pel poeta i autor italià Giovanni Boccaccio a partir de l'any 1360. Segons Boccaccio escriu al prefaci, va emprendre el projecte a petició d'Hug IV de Xipre.
La primera versió va ser completada l'any 1360, i l'autor va corregir i revisar l'obra fins a la seva mort al 1374, de manera que existeixen diverses versions de l'obra copiades de manuscrits diferents. Mentre Boccaccio va ser viu i durant els dos segles següents, aquesta fou considerada la seva obra més important.
La totalitat de les genealogies dels Déus clàssics són descrites en quinze llibres.
Fonts[modifica]
El text es basa en l'estudi de fonts de diferent procedència. Les més importants són els textos clàssics d'Homer, a qui Boccaccio coneixia gràcies a Lleonci Pilat,[1] i també altres textos grecs com els comentaris a Licòfron.
Però és sobretot en la literatura llatina on Boccaccio es basa, com el De natura deorum de Ciceró i obres de Virgili com l'Eneida i Les Metamorfosis d'Ovidi. Boccaccio inclou també com a fonts, les tragèdies de Sèneca, la Historia natural de Plini, les Metamorfosis d'Apuleius, i altres treballs de Justí, Censori i Macrobi.
Les fonts cristianes que utilitza són les Divinae Institutiones de Lactanci la Ciutat de Déu de Sant Agustí i les Mitologies de Fulgenci, entre d'altres.[1]
Edicions impreses[modifica]
La primera edició impresa es va fer a Venècia l'any 1472, en una edició de la Genealogia amb altres textos de Boccaccio. Poc després apareix una edició al 1473 que fou el primer llibre imprès a Lovaina. Es van publicar quatre incunables més i una traducció al francès realitzada entre els anys 1498 i 1499. El llibre era força popular, i això va motivar diverses reimpressions durant el segle xvi, algunes il·lustrades.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Mª Consuelo Álvarez; Rosa Mª Iglesias. Giovanni Boccaccio: Los quince libros de la 'Genealogía de los dioses paganos. Madrid: Centro de Lingüística Aplicada Atenea. ISBN 978-84-95855-83-1 [Consulta: 5 juny 2017].
- ↑ «Incunabula Short-Title Catalogue (ISTC), British Library». Arxivat de l'original el 2007-10-06. [Consulta: 5 juny 2017].