Gennaro Dini
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 gener 1893  Salern (Itàlia) |
| Mort | 1950 (56/57 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, guionista, director de cinema |
| Activitat | 1918 – 1933 |
| Família | |
| Cònjuge | Nina Orlova (en)  |
 | |
Gennaro Dini (Salern, Campània, 12 de gener de 1893[1] - mort en una data indeterminada el 1934) va ser un actor, guionista i director de cinema italià actiu a França durant el període d'entreguerres.
També pintor,[2] és autor de cartells de cinema signats G. Dini [3] així com escenografies de les seves pròpies pel·lícules.[4]
Biografia[modifica]
A part dels seus papers d'actuació de 1918 a 1929 i de les pel·lícules que va fer entre 1923 i 1933,[5] en sabem poc de Gennaro Dini, excepte que era el marit de l'actriu Nina Bélosoroff coneguda com Nina Orlova[6] de 1914 a 1930[7].
Fill de comerciants italians que vivien a Niça, Gennaro Dini que encara residia a Salern en el moment del seu matrimoni,[8] es va establir definitivament a França al final de la Primera Guerra Mundial.[9] Primer actor durant cinc anys, va passar darrere de la càmera per dirigir la seva primera pel·lícula L'Expiation que es va estrenar a les pantalles el maig de 1923. Sovint actor, guionista, decorador però també productor[10] de les seves pròpies produccions, faria una mitjana d'una pel·lícula a l'any fins al 1933, quan la seva carrera cinematogràfica va acabar sobtadament sense que ningú en sabés els motius.
Així, va deixar els platós de cinema després de l'estrena de la seva darrera pel·lícula Cabiria el març de 1933,[11] tot just quinze anys després d'aparèixer-hi per primera vegada com a actor. Dini encara és citat el 1934 com a membre adjunt de la Société des autors et Compositeurs Dramatiques[12] i com a membre de l'Association des autors de Films.[13] Segons l' Annuaire général des lettres publicat el mateix any, té el seu domicili al número 4, avenue Gambetta, al 20è districte de París.[14]Definitivament li perdem la pista a partir d'aquesta data. Aleshores tenia 41 anys.
Carrera cinematogràfica[15][modifica]
- com a actor
- 1918 : Reine Lumière, film en 12 episodis de René Navarre i Lino Manzoni : Jacques Bernard.[16] Pel·lícula reeditada el 1921.
- 1919 : Barrabas, film en 12 episodis de Louis Feuillade
- 1920 : Tue la mort, film en 12 episodis de René Navarre : Paolo
- 1921 : Le Sept de trèfle, film en 12 episodis de René Navarre
- 1924 : Le Secret d'Alta Rocca, film en 12 episodis d'André Liabel : Donato
- com a actor i director
- 1923 : L'Expiation
- 1928 : Les Capes noires[17] / Justice[18]
- comme réalisateur
- 1924 : La Nuit d'un vendredi 13,[19] guió d'Alain de la Perche[20]
- 1925 : Romanetti ou le Roi du maquis [21] / Hors-la-loi[22]
- com a guionista i director
- 1923 : L'Expiation
- 1923 : Paternité[23]
- 1926 : Âme de femme[24] / Leurs destinées[25]
- 1929 : Quand l'ombre descend[26]
- 1931 : Les Vagabonds magnifiques,[27] música de Roger Dumas
- 1932 : Une Voix qui meurt[28] / La Voix qui meurt,[29] música d'Henri Goublier
- 1933 : Cabiria, versió sonora i cantada de la pel·lícula muda de Giovanni Pastrone (1914) dirigida per Gennaro Dini amb música per Jules Mazellier.[30]
- Projet non réalisé
Bibliografia[modifica]
- Dictionnaire du cinéma français des années vingt, lettre "D", article Dini Gennaro, in 1895, Mille huit cent quatre-vingt quinze, revue en ligne de l'Association française de recherche sur l'histoire du cinéma.
Notes i referències[modifica]
- ↑ Date et lieu de naissance figurant sur l'acte de son mariage le 10 février 1914 à Nice. Cf. acte n° 128 (vue 130/502). Arxivat 2018-09-11 a Wayback Machine. Archives départementales des Alpes-Maritimes en ligne, état-civil de Nice, registre des mariages de 1914.
- ↑ Es va graduar a l'École des Beaux-Arts de Niça.
- ↑ «Ciné pour tous. Entre nous». Cinéa-Ciné pour tous, 15 juin 1927, pàg. 33.. En coneixem almenys pels cartells de les pel·lícules Variété d'Ewald André Dupont (1925), de Valencia de Jaap Speyer (1927) i de La Chaste Suzanne de Willy Fritsch (1934).
- ↑ i també les de la pel·lícula J'ai tué de Roger Lion a 1924.
- ↑ Només ens han arribat Romanetti i Les Vagabonds magnifiques.
- ↑ G. Dejob «Courrier des cinémas. Les artistes de l'écran. Nina Orlove». Les Spectacles, 06-11-1925, pàg. 11.
- ↑ Menció marginal del divorci que apareix en el certificat de matrimoni.
- ↑ Segons el certificat de matrimoni, també hi era comerciant sense més detalls.
- ↑ De nacionalitat italiana, va ser, sens dubte, mobilitzat al seu país durant la durada del conflicte.
- ↑ A través de les companyies Films Gennaro Dini i Films Dini-Génot que havia creat amb aquesta finalitat tan bon punt havia passat a la producció.
- ↑ Més exactament, un sistema de so per a la pel·lícula muda de Giovanni Pastrone de 1914.
- ↑ Liste générale alphabétique des sociétaires-adjoints au 16 juin 1934. Annuaire de la Société des autors et Compositeurs Dramatiques, exercice 1934-1935, p. 341, disponible a Gallica
- ↑ Liste des membres de l'Association des autors de Films. Annuaire de la Société des autors et Compositeurs Dramatiques, exercice 1934-1935, p. 367, disponible a Gallica
- ↑ Le cinéma. Metteurs en scène. Annuaire général des lettres, 1933-1934, p. 458, disponible a Gallica
- ↑ Fonts IMDb i Ciné-Ressources (Cinémathèque française).
- ↑ En els crèdits d'aquesta pel·lícula hi ha, al costat de Nina i Gennaro Dini, un actor infantil anomenat Mario Dini, conegut com el petit Mario, que no és altre que el seu fill.
- ↑ «Les présentations. "Les Capes Noires"». Ciné-Comœdia, 24-09-1928, pàg. 6.
- ↑ «Cinématographes. À l'étranger. En Europe.». Comœdia, 20-01-1928, pàg. 3.
- ↑ Au cinéma. Les films de la semaine. La Nuit d'un Vendredi 13. Paris-Soir, 19 janvier 1924, p. 5, disponible a Gallica
- ↑ Alain de la Perche est inconnu par ailleurs.
- ↑ «En tournant avec Romanetti». Comœdia, 30 avril 1926, pàg. 3.
- ↑ «La vie du cinéma. Ce qu'on a fait ; ce qu'on va faire. En France.». L'Intransigeant, pàg. 4.. Hors-la-loi va ser el títol de la pel·lícula quan es va estrenar, sens dubte per evitar que fos una disculpa de Romanetti. Va ser només després de la mort del bandoler cors l'abril de 1926 que va ser rebatejat com a Romanetti ou le Roi du maquis.
- ↑ «Le film "Paternité"». L'Éclaireur du dimanche, 21-10-1923, pàg. 5.
- ↑ «Deux succès de Mappemonde-Films. Ame de femme.». Ciné-Cinéa pour tous, 15, pàg. 23.
- ↑ Es va canviar el títol original per evitar confusions amb Destinée, el pel·lícula d'Henry Roussel estrenada poc abans.
- ↑ «Les présentations. "Quand l'Ombre descend"». Ciné-Comœdia, pàg. 6.
- ↑ «La vie du cinéma. Sur la piste des "Vagabonds Magnifiques"». L'Intransigeant, 24-01-1931, pàg. 6.
- ↑ Les présentations. Jeudi 20 octobre 1932. Coopéra-Films. Une Voix qui meurt. Hebdo-Film, 29 octobre 1902, p. 11, disponible a Gallica
- ↑ Le cinéma. On tourne au bord de la mer. L'Intransigeant, 27 juillet 1932, p. 9, disponible a Gallica
- ↑ Les présentations. Mardi 7 mars 1933. Coopéra-Films. "Cabiria". Hebdo-Film, 11 mars 1933, p. 8, disponible a Gallica
- ↑ Les cinémas. Petites nouvelles. Le Gaulois, 22 mars 1926, p. 3, disponible a Gallica